Paraules nostres: No porfedieu!, per Joan Albert Ribas - Noudiari.es | Noudiari.es

Paraules nostres: No porfedieu!, per Joan Albert Ribas

Seguim recuperant en aquesta secció “Paraules nostres” mots usuals al català de les Pitiüses explicant el seu origen i els seus usos i, si podem, n’anam posant algun exemple que surti en alguna publicació.

Na Maria Cardona i en Miquel 'Figueretes' fent cançó de porfèdia en una xacota a les Festes de Sant Llorenç de Balàfia de l’any 2012. Foto: Col·lecció Maria Cardona

Na Maria Cardona i en Miquel ‘Figueretes’ fent cançó de porfèdia en una xacota a les Festes de Sant Llorenç de Balàfia de l’any 2012. Foto: Col·lecció Maria Cardona

La paraula porfèdia és una variant pitiüsa de la paraula del català estàndard porfídia, que vol dir “obstinació posada per aconseguir alguna cosa, a fer-se donar la raó”. Prové del llatí PERFIDIA que tenia el significat originari de ‘deslleialtat’. El canvi de significat fins arribar a l’actual de disputa, de discussió prolongada, sembla que té l’origen en el sentit d’heretgia que es donà a PERFIDIA al llatí eclesiàstic; d’aquí passà a obstinació, tenacitat per obtenir un fi, del qual arribà a l’ús actual a les Pitiüses de disputa, baralla de paraula.

El mot porfèdia ha estat sempre usual en el català col·loquial de les Pitiüses i per això se n’han fet ressò les rondalles d’Eivissa i Formentera. Als reculls de Joan Castelló trobam uns quants exemples del seu ús:

A la que es diu “Es mal trago”, de Rondaies eivissenques, 1953 (1) la mare de na Margalida vol fer casar la filla a qualsevol preu, fins i tot amb males arts, amb en Rafel –que no entenia cap pressa-, però la filla no volia pressionar el seu festejador: “…Si ell no té pressa, jo tampoc el vui fer córrer (…) I sa mare, vent que sa fia no anava de porfèdia, amb una arrebogida agafà un altre llumener (…) més niga que una abeia”.

La rondalla “Qui mana a casa” de Rondaies de Formentera, 1976 (1), decididament feminista entre el masclisme imperant en aquestes creacions de la literatura popular, en què es discuteix sobre qui du els calçons a cada casa, comença així: “Una vegada a la Savina es mogué una porfèdia molt grossa per veure qui era que comandava a ca seua…”. Ho deix aquí perquè acabeu de llegir-la…

Fixau-vos que també s’ha generalitzat l’ús del ver porfediar al català d’Eivissa: “Deixau de porfediar!”, pot dir una mare als seus fills petits que discuteixen i es mig barallen.

Cançó de porfèdia
Íntimament unida al significat que acabam d’explicar hi ha a les Pitiüses aquest tipus de cançó que el Grup Folklòric Sant Josep de sa Talaia, al llibre Ball pagès (1996), defineixen senzillament: “N’hi ha de dos tipus: de dos, on discuteixen un home i una dona, o de tres, on un dels cantadors fa dos papers. Tots aquests tipus (de cançons) són per fer riure la gent”.

Aquest gènere és ben viu a la cultura popular pitiüsa i joves cantadors i cantadores s’incorporen a aquest estil. Parelles com na Maria Cardona i en Miquel “Figueretes”, en Joan Josep “Vaca· i na Isabel Roig, sense oblidar cantadores amb més rodatge com n’Antònia, na Pepita i na Margalida Roig.

(1) Si voleu adquirir aquests dos reculls de rondalles us record que varen ser reeditats per l’Institut d’Estudis Eivissencs.

Una respuesta para Paraules nostres: No porfedieu!, per Joan Albert Ribas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *