Àlex Susanna i Nadal és l’escriptor del mes de setembre a la Biblioteca Municipal d’Eivissa | Noudiari.es

Àlex Susanna i Nadal és l’escriptor del mes de setembre a la Biblioteca Municipal d’Eivissa

@Noudiari/ Àlex Susanna i Nadal, en el 60è aniversari del seu naixement, és l’escriptor del mes de setembre a la Biblioteca Municipal d’Eivissa. Durant tot el mes, estaran exposades i es podran consultar les obres de l’escriptor a la Biblioteca de Can Ventosa i a la Biblioteca de l’Arxiu Històric d’Eivissa (AHE) a Can Botino.



Àlex Susanna i Nadal va néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1957. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, és escriptor, editor, traductor, articulista (en català i castellà), professor universitari i gestor cultural.

Biografia

S’inicià amb el recull poètic Abandonada ment (1977), al qual seguí De l’home quan no hi veu (1980), com el primer de to intimista i amorós, ric en imatges. Ambdós anuncien un procés de depuració intel·lectual i l’acostaren a la poesia de Yeats, Graves, o de Vinyoli. Posteriorment publicà Memòria del cos (1980), premi Miquel de Palol 1979, Els dies antics (1982), El darrer sol (1985) i Palau d’hivern (1987). Cofundador i codirector de l’editorial Columna (1985-1999), i de la discogràfica Columna Música (1997-2000), ha col·laborat com a crític a La Vanguardia. Fundador i director del Festival Internacional de Poesia de Barcelona (1984-2000).

També ha co-dirigit la col·lecció de novel·la El Cercle de Viena, a Viena Edicions, col·lecció dedicada a la descoberta de clàssics moderns del segle XX fins ara inèdits en català o la recuperació d’edicions descatalogades o oblidades. Ha publicat un estudi sobre la poesia de Marià Manent, i són notables les seues traduccions, especialment la de Monsieur Teste de Paul Valéry. El 1989 obtingué el premi Josep Pla amb l’obra Quadern venecià, el 1990 el premi Carles Riba pel recull Les anelles dels anys i el 1992 la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona. Ha continuat la seua trajectòria poètica amb Tres nus a les Termòpiles (1992), Boscos i ciutats (1994), Suite de Gelida (2001), i Angles morts (2007). És també autor de dos volums de prosa: Quadern de Fornells (1995), Quadern d’ombres (1999) i Quadern dels marges (2006).

Ha estat professor de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili (1982-92). La seua trajectòria en el camp de les institucions culturals és també destacable: membre de l’equip directiu fundador de l’Institut Ramon Llull (IRL), director de l’àrea de Cultura (2002-04) i director de la Fundació Caixa Catalunya (2004-09). L’any 2011 fou nomenat director adjunt de l’IRL i l’octubre del 2013 substituí Vicenç Villatoro a la direcció d’aquesta institució. Al març del 2016 en fou rellevat, al seu torn, per Manuel Forcano, i passà a dirigir l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural.

Quant a la seua relació amb Eivissa, el 26 de novembre de 1988 participà en les Lectures poètiques de Sa Nostra. Publicà el llibre Camins de Jean Serra en l’editorial Columna. L’any 1992 va presentar a la Sala de Cultura Sa Nostra, Els deixants de la llum, de Josep Marí i en 2010 al Club Diario de Ibiza, La vida plàcida, del mateix autor. Gran coneixedor de l’obra de Villangómez, l’any 2012 a la Sala de Cultura Sa Nostra, va presentar el llibre pòstum del poeta eivissenc, Llocs Viscuts, que recull textos de l’escriptor eivissenc entre 1928 i 1972.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *