Paraules nostres: Lladriola, vidriola i guardiola, per Joan Albert Ribas - Noudiari.es | Noudiari.es

Paraules nostres: Lladriola, vidriola i guardiola, per Joan Albert Ribas

Avui comentarem aquestes tres paraules que es relacionen entre si pel seu ús, ja que fan totes referència a un recipient petit amb un petit orifici petit i estret per guardar-hi sous.

Aquestes de la il·lustració són les tradicionals de fang, de la botiga que el ceramista Toni Marí “Frígoles” té al carrer d’Aragó de Vila. Foto: V. R.

Aquestes de la il·lustració són les tradicionals de fang, de la botiga que el ceramista Toni Marí “Frígoles” té al carrer d’Aragó de Vila. Foto: V. R.

Tradicionalment s’han fet de fang i de forma arredonida, semblant, si hi posau imaginació, a una baldraca petita; però ara ja se’n fan de múltiples materials i formes diverses (imitant personatges de dibuixos animats, per exemple) i, de vegades, de gust discutible.

En aquest sentit, la paraula més antiga és una de les que, amb aquest ús, encara que a dures penes, es manté a la parla de les Pitiüses, que és lladriola que, si us hi fixau, solem pronunciar a les Pitiüses “jadriola”. És un cas semblant (que es diu dissimilació) al de pronunciar ”jarder”, en comtes de llarder, quan parlam del Dijous Llarder que se celebra convenientment dins aquest mes de febrer (1).

Lladriola prové de la forma de català antiga “llàdria” (=lladre en femení) i està documentada des del segle XIV en la nostra llengua.

D’aquesta deriva, amb el mateix sentit de posar-hi sous (seguint la màxima autoritat en etimologies tant de la llengua catalana com de la castellana, com va ser Joan Coromines), la paraula guardiola, que prové de guardar i que és una derivació popular de l’anterior.

El llinatge Guardiola, encara que està també relacionat amb guàrdia (segurament amb el sentit de lloc de defensa), l’hem d’incloure entre els molts de cognoms que hi ha que procedeixen de noms de població i que indicaven l’origen del que primer el portaren (com tants n’hi ha a Eivissa i a Formentera). Així hi ha, entre altres pobles, Guardiola de Berguedà, Guardiola del Penedès, Guardiola de Segre, Guardiola de Bages…

I hi ha una tercera paraula que serveix també amb aquest sentit de recipient tancat amb un foradet estret destinada a guardar-hi sous i que també usam en el català d’Eivissa i Formentera que és vidriola ja que, encara que les tradicionals s’han fet sempre de fang, també se n’han fabricat històricament de vidre, i d’aquí derivaria aquesta altra paraula.

Així podem explicar, senzillament i en resum, que la lladriola (2) “roba” les monedes, la guardiola les “guarda” i la vidriola, amb la mateixa funció que les anteriors, està feta de vidre en comptes de fang.

(1) Si voleu veure el que comentarem del Dijous llarder ara fa un any, podeu recuperar l’article a l’arxiu de “Paraules nostres” que apareix a la secció de Cultura de noudiari.es.

(2) Artur Pérez Cabrero al lèxic bilingüe que publicà l’any 1909 al final de l’obra Ibiza. Guía del turista diu literalment: “lladriola: hucha”.

Joan Albert Ribas

5 Respuestas a Paraules nostres: Lladriola, vidriola i guardiola, per Joan Albert Ribas

  1. press Responder

    11 Febrero, 2015 en 12:29

    I jo que sempre havia dit “llidriola”.

    • Joan-Albert Responder

      11 Febrero, 2015 en 12:33

      Bon dia press,

      És una variant fonètica molt habitual:
      De lladriola es passa a “llidriola” per un procés que es diu d’assimilació amb la i que ve darrere.

      Gràcies per llegir “Paraules nostres”.

  2. Virot de penya baixa Responder

    13 Febrero, 2015 en 15:59

    I tenim sa Torre de Sa Guardiola a s’ illa de s’ Eslpalmador…no?

    I jo, de Formentera, en dic vidriola.

    Gracis i endavant amb aquesta secció Joan-Albert!

    • Joan-Albert Responder

      14 Febrero, 2015 en 9:43

      Bon dia Virot,

      Tens raó, i aquí es veu aquesta segona funció, la de guàrdia i defensa, de la paraula; també, en haver lliurat aquest article a la redacció de noudiari.es, vaig pensar en l’illa de sa Guardiola, davant del port de Portinatx.

      Gràcies per seguir aquesta secció.

  3. Pep Responder

    14 Julio, 2016 en 6:54

    És català això de “a dures penes”??

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *