Polèmica per les conseqüències de la regularització de 17 nuclis urbanitzats a zones rurals de Sant Josep - Noudiari.es | Noudiari.es

Polèmica per les conseqüències de la regularització de 17 nuclis urbanitzats a zones rurals de Sant Josep

 

Pintat de color salmó, l'AMR de Can Picassa, davant la carretera que uneix es Cubell amb Cala d'Hort.

Pintat de color salmó, l’AMR de Can Picassa, davant la carretera que uneix es Cubells amb Cala d’Hort.

@D.V/ El seu nom tècnic és Assentament en Medi Rural (AMR), i és una figura creada per la coneguda com ‘llei Company’ o ‘Llei de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible’ que va aprovar el Govern Balear l’any 2012. Els AMR comprèn zones que es van urbanitzar de manera caòtica durant la dècada dels 60 i els 70 en zones rurals i que, des d’aleshores, han quedat en una mena de llimb legal. Amb la nova legislatura, es legalitzen aquestes zones encara que no es converteixen com a sòl urbà sinó que es queden en un estadi intermedi, el famós AMR.

Les noves Normes Subsidiàries (NNSS) que està tramitant l’Ajuntament de Sant Josep contemplen 17 AMR -Cala Carbó, Can Jaume, ses Rotes de can Orvais, Puig de s’Argila, Salinas, Can Truntoi, Can Pep des Galop, Can Blanquet, Can Pou Carlins, Can Alfonso, Rota d’en Musson, Can Vergeró, Porroig, Platja des Jondal, Can Picassa, Can Nebot i Sa Carroca- que sumen un total de 227 hectàrees. La legislació permet que es pugui construir a l’interior d’aquests AMRs, alguns dels quals es troben en zones protegides, el que ja ha provocat algunes alarmes.

A la part superior, la zona urbanitzada del Puig de s'Argila que es consolida com AMR. A la part inferior, la zona on està prevista una urbanització amb viste a Cala Compte.

A la part superior, la zona urbanitzada del Puig de s’Argila que es consolida com AMR. A la part inferior, la zona on està prevista una urbanització amb vistes a Cala Compte.

“S’obre la porta a construir en zones sensibles”
Des de PSOE-Pacte critiquen especialment algunes d’aquestes AMRs com les de Can Picassa i Can Nebot, que es troben dins l’ANEI de Cala d’Hort. “Molts d’aquests AMR es situen a llocs propers a la costa o a llocs elevats, amb vistes a la mar, i són un espai cobdiciat pels constructors” ha denunciat el portaveu dels progressistes josepins, Josep Marí ‘Agustinet’. Així, en aquestes AMR s’inclou una àrea del Puig de s’Argila, al costat de l’urbanització que s’està construint a Cala Comte, o la de Can Nebot amb extraordinàries vistes sobre la zona des Cubells. També es consideren AMRs urbanitzacions turístiques com Porroig o Cala Carbó, que d’aquesta manera es regularitzen.

Segons calcula PSOE-Pacte, del total de 227 hectàrees que ocupen aquests AMR es podria construir el 30% que queda per urbanitzar, el que serien unes 350 vivendes més. En aquests espais es podrà urbanitzar amb una parcel·la de 2.000 metres quadrats.

‘Agustinet’ també ha criticat que amb les noves NNSS es facin “urbanitzables zones de Port del Torrent, Punta Pedrera o Sa Carroca que a l’anterior pla havíem mantingut com rústic” però que es deixin rústics solars a l’interior del nucli urbà de Sant Jordi “que no té cap mena de sentit comú i que són uns espais que es podrien aprofitar per millorar els serveis del poble”. El portaveu progressista ha destacat també que un dels principal dèficits que té el municipi és la falta d’aigua corrent i que la prioritat de l’Ajuntament hauria de ser “primer donar serveis i després créixer, i no al revés”.

“Els AMRs no augmenten la pressió urbanística”
No comparteix la mateixa opinió el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sant Josep, Javier Marí, hi ha assegurat que els AMRs “no augmenten la pressió urbanística sinò que reflecteixen la realitat existent”.

L'urbanització situada davant de Cala Jondal també es contempla com AMR.

L’urbanització situada davant de Cala Jondal també es contempla com AMR.

“Tenim unes zones que es van urbanitzar fa dècades i que són una realitat, que estan allà. Podem fer feina per regularitzar-los o podem mirar a una altra banda, que és el que vol fer l’oposició” ha dit Marí. El regidor ha negat que aquestes regularitzacions suposin una nova febre constructora al municipi perquè dos terceres parts d’aquests AMR ja estan construïts: “Dos terços ja són superfície consolidada i, a més, no es pot construir fora de l’espai que delimita estrictament cada zona. Estem parlant d’espais que ja estan densament construïts i que són pràcticament urbans, per tant, no es pot dir que estem ampliant les zones urbanes”.

Marí sosté que la regularització d’aquests nuclis urbans informals servirà per dotar de serveis a aquestes zones: “I això es farà sense cost per l’Ajuntament, perquè hauran de ser els veïns els qui s’hauran d’encarregar d’aquest tema” i que l’objectiu no és fer créixer la pressió urbanística a Sant Josep sinó integrar dins un marc legal aquestes àrees que fins ara vivien en un llimb legal.

La totalitat del projecte de Normes Subsidiàries estan exposades públicament i es poden consultar en aquest enllaç de l’Ajuntament de Sant Josep.

3 Respuestas a Polèmica per les conseqüències de la regularització de 17 nuclis urbanitzats a zones rurals de Sant Josep

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *