Paraula de Ferru: “Doctor, em fa mal aquí”, per Ferran Moreno Castillon | Noudiari.es

Paraula de Ferru: “Doctor, em fa mal aquí”, per Ferran Moreno Castillon

Aquesta setmana has marxat, però no feia cap falta que ho fessis. Malgrat només haver-te conegut per les teves lletres, deixo aquí un record trist per la teva absència però convençut de que has viscut com has volgut. Faig, però, com homenatge pòstum, meves les teves paraules:

“…és ara que hi ha el corc que us esmena les pàtries que heu de pensar d’on sou, i d’on voldríeu ser i d’on ja heu palesat que no us volen pas d’ells, i així tindreu l’empenta necessària i tan útil per tibar les fronteres cap a l’abast dels braços”. Anys de vida, estimat Manel Marí.

Ferran Moreno Castillon

Ara que el català torna a estar en entredit a les nostres illes, amb especial virulència a Eivissa, et trobarem a faltar com trobarem a faltar totes les veus que han maldat per fer del català una llengua rica i estesa per tot el territori dels Països Catalans -aprofito l’avinentesa per deixar clar, abans de les crítiques ferotges i nècies, que la denominació Països Catalans es refereix al territori on el català és la llengua comuna- i que, a dia d’avui, troba ingents esculls per arribar a normalitzar-se com a llengua pròpia.

Però és clar, si ni les mateixes forces autoanomenades progressistes son capaces de dictar normes que afavoreixin el català en el territori balear, poca cosa podrem fer-hi els simples mortals per aconseguir que el català, la nostra llengua, la llengua pròpia de les Balears i Pitiüses, sigui considerada com la llengua comuna. És trist veure la covardia o l’egoisme dels dirigents polítics, incapaços de fer un pas endavant en matèria tant sensible com la promoció i defensa del català, sobretot quan s’ensumen eleccions aviat.

Personalment -i ja és coneguda la meva posició al respecte- he donat moltes voltes, molts explicacions i molts arguments en la defensa aferrissada del català com a llengua d’ús normal i sobretot, normalitzat, a les Balears i Pitiüses, i em segueix afectant profundament veure com les institucions no volen posicionar-se decididament en aquest aspecte.

L’últim exemple el tenim amb el Decret del català a la sanitat balear, retirat vergonyosament pel govern balear adduint tot un seguit de mitges veritats i mentides encobertes que pretenen amagar el veritable motiu de la baixada de pantalons que suposa la retirada eufemística en forma de suspensió diferida del decret, motiu que no és altra que la por, el terror a perdre el poder, la poltrona.

Amb aquesta retirada -que és el què s’ha fet amb el decret, només s’ha aconseguit posar de manifest la vilesa dels i la manca de sentit de la dignitat dels polítics en general i, en particular, del psib, per bé que ja ens podríem imaginar quelcom així d’una partit incardinat en el psoe venut i claudicant que enlloc de fer oposició, fa posició amb el partit més corrupte i nefast que ara governa espanya- la única cosa que s’ha aconseguit és que ni jo ni tots els que tenim dret a ser atesos en català en l’administració, ja no puguem anar al metge a explicar-li, en la nostra llengua, què ens passa i com ens sentim.

I no valen l’argument simplista de voler un metge bo que un metge català, perquè estic absolutament convençut que tant bons son els metges que parlen català com els que no, sobretot tenint en compte que el català és una llengua derivada del llatí que no és tant diferent de l’espanyol i que hi ha prou recursos, inclús gratuïts, per assolir el nivell mínim exigible de català.

I és que, francament, el que em sorprèn és que encara no s’entengui que el coneixement de la llengua pròpia d’una terra és exigible a tothom que hi vulgui arrelar. Però, de moment i per obra i gràcia de la intolerable covardia política, jo no puc dir “Doctor, em fa mal aquí”.

Per Ferran Moreno Castillon, ‘Ferru‘.

13 Respuestas a Paraula de Ferru: “Doctor, em fa mal aquí”, per Ferran Moreno Castillon

  1. Mash Responder

    4 febrero, 2018 en 15:21

    Per això quant un està a Austràlia (posem per exemple) i tens un accident el primer que penses es…entendrà el català?. Si, ja sé que estam a Eivissa…però abans quant no s’exigia el català..hi havia algun problema? Es quedaba algú sense atenció sanitaria? No l’entenien?. Estic totalment d’acord que sigui un mèrit però no un requisit indispensable i més, com estàn les coses i la dificultat per que hi hagi personal sanitari. Avui per avui, si tengués que ser obligatori,com molt el B1 que es el coneixement bàsic a nivell oral i un plaç per aconseguir-lo, així es la realitat i falta personal.
    Molts anys de vida Manel Marí.

    • Ferran MORENO Responder

      4 febrero, 2018 en 16:49

      Si, ja sabem que el problema de la sanitat és el català, com el de la justícia, l’ensenyament…

      • Mash Responder

        4 febrero, 2018 en 17:27

        Si el problema més gros fos el català… Un dels problemes, és que complicam les coses senzilles i no s’aplica el sentit comú. El català no és el problema i vostè ho sap, però si, que és un CONDICIONANT que sumat als que sí son problemes (vivenda, cost de vida, insularitat no incentivada etc) dificulta que venguin professionals.

  2. Ferran MORENO Responder

    4 febrero, 2018 en 20:26

    Isma, ets un perfecte… bé, deixem-ho. Hauries d’aprendre a llegir i entendre el que llegeixes abans de faltar al respecte a ningú. No et permeto aquest conentari i t’agrairia que rectifiquessis o l’esborressis.

  3. Leo Responder

    4 febrero, 2018 en 21:56

    En primer lugar, comparto el sentimiento de pérdida. Marí es un poeta de talento, y digo es porque su poesía permanecerá en presente histórico. En segundo lugar, por entroncar con familia ibicenca, comprendo el deseo y la necesidad de muchos pacientes de poder expresarse en su lengua materna. Lo que yo me pregunto es si no habrá un planteamiento distinto para que los profesionales de la salud pública puedan alcanzar un mínimo conocimiento exigible de la lengua toda vez que no pierden la oportunidad de prestar sus servicios aquí. Un planteamiento que aúne consenso, flexibilidad y pueda convertir la expectativa de aprender a lengua en un objetivo realista y deseable. Muchos profesionales peninsulares de otras comunidades no catalanoparlantes asocian la lengua catalana al concepto de imposición, y esa es una connotación negativa que no se puede obviar.

  4. Bernat Joan Responder

    6 febrero, 2018 en 21:34

    El català, com que es troba en una situació d’opressió clara, és percebut com una llengua “imposada”, mentre que la llengua realment imposada per tot (l’espanyol, inevitable vagis on vagis i treballis on treballis) no és vista com a imposada… de tan imposada que està. Com allò del nacionalisme banal de què parla Billig. La majoria dels espanyols són tan nacionalistes que es pensen que els independentistes catalans som els autèntics nacionalistes. El món a l’inrevés. Per mi, un metge que no aprèn la llengua d’allà on va a treballar no pot ser un bon metge. Què voleu que us digui!

    • Leo Responder

      7 febrero, 2018 en 0:44

      No sé si es usted quien vive en un gueto. Usted es sociolingüista, aunque bastante parcial en sus valoraciones. Como filólogo, tiene que conocer bien cuál ha sido la evolución de las lenguas romances en la península. Enseguida desenfunda los nacionalismos; yo le pido que se apee de la perorata habitual (no es una orden militar, o que los dioses me confundan). También es funcionario. Como yo. Tenemos más de una cosa en común. Filología, docencia… Supongo que sabe cómo va la cosa. Tengo una médico de familia estupenda. Es vasca. Habla euskera, castellano, inglés, me parece que también alemán. Acaba de aterrizar aquí, como quien dice. Lo intenta, lo intenta. No sabe si va a dar pie con bola, aún no sabe si le liquidarán en la prueba de catalán por confundir un acento abierto con uno cerrado, o por escribir una consonante de más o una de menos. Supongo que eso, según usted, decidirá si es una profesional excelente o una mediocre. Deje de intentar meterme en esos sacos que tanto cree que le rentan en sus artículos. Por favor. Si us plau. Please. Bitte. S’il vous plait. してください.

  5. Bernat Joan Responder

    6 febrero, 2018 en 21:36

    Supòs, Leo, que també deus conèixer catalans i eivissencs que consideren que l’espanyol els és imposat. O vius en un ghetto?

    • Leo Responder

      7 febrero, 2018 en 0:34

      No visco a un gueto, però procuro envoltar-me de persones entre les que escasseja l’odi, del signe que sigui. Potser és una qüestió de cultura. Tinc molt clar que el castellà i el català han tingut una convivència que ve de molt més enllà del franquisme, i que s’han enriquit mútuament. Com quan els autors castellans van recollir l’herència de les lletres catalanes medievals sota la influència de la lírica d’Ausiàs March. O entre els segles XVI, XVII i XVIII la poesia catalana es va deixar impregnar, gràcies a la transcendència de l’humanisme castellà. Juan Boscán, nascut a Barcelona, com a ​​molts altres grans intel·lectuals de origen català, va adoptar el castellà per les seves avantatges poètiques vers a l’adopció del sonet italià. El focus intel·lectual de València, que va clau per a les lletres catalanes del segle XV, també va tornar els ulls cap als usos de la Cort i va adoptar deliberadament el castellà, i va donar una escola fonamental d’escriptors valencians de cara al segle XVI; precisament, el teatre, una de les seves grans aportacions, va ser un vehicle per a la llengua i la cultura castellanes a València, aceptades llavors sense cap mena de sensació relativa a la imposició cultural. Tant és. Vull dir que la presència del castellà en terres catalanoparlants s’explica molt més enllà de la imposició franquista.

      • MTR Responder

        7 febrero, 2018 en 9:04

        OLÉ

      • Daniel Garcia Responder

        7 febrero, 2018 en 12:15

        Cada dia me veo más representado por tus ideas y tus exposiciones. Muchas gracias.
        Yo aportar que en los últimos cinco años se a cambiado a mi médico de cabecera por lo menos en cuatro ocasiones. Culpa de todos los factores que nos rodean en la isla,
        Pero si en vez de poner trabas se pusieran soluciones creo que seria mejor para todos.
        Yo por lo menos lo que espero de un médico de cabecera o atención primaria es poder tener una pequeña relación de confianza y que no tenga que contarle toda mi historia médica a un desconocido cada vez que voy al medico ya que ni me conoce porque es la primera vez que me ve y esta rueda pasa más a menudo de lo que debería ser.
        Si que se puedan expresar en catalán es un plus pero opino que no debe de ser una obligación, como usuario de la sanidad pública quiero que sea capaz de curarme no que me enseñe catalán, eso se lo pediría a un profesor de lengua catalana.

        • Bernat Joan Responder

          7 febrero, 2018 en 19:36

          Que t’entengui en espanyol supòs que també l’hi demanaries només i exclusivament a un professor de llengua espanyola. Si ets mínimament coherent…

  6. Daniel garcia Responder

    10 febrero, 2018 en 16:38

    No yo no exijo nada yo solo quiero tener una plantilla sanitaria en condiciones.
    Ya bastante difícil resulta vivir en ibiza
    Por vivienda precios etc.. con lo que la gente prefiere venir a ibiza de paso ya que formar una familia o vivir es algo complicado. Por lo que este tipo de peticiones se convierten en una traba mas.
    Veo que usted es muy hábil tergiversando.
    Como siempre un cordial saludo señor Bernat.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *