Tot el que s’hauria pogut estalviar, per Bernat Joan i Marí | Noudiari.es

Tot el que s’hauria pogut estalviar, per Bernat Joan i Marí

Els polítics de mirada curta generalment s’equivoquen, precisament perquè no saben veure-hi una mica més endavant. Sovent, en la política, passa com en el joc d’escacs. Els bons jugadors d’escacs saben preveure set o vuit (o  més) jugades endavant. I això els forneix l’avantatge davant els contrincants. Els polítics que pensen només en la immediatesa només fan asenades. Els que saben veure-hi tres o quatre generacions més endavant són els que solen fer les coses ben fetes.

Bernat Joan i Marí.

Escric això pensant en tot el que s’haurien pogut estalviar, en el conflicte entre Catalunya i Espanya, els polítics espanyols si haguessin admès un referèndum pactat sobre el futur de Catalunya. Imaginem, cosa difícil en el pensament únic imperant, quina hauria estat la situació si el referèndum de l’1 d’octubre s’hagués fet amb un acord entre el govern de Catalunya i el govern d’Espanya (i recordem, entre parèntesi, que fa ser el govern d’Espanya el que sempre va rebutjar un referèndum pactat). Si hi hagués hagut acord, hauria desaparegut la inestabilitat, la preocupació de les empreses pel futur polític, i, sobretot, la gent s’hauria estalviat totes les tronxades i la repressió que es varen produir aquell dia mateix i que, recurrentment, han anat reapareixent a partir de llavors. S’haurien estalviat els empresonaments, els ridículs amb humoristes russos, les ficades de pota a nivell internacional (amb tot el mon contemplant com Espanya fa el ridícul), la persecució fins i tot de professors (anècdotes esperpèntiques de la setmana passada), i un llarguíssim etcètera que aquí ens estalviarem.



I, tanmateix, ara hi ha plantejades unes eleccions (sia’m permès de subratllar-ho) SENSE CAP TIPUS DE GARANTIES DEMOCRÀTIQUES per al dia 21 de desembre (ja he apuntat públicament que només es podria entendre que aquestes eleccions comptaran amb garanties democràtiques si fossin supervisades a nivell internacional per organismes independents). I, encara, fins i tot amb la manca de garanties democràtiques existents, el govern espanyol i la seua camarilla (opinadors, periodistes propagandistes i tota la pesca) no les tenen totes. I no les tenen totes perquè saben que hi ha una àmplia majoria, a Catalunya, que està per la independència. Certament, deu ser difícil intentar convertir, posem per cas, un 65% en un 49.9%. Ho entenc.

Si fossin intel·ligents, haurien de començar a pensar en tot el que es podrien estalviar si deixen d’actuar amb la matusseria, la garruleria (no té traducció en català) i la ximpleria que ha imperat fins ara.

Ah! Per acabar, que a la llista de Junts per Catalunya hi hagi dos eivissencs ens ha d’omplir d’orgull. I que siguin n’Isidor Marí, una persona amb una amplíssima trajectòria personal a favor d’Eivissa i a favor de Catalunya, i en Josep Costa, un dels pensadors més brillants que tenim ara al país, pens que diu molt de l’altíssim nivell del conjunt de la llista. Ep, sense desmerèixer la llista d’Esquerra ni la de la CUP, que també són extraordinàries.

25 Respuestas a Tot el que s’hauria pogut estalviar, per Bernat Joan i Marí

  1. MTR Responder

    20 noviembre, 2017 en 11:33

    UUUY, éstos están viendo que pierden las elecciones del 21-D, por lo tanto son sin garantías democráticas.

    Encima, los no catalanistas tenemos que pensar en lo que nos podríamos ahorrar si abandonamos a la mitad de los catalanes. Coño ¿no serán ellos los que han de pensar lo que se habrían ahorrado sin montar el lío éste? ¿No se han dado cuenta de las tres mil empresas que se han ido? ¿Y del daño comercial creado?

    ¡Hi ha que tenir barra!

  2. Un señor Responder

    20 noviembre, 2017 en 11:54

    Crec, Bernat, que t’equivoques quan dius “amb tot el mon contemplant com Espanya fa el ridícul”. És ver que el govern espanyol ha fet becades, però el ridícul més gran és veure el comportament preadolescent dels dirigents catalans que, com les regles no els han anat bé, se’n porten la pilota. “Volem ser Europa” i, quan Europa ens diu que “no fotem”, Europa ja no és bona, és feixista, i tot el calaportal. El discurs independentista ha passat de ser reivindicatiu i fins i tot demòcrata a ser immadur, una “pataleta”, on la culpa és de tots menys teva, que ets qui ho ha embolicat tot. Canviar fronteres a Europa no és una broma, i cal assumir responsabilitats si no surt bé, i no plorar pels racons com fa Puigdemont o les cartes lacrimògenes dels presos. Sincerament, entenc la il·lusió de molta gent catalana amb el procés, però no el joc de “o amb mí, o contra mí”. Les eleccions seran tant netes com sempre, i si en 2015 l’independentisme no va aconseguir el 50 per cent dels vots, no crec que ningú, excepte els intoxicadors oficials i els plora-racons, hi vegin res estrany si baixen del 45%.

  3. Bernat Joan Responder

    20 noviembre, 2017 en 14:11

    Benvolgut/da “Un senyor”: a mi que no m’hi busquin, despotricant contra Europa. Crec que només una Europa realment unida pot propiciar una solució democràtica per a la nostra nació (i ja saps que no em referesc només al Principat de Catalunya). A més Europa més possibilitat de llibertat per als seus pobles. Per això, que la sobirania passi, més prompte que tard, a Europa (per mi, als futurs Estats Units d’Europa, per als quals pens treballar tan incansablement com per a la independència dels Països Catalans).

    Ah! Em pareix immoral que parlis així dels nostres presos polítics.

    • AntiPancatalanis Responder

      20 noviembre, 2017 en 16:43

      Países Catalanes: el invento popularizado en 1960. Nunca ha existido, sin embargo, un país catalán con todos esos territorios unidos. Es más: las cuatro grandes áreas que el nacionalismo pancatalán reclama como propias nunca formaron una unión política. Otra mentira más de los rupturistas asustados porque la preparada Inés Arrimadas se quede como segunda fuerza política a escasos votos de ERC.

      • Bernat Joan Responder

        20 noviembre, 2017 en 18:15

        Per què mirau sempre endarrere. Saps què et dic? M’és igual -ara no discutirem per això- si han existit mai o no, els Països Catalans. Tampoc Finlàndia no havia set mai independent, abans del segle XX. Per tant, la qüestió bàsica és si, voluntàriament, els ciutadans de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears, lliurement, volem construir o no els Països Catalans. Jo dic que sí. I mirant cap al futur, no cap al passat, com feis els historicistes i els nostàlgics.

  4. Ferran MORENO I CASTILLON Responder

    20 noviembre, 2017 en 16:28

    Un senyor:
    La situació dels presos polítics, autèntics hostatges, és vergonyosa, com ho és el seu comentari tespwvte d’ells.
    Son persones amb una dignitat imnensa que han ofert el seu futur per la defensa de les seves conviccions i han fet del comolument dels mandats dels ciutadans la seva raó política de ser.
    Abans de voler ridiculitzar-lis, haurieu de pensar fins on serieu vos capaç de sacrificar-vos pels demés.

    • AntiPancatalanis Responder

      20 noviembre, 2017 en 16:50

      ¿Presos políticos? Es una banalización y falta de respeto. Encarcelados durante el franquismo se oponen a ser comparados con los independentistas en prisión. Lee https://politica.elpais.com/politica/2017/11/08/actualidad/1510172608_804192.html

    • Un señor Responder

      20 noviembre, 2017 en 23:51

      Sincerament, el seu sacrifici per una idea que frega el supremacisme, sense suport legal ni amb l’empara moral del 50% dels catalans, em pareix una mica hooligan. És sacrifici o egomania? A les presons també n’hi ha un bon grapat del PP, en preventiva i condemnats, així que tan polititzada no deu estar la justícia.

      Ells mateixos sabien que podien acabar a la presó. Tota la resta és relat, pura retòrica. Que si “som pacífics”, que si “presos polítics”, que si “estam oprimits”, que si “Franco ha tornat”. El que hi ha és una mica (molt) de malcriüm i no voler assumir que els actes tenen conseqüències, i que si t’arrisques molt, pots guanyar molt, però també perdre molt.

      I de rebot, alguna cosa perdrem a les Illes per culpa de tot això. Quan es retalli en català o es recentralitzin competències amb l’aplaudiment d’un 60 o 70% de la població “para que no pase como en Cataluña” tots els que defensam la cultura pròpia sense deliris polítics pensarem en tot el bé que ens han fet els sacrificats.

    • corone Responder

      21 noviembre, 2017 en 17:09

      Dignitat , quina dignitat? La de la hermanita de Pep Guardiola que lleva 8 años chupando del bote como embjadora en Copenhague , gastos pagados , 5.000€ al mes , viajes pagados ,puesta a dedito con el único requisito de ser afecta al movimiento , perdón digo al procés .

    • caronte Responder

      22 noviembre, 2017 en 0:53

      Sr. Moreno, deje de hablar de presos politicos, que en España no los hay. Hasta Amnistia Internacional lo niega rotundamente. Permitame decirle que una persona pierde su dignidad una vez se traspasa la Ley (eso opino). Las leyes estan para cumplirlas y Ud. como abogado lo sabe muy bien. Esas mismas leyes dictaran el futuro de esas personas, personas que podran defenderse, pues estamos en un Estado de Derecho en el que hasta los asesinos tienen derecho a un abogado de oficio ¿no es verdad Sr. Moreno?
      Lo digo por que Ud. a defendido alguno ¿no?

  5. MTR Responder

    20 noviembre, 2017 en 18:50

    18:45 del día de hoy, acaban de anunciar que Barcelona, favorita hace pocas semanas, no se lleva la agencia europea del medicamento, con sus cientos de funcionarios de alto nivel y miles de visitantes anuales. Aún dirán que es culpa de los “manxegos”.

    • Bernat Joan Responder

      20 noviembre, 2017 en 21:08

      Dels manxegos, no. Del govern de Rajoy, sense cap dubte.

      • devila Responder

        23 noviembre, 2017 en 10:04

        La EMA se va de Reino Unido a consecuencia del Brexit, como quieres que vaya a una Catalunya independiente fuera de Europa ¿¿?? Un sin sentido…

    • Bernat Joan Responder

      20 noviembre, 2017 en 21:09

      Per això Catalunya necessita ser una república independent.

      • MTR Responder

        20 noviembre, 2017 en 22:21

        Ya no se si el tema es que no tienes vergüenza o si estás por completo fuera de la realidad. A lo mejor son las dos cosas y alguna más….

      • Un señor Responder

        20 noviembre, 2017 en 23:15

        Com sempre, la culpa és dels altres. Fins les lleis de ruptura, etc… ningú es pensava que allò del referèndum anés seriosament, i l’EMA anava a Barcelona. Quan es va veure que el Govern perdia el nord i començava a parlar de Declaracions Unilaterals, etc… passant-se pel forro el 52% dels catalans, la legislació vigent i les recomanacions d’Europa, com és normal, han pensat que “quien con niños se acuesta…”. I és trist, però l’actitud de culpar els altres dels problemes creats per un mateix no és molt adulta.

        • Bernat Joan Responder

          21 noviembre, 2017 en 14:08

          D’on treus aquest 52%. Hi col·loques els de Catalunya en comú, supòs (ja saps que n’hi ha una bona colla que són independentistes). D’unionistes n’hi ha, segons les últimes eleccions, un 38%. Un 38% que, per cert, IMPOSA el seu criteri a tota la resta. Spanish way to democracy, supòs.

          • Un señor

            22 noviembre, 2017 en 22:15

            JuntsxSi + CUP amb agenda clarament independentista: 48%.
            Comuns: ambigüitat i no a la via unilateral
            Resta: Ni parlar-ne.
            Per tant, un 52% no duia en programa cap via unilateral que justifiqués aprovació de lleis a la bruta, referèndum desobeïnt constitucional, DUI i confrontació sense precedents, amb altaveu i xul·leria davant la resta d’institucions de l’Estat.

            Els insubmisos, que també incompliren lleis que consideraren injustes i anaren a la presó, eren gent molt més digna: tenien més suport social i no anaven de víctimes. Sabien al que s’exposaven i ho assumien. En aquest sentit, es comportaven com adults. La comparació torna a situar el processisme a la preadolescència malcriada victimista. I crec que un liberal com vós, si aixequessiu una mica el focus i no us deixessiu emportar per la voràgine passional, també passaríeu una mica de vergonya aliena. Si arrisques, pots guanyar o perdre.

      • Arri Responder

        22 noviembre, 2017 en 0:59

        Cree Ud. Bernat ¿que una Republica o Estado puede mantenerse a base de mentiras, y digamos, apoyos de gente despreciable?Yo creo que no.

        • Bernat Joan Responder

          22 noviembre, 2017 en 17:32

          Em sap greu, Arri, que no sàpigues matisar mica. Trobes que els dos milions i mig de catalans que estan per la independència són “gente despreciable”? Ho eren els dos milions de letons que també hi estaven? I el milió d’estonians? I els dos milions d’eslovens? Ho som els ciutadans de les Balears que també hi estam?

          • Arri

            22 noviembre, 2017 en 18:31

            Bernat ¿se acuerda de la cumbre del referendum en el Parlament, el pasado mes de diciembre. Pues bien, a esa cumbre asistieron 83 personas, una de ellas Carlos Sastre, asesino terrorista convicto de la muerte del empresario José María Bultó. Supongo que sabe de quien le hablo ¿no?, pues esa persona me merece mi total desprecio y supongo que el suyo tambien. Si los apoyos que tienen son de este tipo, los desprecio. Mentiras, podemos hablar de las de Marta Rovira con el asunto de los muertos, desmentido por el Sindic de Greuges (Rafael Ribó) y el Arzobispo de Cataluña, ambos no creo que sean mentirosos.
            Tenga por seguro que no me referia a la gente de a pie, ni de Cataluña ni de ningun otro sitio. Por cierto el gobierno letón esta muy contento con España, una parte Brigada Mecanizada Extremadura XI esta desplazada alli para defender a Letonia y los otros paises balticos de cualquier intentona rusa. Supongo que le parecera bien.Quizas los preferia ver saliendo del Bruch o de Sant Climent ¿verdad? Tranquilo Bernat, no hece falta. Saludos.

  6. luisluis Responder

    22 noviembre, 2017 en 22:19

    España tendría que haber admitido el referéndum y no montar la que monto haciendo el ridículo tratando de impedirlo por todos los medios.
    Luego habría salido lo que hubiera salido, y no habría tenido que ser vinculante. Y si hubiera sido necesario aplicar la ley y el 155, pero no meter a la cárcel al gobierno elegido democráticamente.
    Y SI, SON PRESOS POLÍTICOS. ¿No son acaso los de Venezuela?, (que no lo son por que son terrorista)
    Se hubiera evitado el ridículo ante el resto de Europa y sobre todo se habrían evitado el aporrear a gente que quería solo votar.
    Otra cosa es que no se tenia que haber pedido, pero imagino que estaba en el programa electoral de los que lo pidieron.

    • devila Responder

      23 noviembre, 2017 en 10:35

      Si fueran presos políticos no se podrían ni haber presentado a las elecciones ya que lo anunciaban en su programa electoral. No están en la cárcel por lo que piensan, es por lo que han hecho con la ley y la constitución que juraron. No hagáis el ridículo anda…
      Yo si fuera tú me plantearía si estoy haciendo algo mal cuando veo que toda la comunidad internacional en bloque rechaza y condena “el procés”.
      Los de Amnistía Internacional aún se tienen que estar llevando las manos a la cabeza con los catalanes que dicen que están reprimidos por España. Ridículo y vergonzoso además de deleznable solo pensar en las comunidades que verdaderamente están reprimidas 😡

  7. Manuel Responder

    24 noviembre, 2017 en 6:56

    Hola Bernat. Porqué dices que la lista de la CUP es extraordinaria? Qué méritos tan especiales atesoran ?

    • Bernat Joan Responder

      24 noviembre, 2017 en 19:17

      Benvolgut Manuel, la llista de la CUP és extraordinària. Les altres dos són, la d’ERC i la de JuntsxCAT, són excel·lents. Ja veuràs el suport popular que tendran. La de la CUP també és ben bona. Hi ha gent com en Carles Riera, un veterà amb coneixement i capacitat política; na Mireia Boya, professora universitària, occitanista, amb visió de llarg abast; na Maria Ballester (d’Arenys de Munt, dels que organitzaren aquell primer referèndum al poble, esperant que n’hi hagués un de veritat a tot Catalunya; per tant, valenta i amb iniciativa); en Jordi Salvia (un expert en comunicació com no n’hi ha gaires)… En fi, podria continuar parlant dels mèrits d’altra gent de la CUP. Comparada amb la llista del PP, amb la de Ciutadans o la del PSC, puc dir que els donen cinquanta voltes, tant intel·lectualment com professionalment. I, per descomptat, políticament.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *