Cap de Barbaria, per Joan Albert Ribas

Ja des del segle XIII tenim notícies escrites que en català va rebre el nom de Barbaria el nord d’Àfrica (aproximadament els territoris del Magrib actual) en escrits de Ramon Llull, Bernat Desclot i altres. La paraula barbar, de la qual prové és d’origen grec, i significava bàsicament “persona que parla malament” i d’aquí , simplement, “estranger”.

Més endavant la paraula bàrbar anà agafant sentit de ‘salvatge, cruel’, arran, principalment, de diversos conflictes bèl·lics amb aquells estrangers. Per als àrabs la paraula bàrbar tendí ben prompte a concretar-se en el parlar i la nacionalitat dels berebers. El que és clar és que per als habitants de la zona sempre hi havia hagut consciència que d’allí cap al sud, travessant la mar, era  terra de Barbaria, el nord d’Àfrica. Pel que fa a l’adjectiu que fa referència directa al substantiu Barbaria és barbaresc. La denominació berber és molt més precisa que barbaresc: fa referència  a un grup ètnic del nord d’Àfrica, anterior a la conquesta àrab, que actualment ocupa regions discontínues des d’Egipte fins a l’oceà atlàntic i de la mar Mediterrània fins al sud del Sàhara.

El nom de cap de Barbaria està documentat –seguint Enric Ribes- des de 1698 i fa referència a tot  promontori del sud-oest de l’illa de Formentera, format per un pla rocós i d’escassa vegetació. La vénda des Cap de Barbaria, coneguda popularment com vénda des Cap, és avui una venda parroquial de Sant Francesc Xavier, però a la primera meitat del segle XVIII tenia un abast molt més gran, encara que avui continua sent la vénda més gran de la seua parròquia i de tota l’illa de Formentera: comprèn tota la part sud de l’illa des de la carretera de cala Saona i del carrer de s’Alegria as Torrent fins al cap que li dóna nom.

El cap de Barbaria ha estat importantíssim per estudiar la història de l’illa de Formentera: S’hi conserven trenta-tres jaciments representatius de les diverses etapes d’aquesta història: vint-i-un prehistòrics, un de púnic, quatre de romans, cinc de medievals islàmics i quatre més d’època indeterminada. Malauradament, com explica Benjamí Costa al primer tom de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, el seu estat de conservació és deficient, no només fer l’acció erosiva dels elements naturals, sinó també per l’acció de l’home, ja que aquestos jaciments varen ser utilitzats, històricament, com a pedrera, per exemple, per explicar un cas recent, quan es va fer la carretera que arriba al far els jaciments serviren per fer la grava.

L’escriptor Josep Marí diu, amb la seva justa i bella prosa, d’aquest indret formenterer: “el cap de Barbaria, o simplement es Cap, és un d’aquells paratges que rompen la general indiferència dels humans envers el seu món quotidià. L’impacte que produieix és tan fort que hom no te altra sortida que reaccionar-hi. La resposta pot anar des de l’’dmiració esbalaïda a un agut impuls de tocar el dos” (d’Els deixants de la llum,1991).