‘Què queda del franquisme’, per Bernat Joan i Marí | Noudiari.es

‘Què queda del franquisme’, per Bernat Joan i Marí

Bernat Joan i Marí.

M’han convidat a participar, a banda del curs de Sociolingüística que hi impartesc cada any, a l’edició d’enguany de la Universitat Catalana d’Estiu, en una taula rodona sobre la pervivència del franquisme als Països Catalans. Com que som l’únic representant de les illes Balears (i ja n’hi ha de Catalunya i del País Valencià), supòs que m’he de cenyir bàsicament a la presència franquista, avui, a les nostres illes.



El moment duu a reflexionar sobre aquestes qüestions: la (sembla que immediata) retirada de les restes de Franco del Valle de los Caídos, la presència pública de la Fundación Francisco Franco, el manifest de vora dos-cents militars demanant respecte per la figura del dictador han tornat a posar (què voleu que us digui?) la qüestió del franquisme de moda. Se’n torna a parlar. I, vergonya per a Espanya, se’n parla arreu d’Europa. Amb preocupació, us ho puc assegurar.

Segurament ha despertat “la bèstia”, com deien alguns analistes, el procés d’autodeterminació de Catalunya (avui ja imparable). Però si la bèstia s’ha despertat és perquè dormia, però no havia passat a millor vida. Quins elements tenim entre nosaltres que ens facin avinent la bèstia latent?



Assortadament, l’exercici resulta fàcil. Per mi, hi ha uns quants elements que són del tot elementals i que demostren un cert grau (prou important) de pervivència del franquisme. El primer, el culte pràcticament religiós a la unitat d’Espanya. La unitat d’Espanya no es pot discutir, no es pot qüestionar, no es pot posar en dubte. El simple fet de discutir-la ja aixeca tot un munt de recelades i fins i tot de postures agressives. Això, sense dubte, és una pervivència del franquisme, que tenia entre els seus objectius la liquidació de la consciència nacional a Galícia, a Euskadi i als Països Catalans.

També és una pervivència franquista el fet que determinats cossos de servidors públics no hagin de conèixer el català (el basc, el gallec, l’occità). Els jutges en són un bon exemple. No és una pervivència franquista, el fet que un jutge pugui exercir a les illes Balears sense conèixer les dues llengües oficials de la nostra comunitat dita autònoma?

Fixem-nos que és l’estament judicial l’ariet que s’esgrimeix contra la democràcia catalana.

I mostra pervivència franquista la connivència, claríssima, entre determinats estaments de l’estat (determinats jutges, determinats càrrecs policials, determinats comandaments militars) i l’extrema dreta. Com n’és una pervivència el fet que un ciutadà que funcioni en català, porti un llaç groc o manifesti idees a favor de l’autodeterminació serà més mal vist, a determinades instàncies de servidors públics de l’estat, que no un que parli espanyol, dugui una estanquera al rellotge i reparteixi propaganda del PP, de Ciutadans o de Vox.

Per Bernat Joan i Marí

6 Respuestas a ‘Què queda del franquisme’, per Bernat Joan i Marí

  1. Pep Xurrec Responder

    9 agosto, 2018 en 13:49

    Lo único que queda del franquismo es gente como usted. Si no lo menciona en algún ataque que hace a los que discrepan de su religión provinciana seguramente le reventaría alguna vena.
    ¿No lleva lazo amarillo? Pues será franquista 🙂

    • Pep Xurrec Responder

      9 agosto, 2018 en 14:49

      Por cierto, no meta a todos los militares en el mismo saco. Los firmantes del comunicado son militares retirados, y muchos ya se han manifestado en contra del mismo.
      Como usted bien sabrá, en todas las casas hay algún tonto (en algunas más que en otras 😉 )

  2. JoanEivissa Responder

    10 agosto, 2018 en 13:15

    Espanya es un país amb fascisme ens agradi o no. La gent està educada en una mentida i un fort nacionalisme intolerant i que el que no sigui Español es un impresentable. Jo soc ciutadà del món. no m’agrada el nacionalisme ranci español ignorant i agressiu.

    • Andi Responder

      11 agosto, 2018 en 12:37

      Porque el único nacionalismo malo que existe es el español, los catalanes y vascos son de otra clase (una clase mejor, claro está…).

  3. Daniel garcia Responder

    10 agosto, 2018 en 21:22

    como siempre la sección de autobombo de Joan previo a meterse y denunciar lo malo que es el estado español.
    Aun no has renunciado a trabajar para este estado represor no, tanto rollo y a la hora de la verdad eres mercenario cómplice de el jajaja.
    El dia que te des cuenta que tanto el nacionalismo ultra católico español como el nacionalismo ultra catolico catalan son la lacra que debemos padecer el resto de los ciudadanos en ibiza y baleares tendremos un problema menos del que preocuparnos.

    Un beso y un abrazo muy fuerte Joan.

  4. josep Responder

    11 agosto, 2018 en 13:13

    Si no hubieseis resucitado a Franco, que seria de vosotros?

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *