Opinió: Un eivissenc, empeltat a Barcelona, que no votarà el 1O, per David Tur | Noudiari.es

Opinió: Un eivissenc, empeltat a Barcelona, que no votarà el 1O, per David Tur

David Tur / No votaré, si és que es vota, el pròxim 1 d’octubre, i com molts des de les Illes us estranyau, tant catalanista com sóc jo, provaré d’explicar-ho.

Comencem pel dimecres 6 de setembre, un dia trist per alguns, molts intueixo, catalans, tant pels de soca-rel com pels d’adopció com és el meu cas. El Govern va usar de forma indecent una mínima majoria de diputats (que no de vots) per arrabassar els drets de la meitat de diputats, i dels seus votants per extensió. Va ser un espectacle indecent, vergonyós, una presidenta “hooligan” amb crits i arguments de pati de col·legi volia fer passar bou per bèstia grossa, però el seu sectarisme excloent els delata, això no va de llibertats ni de democràcia (per molt que se n’omplin la boca), això va de nacionalisme i d’odi a qui pensa diferent. Un odi atiat ja fa massa temps des dels púlpits polítics i escampat per mitjans de comunicació, públics i subvencionats, en un discurs simplista, pervers, que recorda molt, massa, al Trumpisme; un discurs on tot qui no combrega amb el discurs únic és un fatxa; on als que lluitaren contra els nacionals a la guerra ara se’ls diu que no són demòcrates i se’ls posa al mateix sac dels seus botxins. Un Trumpisme Nostrat que parla de passar pàgina del franquisme, d’acabar amb els Borbons, obviant el gran suport que el cop del 36 va tenir a Catalunya, obviant que molts dels hereus dels industrials i burgesia que van fer fortuna durant la dictadura són ara els representants dels partits que donen lliçons d’ètica i democràcia o ignorant el gran suport que de fet la monarquia tenia, i té ara encara, entre molts catalans. Un Trumpisme Nostrat que diu voler fer neteja de la corrupció, obviant que s’ha votat 30 anys al clan dels Pujol, als mateixos del 3% que de fet encara ara dirigeixen el partit i que diuen que ens volen portar, sic, a la llibertat. Sembla que molts volen oblidar que tenim un president Convergent que, per molt que facin mans i mànigues per amagar-ho, són els mateixos que han estat saquejant el país. Saquejant per cert de la mateixa forma que ho ha fet el PP, tan lluny i tan prop.

Després d’alguns anys de processisme, de diàleg de sords entre dos governs que no s’entenen bàsicament per que a llurs partits polítics no els convé fer-ho, fent passar per davant els seus interessos particulars als del bé comú, ahir finalment va començar el “xoc de trens”. Ahir els representants d’una meitat de catalans va decidir que volien fer un país nou, i que el volien fer deixant de banda a l’altra meitat de catalans, obviant la democràcia i la justícia, obviant els dos terços requerits per l’estatut català per adoptar decisions importants, obviant els avisos de la comissió de garanties que el que feien no tocava, obviant que a les últimes eleccions autonòmiques sols havien tingut un 47% del vot popular, o que a les últimes eleccions estatals sols un 40% dels catalans van votar a partits independentistes, obviant que a l’últim referèndum fa sols 3 anys no va votar ni una tercera part dels convocats. Oblidant en definitiva que aquesta guerra particular seva no és contra Espanya, sinó contra la resta de catalans.

I a més pel camí aquest procés s’ha carregat la transversalitat del catalanisme; fa 20 anys quan vaig arribar a Catalunya ningú dubtava de la importància de preservar i cuidar el català, de la immersió lingüística o que la llengua podia ser una eina d’integració. Avui això s’està acabant a marxes forçades. De la mateixa forma que el nacionalisme d’Aznar va donar ales, i vots, a l’independentisme d’Esquerra Republicana ara estem patint el mateix però a la inversa a Catalunya, el sectarisme i la radicalitat de l’independentisme està fent créixer l’anticatalanisme cultural entre una part, malauradament cada cop més gran, de catalans. Acció-reacció, els dos nacionalismes es retroalimenten sense pensar que a ells, com a partit/moviment els va millor, però a la societat ens va pitjor. I això d’ahir, tot el d’aquests últims anys de fet, no és sols el fracàs d’Espanya i el seu model territorial, està sent també el fracàs del catalanisme transversal i la victòria del Trumpisme Nostrat.

No, no aniré a votar el dia 1 d’octubre, no votaré un referèndum pervers, sense garanties legals, on sols hi ha Sí o No, bons o dolents, ells o nosaltres, fatxes o demòcrates, en això han convertit aquest referèndum el Trumpisme Nostrat. I no, que a l’altra banda hi hagi un Govern, tant o més indecent que el nostre, no justifica ja res, que siguin els mateixos que recollien vots contra l’estatut, els de la Gürtel i el Barcenas, els de les retallades o, si voleu, els hereus del franquisme, no justifica res: us heu posat a la seva alçada, sou igual d’indecents, de sectaris, nacionalisme excloent que atia l’odi al diferent per tenir un benefici propi, sense pensar en les ferides obertes, en el futur de la convivència en comú o de la necessitat d’entesa per aconseguir un país millor per tots, no sols per una casta, no sols per una elit, deixant de banda a la majoria pel camí.

I no, no crec en la independència de Catalunya, una de les regions més riques de l’estat, de fet crec en la redistribució de la riquesa, i crec que el “Madrid ens roba”, com la majoria d’arguments a favor de la independència són manipulacions, mitges veritats, perversions que disten molt de la realitat. I crec que els catalans no som superiors moralment, com molts creieu, crec que l’estat espanyol és un estat just i democràtic, amb un sistema de salut i educació millorables segurament, però prou decents i que cal cuidar i conservar.

Per últim els independentistes demaneu respecte, segurament amb raó, al govern de Madrid que creieu que us ha menyspreat i maltractat aquests últims anys. Permeteu que els no independentistes us exigíem el mateix respecte als catalans pensem que és tan repugnant el nacionalisme centralista espanyol, rèmora del franquisme, com aquest nacionalisme provincialista català. Alguns pensem que sou, en última instància, el mateix, per tant no ens demaneu, amb aires supremacistes, que ens decantem, que no siguem equidistants, que triem o blanc o negre, alguns pensem que el millor pel futur del país dels nostres fills no passa per solucions màgiques, passar per fer política, per la negociació i per actuacions sinceres i decents, i això és molt difícil, cada cop més en la conjuntura actual. I dubto que participar en aquest referèndum trampós, fet fora de tota llei i lògica, ajudi en res.

Per David Tur.

12 Respuestas a Opinió: Un eivissenc, empeltat a Barcelona, que no votarà el 1O, per David Tur

  1. Joan Responder

    7 septiembre, 2017 en 20:35

    Ben dit, David. Penso lo mateix.

  2. MTR Responder

    7 septiembre, 2017 en 20:54

    Bien. Dejas claro tu “pedigrí” catalanista (que no es el mío) y explicas que així, no. Espero que no seas el único en esa onda. Mis respetos y mi muy profunda y preocupada pena por lo que está pasando y por los muertos que va a haber.

    • ???????! Responder

      8 septiembre, 2017 en 17:21

      Muertos?

  3. Ferran MORENO I CASTILLON Responder

    7 septiembre, 2017 en 23:00

    Doncs mira, jo discrepo. I, pel que dius, poc o res has entès del procés.
    La tramitació de les proposicions de llei s’ha hagut de fer així perquè el gobierno d’espana i els partits de l’oposició que dius que et representen s’han encarregat de fer-ho perquè ells, sí ells, no volen que tu puguis decidir res. En canvi, els partits sobiranistes només volen que tu i tots els catalans, puguin decidir lliurement si volen ser espana o no.
    I ara parlem de majories: resulta que la conformació de l’arc parlamentari català s’ha fet srguint la llei electoral, la mateixa llei electoral que vosaltres heu aplaudit i no volgut canviar quan podieu fer-ho. És clar que llavors no us importava perquè ja us anava bé, oi? Doncs ara no pots, no podeu, dir que la majoria parlamentària no està bé perquè no és la majoria de vots, etc…
    Seria massa llarg explicar-te tota la realitat, només et dic que en un referèndum només hi ha dos respostes i, triïs la que triïs, hi tens tot el dret, un dret que jo sí que lluitaré perquè puguis exercir encara que el que votis no m’agradi. I això és democràcia, això si.

    • Viler Responder

      7 septiembre, 2017 en 23:49

      Molt bé Ferran, totalment d’acord! I al senyor David Tur, faci-s’ho mirar, perquè no ha entès res de res fins ara. I el que va passar ahir, és agosarat i a corre-cuita, d’acord. Però és pertinent i legal, ho permet el reglament, l’estratègia política de la majoria del Parlament d’ahir dia 6, i encara més en aquest context.

      I més vergonya li hauria de fer que amb 7 anys llargs (per posar un límit recent i abastable) que portem amb el tema català i amb més de dos anys per debatre la proposta de referèndum, l’única sortida democràtica possible!, ara plorin perquè no els deixen dilatar el debat de manera filibustera, hipòcrita, demagoga i miserable. I només perquè el govern del Estao hi pugui actuar en contra. Falsos demòcrates ploramiques, això el que són. I vostè, senyor Tur n’és còmplice i un desagraït.

    • Febo Responder

      8 septiembre, 2017 en 3:34

      Una petita puntualització. El partit més interessat en no fer una llei electoral catalana i haver de fer servir l’espanyola històricament han estat CiU (ara PDCat). Ja els anava bé que els vots a les comarques gironines valguessin molt més que els de Barcelona i la seva conurbació. Per això els vint i massa anys de pujolisme. Cada plat al seu lloc!

      • Ferran MORENO I CASTILLON Responder

        8 septiembre, 2017 en 13:07

        Bé, cotrecte. Però penso que jo no he dit pas al contrari.

    • Cerca-lejos Responder

      8 septiembre, 2017 en 12:20

      No podeu entendre que hi ha gent que opina diferent a valtros? Heu de dir que no han entes res? Ningú te sa raó absoluta. Ho han entes perfectament i encara i així no estan d’acord. Es igual de respeble el que pensau valtros que el que pensa en David.

      • Ferran MORENO I CASTILLON Responder

        8 septiembre, 2017 en 13:11

        Certament, és igual de tespectable. Mira si és respectable que procuratem de totes totes que pugui expressar,- se lliurement.
        Però acusar als polítics de poc demòcrates per, fent política, defensar el seu dret a decidir és no haver entès res del procés. Amb tots els respectes i educació.

  4. JoanEivissa Responder

    8 septiembre, 2017 en 16:10

    I aquest diu que es catalanista???? Perdona un fatxa diria lo mateix que ha dit ell a mes de mo entendre res. Català d’adopció diu? Es que a les Balears no som catalanoparlants? Doncs que som castellanomanchegos o bable asturianos??? Al 2017 va sent hora que tot lo que va predicar la dictadura es borri. Aquest país s’ho ha de fer mirar…

    • DaniPes Responder

      9 septiembre, 2017 en 22:45

      Llamándole facha le has dado la razón

  5. Bernat Responder

    13 septiembre, 2017 en 11:21

    A mi hi ha una cosa que l’article no em deixa clara, i la comentaré perquè ara apareix molt a les tertúlies i als articles: es diu que es vol fer la independència contra la meitat dels catalans, però ningú no pensa en la meitat que són/som independentistes i que se senten oprimits i emmordassats per l’altra meitat. O és que només importa una meitat? Es diu que l’independentisme divideix. I l’espanyolisme, no divideix?

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *