Opinión: 'Les bases del Premi Vuit d'Agost 2017. Por Antoni Ferrer Abárzuza - Noudiari.es | Noudiari.es

Opinión: ‘Les bases del Premi Vuit d’Agost 2017. Por Antoni Ferrer Abárzuza

@Noudiari/ Enguany es compleixen vint anys de la primera convocatòria del Premi Vuit d’Agost. Fou creat per  la Conselleria de Cultura del que llavors era el Consell Insular d’Eivissa i Formentera el 1997. El  guardó estigué dirigit a “fomentar la investigació sobre la història de les Illes Pitiüses i per fer-la  avinent a tota la societat d’Eivissa i Formentera”.

Les bases eren molt obertes dins de la temàtica de recerca històrica i es podien presentar al premi  “tots els treballs —individuals o col·lectius— d’investigació sobre qualsevol etapa històrica”. En la  següent convocatòria la temàtica dels treballs susceptibles d’optar al guardó encara s’obriren més.  Deixaren d’estar restringits a la recerca històrica i passaren a abastar la investigació “sobre  qualsevol temàtica relacionada amb les Illes d’Eivissa i Formentera”. Per raons òbvies d’evitació del  doble finançament i d’un aprofitament excessiu, s’exclogueren els treballs fruit de feina remunerada o que haguessin estat valorats acadèmicament.

La convocatòria de 2017, publicada en el BOIB núm. 77, de 24 de juny de 2017, ha deixat de  centrar-se en les característiques dels treballs i en la seua naturalesa per fixar-se en les persones que  en són autores. Així, la seua base 4º, titulada “Participants”, estableix que: “Podran participar en les  cinc modalitats d’aquests Premis Vuit d’Agost totes les persones físiques nascudes a Eivissa o que  hi resideixin almenys des de fa tres anys”.

Si aquesta base s’hagués aplicat en les edicions anteriors, diverses persones autores de treballs  considerats mereixedors del premi no haurien pogut presentar-los. Els fonaments dels premis,  almenys fins ara, s’endinsaven en la creença que podien acréixer el coneixement sobre la nostra illa,  independentment de l’origen de la persona autora de la recerca que condueix a aquest saber.

Pensem, per exemple, en una formenterera que fes un treball sobre la posidònia que s’estén en els  fons marins entre Eivissa i Formentera, no podria presentar-lo al premi per ser nascuda Formentera.  Igualment en el cas d’un mallorquí que treballàs sobre la geologia des Amunts o en el d’una  investigadora de Barcelona que hagués fet recerca a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on hi ha  abundant documentació que afecta la història d’Eivissa… Els exemples poden ser infinits. Aquests  treballs no podrien presentar-se al Premi Vuit d’Agost perquè en el currículum dels seus autors no consta com a lloc de naixement Eivissa ni tampoc el seu empadronament de tres anys ençà. A  propòsit, quin referent legal té el període de tres anys? Per què no set o quatre o dos o deu anys de residència?.

És per això que sóc de l’opinió que les Bases del Premi Vuit d’Agost de 2017 són discriminatòries i  per tant manifestament il·legals. Per aquesta raó han de ser rectificades immediatament. El Premi  Vuit d’Agost no mereix unes bases que apel·lin a la partida de naixement o a l’adreça  d’empadronament per admetre un treball de recerca. En les bases del premi, les prescripcions o  limitacions només poden ser aplicades al treball d’investigació, al seu abast, la seua extensió, la seua  temàtica, etc. Els o les investigadores mai no poden ser l’objecte d’aquestes prescripcions. Crec que  alguns articles de la Carta Universal dels Drets Humans, de la Constitució, de l’Estatut d’Autonomia  i la regió del cervell on resideix el sentit comú són contraris a aquesta base 4a del Premi Vuit  d’Agost 2017.

Antoni Ferrer Abárzuza

Guanyador ex aequo del Premi Vuit d’Agost en les edicions de 1997 i 2002

4 Respuestas a Opinión: ‘Les bases del Premi Vuit d’Agost 2017. Por Antoni Ferrer Abárzuza

  1. Miquel Costa Responder

    2 Julio, 2017 en 15:57

    Molt ben dit !

  2. Jordi H. Fernández Responder

    2 Julio, 2017 en 22:21

    Absolutament d’acord, Toni

  3. Carbonífero Responder

    3 Julio, 2017 en 7:21

    Bravo

  4. ojjosnegros Responder

    17 Julio, 2017 en 20:08

    Se entiende que el premio tampoco se otorga sólo por haber nacido en Ibiza, o, tener el certificado de empadronamiento en la isla durante los últimos “x”años.
    El Conseller de Cultura, Don David Rivas, con “uve”, o, con “b” concita y aglutina unas cuantas sandeces. Supongo que la del próximo será añadir que sea en “ibicenco”si acaso no lo fuere ya…- como así exige se hable en su Consellería de Cultura-
    Ibiza, merece más grandeza de miras y de Cultura en mayúsculas, por quiénes son sus máximos representantes.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *