Eivissa i Formentera. Llibres curiosos (2): Les Baléares. Una especial guia francesa de 1933, per Joan Albert Ribas

Una de les meues aficions dins el col·leccionisme de llibres sobre Eivissa i Formentera són les guies turístiques de diferents procedències i, aquesta, és una de les més interessants. Es tracta d’una guia publicada a Tolosa de Llenguadoc per Editions Occitania i crida l’atenció per dues coses, principalment, a simple vista:

En primer lloc que, a la portada, com a imatge representativa de l’arxipèlag balear, apareix un bell dibuix de sa Penya; d’altra banda, el seu gran format: 28 x 22,5 cm; no era idò, talment, una guia de butxaca, com altres guies franceses de les nostres illes de les quals també parlarem un altre dia. Per exemple, el mateix any en què es va fer el text de què avui parlam, l’especialitzada Editorial Hachette, va publicar a la seua col·lecció, «Les guides bleus» Baléares, Majorque-Minorque-Ibiza, que aquesta sí que era «portable», 16 x 11 cm.

L’autora de la guia va ser l’escriptora nascuda a la Bretanya Claude Dervenn (1898-1978), que encara que va ser reconeguda inicialment com a poeta (i això es fa evident en algunes descripcions), va acabar especialitzant-se en llibres de viatges, sobretot per diferents illes del món: Iles de Grece, Les Canaries, Madère són algunes altres de les seues guies.

Vull destacar, però, que una part important de l’encant del llibre és gràcies a l’il·lustrador, Maurice Yvan Guibillon (París 1880 – Alger 1935), arquitecte destacat que tenia com a passió el dibuix paisatgístic. A Les Baléares va publicar 25 il·lustracions encartades a tota pàgina, amb paper de major qualitat i amb el peu de foto manuscrit: denou de Mallorca, una de Menorca i sis d’Eivissa: a més de la portada del llibre, quatre més d’interiors i una eixerida pagesa el tanca a la contraportada. Per als seus dessins utilitzava preferentment la tècnica del llapis de carbó.

Els textos dedicats a Eivissa estan ben documentats i viscuts… En faig una versió lliure. De la ciutat, minuciosament dibuixada de paisatges urbans i caràcters humans, li criden l’atenció també els comerços, «amb el gènere entre el carrer i la botiga, amb caixons de fruites i teixits de cotó i ceràmiques i bells gerros clars de línies tan pures com les àmfores antigues recuperades a les badies pròximes», però té especial predilecció, i així es mostra també en les il·lustracions de Guibillon, per Dalt Vila, com podem veure a la il·lustració següent, manuscrita pel dibuixant «Ibiza, la ciudad vieja», en la qual es veu una bella imatge que no necessita més comentari, és l’Eivissa de 1932.

I des del caire gairebé contrari, veim la Catedral al fons amb una escena quotidiana amb personatges plens de vida, en moviment.

També visita els pobles, només parla de sis, «moltes voltes reduïts a l’església solitària». Entre ells destaca, com altres guies, la ruta a Santa Eulària, de la qual diu que «gira entre els vessants d’una vall on corre, fresc, l’únic riu de l’illa verd i prim com una anguila entre les canyes i desemboca a la mar sota l’arc d’un pont romà». De l’Eivissa rural comenta Dervenn que «tot és íntim, somrient, a la mesura humana, la imatge del jardí de l’Edèn on l’arbre dóna la seua fruita a la boca de l’home». L’única il·lustració de fora vila és la següent, en què la gent assisteix a missa un diumenge, titulada «Mujeres de luto el domingo»: Dones amb cadirons, boixes vora elles, al fons, mossènyer departint amb un parroquià, ja baix el porxo…

I, per acabar, Formentera, a la qual dedica tres pàgines de text, de la qual diu que el paisatge és etonnant (impressionant), diferent als altres llocs de les Balears. La va recórrer en «un cotxe vell, de vint-i-tres anys, un sol camion-courrier-autobus, divertit assamblatge de peces diverses, pintat de color verd poma i que la va portar a l’altra punta de l’illa, on va departir amb els seus habitants (ella en diu «colons») amb un bon esmorzar.

I us dic adéu, fins al mes que ve, amb aquesta enrigassada pagesa que surt a la contraportada del llibre.

Per Joan-Albert Ribas