‘L’ús inapropiat d’elements patrimonials culturals’, per la Federació de Colles de Ball i Cultura Popular d’Eivissa | Noudiari.es

‘L’ús inapropiat d’elements patrimonials culturals’, per la Federació de Colles de Ball i Cultura Popular d’Eivissa

Des de la Federació de Colles de Ball i Cultura Popular d’Eivissa volem manifestar el nostre sentiment de pena i també d’indignació pel que consideram un ús inapropiat d’elements propis de la nostra cultura local, el que ens crea una actitud de rebuig cap aquests fets.

No és la primera vegada que veim com, amb total impunitat, es fan ús d’elements que conformen la nostra cultura tradicional quedant poc menys que ridiculitzats o menyspreats. En aquest món de cultura globalitzadora i de la immediatesa de la informació, part de la ciutadania s’ha desafectat de les seues arrels i del seu patrimoni cultural. Especialment, a un lloc tan internacional com l’illa d’Eivissa on, els mesos d’estiu, són molts més (en quantitat) “els de visitants” que els residents.

No és la primera vegada que veim com, amb total impunitat, es fan ús d’elements que conformen la nostra cultura tradicional quedant poc menys que ridiculitzats o menyspreats”

Però, encara són molts els que reconeixem com a propi un llegat i unes expressions i unes manifestacions culturals heretades de moltes generacions enrere. Tots som o volem ser moderns, però també ens agrada sentir-nos part d’una comunitat pròpia que té uns símbols identitaris propis i, de gran valor, alguns d’ells declarats Bé d’Interès Cultural en la seua categoria d’Immaterial, com les Caramelles i les 4 ballades més antigues (La Curta, La Llarga, Sa Filera i Ses nou o dotze Rodades). Declarats, i per tant, s’entén que, protegits. Protegits davant fets que per la seua desnaturalització els puguin malmetre.

Ja, l’estiu de l’any passat una Colla de Ball Pagès va haver d’anul·lar la seua actuació al martell del Port de Vila, perquè els turistes d’un mega iot, per no sentir la música de tambors i castanyoles, va posar la seua música a volum estrident. Això va provocar la indignació de molts d’eivissencs que es manifestaren el dia de Sant Ciriac amb una gran castanyolada.

Fa poc, una coneguda discoteca, va emprar la figura d’una pagesa per publicitar les seues festes, i temps enrere d’un ballador. I, ara, la mateixa disco ha publicat un vídeo emprant imatges de balladors i balladores, per publicitar el que ells anomenen “The Spirit of the Island“.

Com és natural, molta gent ho troba deplorable, altres no tant…. on estan els límits? La qüestió és que s’ha fet un ús no consentit per part de la comunitat portadora, entenent per comunitat portadora el que ve definit per la Llei 10/2015, per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de l’Estat Espanyol, que no són altres que els titulars dels patrimoni cultural, els mantenidors i legítims usuaris d’aquests usos, costums i tradicions. La nova llei de salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, seguint les Convencions de la UNESCO de 2003 i 2005, sobre el respecte, és explícita respecte a la natural i lògica evolució, diàleg, accessibilitat i dinamisme. Emperò, també és explícita respecte a la sostenibilitat i citam textualment l’art.3.h parlant dels principis generals de les actuacions de salvaguarda del patrimoni cultural: La sostenibilitat de les manifestacions culturals immaterials, evitant-se les alteracions quantitatives i qualitatives dels seus elements culturals alienes a les comunitats portadores i gestores d’aquestes. Les activitats turístiques mai podran vulnerar les característiques essencials ni el desenvolupament propi de les manifestacions, a fi que pugui compatibilitzar-se la seua apropiació i gaudi públic amb el respecte als béns i als seus protagonistes.

Encara més, l’article 5 de l’esmentada llei aborda l’espoli i l’exportació d’uns béns que, per la seua característica immaterial, són extremadament vulnerables enfront a accions encaminades a la no preservació del bé en el seu espai i context i, també al desproveïment de la seua funció social, desnaturalitzant o privant el desenvolupament normal de la pràctica cultural o el compliment de la seua funció social a través de l’expressió dels valors de la que és la comunitat portadora.

S’han de posar mesures que evitin l’ús empresarial i/o turístic i l’ús lucratiu d’allò que forma part dels nostres símbols identitaris”.

Som coneixedors que el Govern de les Illes Balears està en procés d’actualitzar i modernitzar la llei 1/2002, de cultura popular i tradicional de les Illes Balears. És idò, el moment adequat per tenir en compte aquestes accions i inèrcies que lluny d’enriquir i fomentar un diàleg enriquidor i una evolució lògica i natural, per canvi de circumstàncies, ens aboquen a una aculturació sense remei, fruit d’una cultura globalitzadora que no entén ni vol entendre d’arrels, ni de patrimoni cultural, ni té gens de respecte per les comunitats portadores d’aquest patrimoni o conjunt de manifestacions de la memòria i de la vida col·lectiva del poble pitiús. S’han de posar mesures que evitin l’ús empresarial i/o turístic i l’ús lucratiu d’allò que forma part dels nostres símbols identitaris.

Des de la Federació de Colles de Ball i Cultura Popular d’Eivissa consideram que les administracions públiques han de vetllar per la pervivència del nostre patrimoni cultural i, com estableix la Llei 1/2002 en el seu article 3.2: han de perseguir la valoració social i cultural de la cultura popular i tradicional. I a l’art. 4.4., obliga a les administracions, especialment als ajuntaments, en el marc de llurs competències, a la protecció i al foment dels béns etnològics del seu terme municipal.

Per tant, instam a les administracions públiques a vetllar pel nostre patrimoni cultural immaterial, i, a impedir accions del sector turístic, empresarial o privat, que desnaturalitzin i/o ridiculitzin els nostres símbols identitaris, les nostres expressions culturals i als seus agents portadors.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *