A ritme d’acudit, per Bernat Joan i Marí | Noudiari.es

A ritme d’acudit, per Bernat Joan i Marí

Bernat Joan i Marí.

Els mediterranis tenim bona mà a l’hora de fer acudits. I alguns cervells preclars de vegades posen més llum en un acudit que no en una llarga digressió. La condensació de conceptes sempre va bé per impactar. Record una vegada que una revista cultural va fer una enquesta a un grup nodrit d’escriptors demanant-los per què escrivien en català. Alguns feien digressions llarguíssimes justificant el que hauria d’haver constituït la més pura normalitat. Record, per exemple, que Salvador Espriu s’esmerçava a tot rompre a l’hora de fer pedagogia. La resposta de Joan Fuster no arribava a la línia: “Escribo en catalán porque me da la gana”. Era més pedagògic en Fuster que tots els altres junts.






Fa uns dies, en Manuel Valls, regidor unionista de l’ajuntament de Barcelona, va fer una piulada que semblava un acudit: “ser català és una bonica manera de ser espanyol”. La rèplica de l’escriptor Quim Monzó no podia ser més contundent: “ser una bicicleta és una bonica manera de ser un llobarro”. La resposta va desencadenar tota una sèrie de gregueries d’aquesta mateixa índole a través de twitter.

Paral·lelament, l’amic Xavier Xinxó m’envia un altre acudit fantàstic. Diu textualment: “Era un catalán tan tacaño tan tacaño que montó un grupo terrorista y no gastó un céntimo en balas ni explosivos”. La gent hi continua posant bones dosis d’humor. Encara que l’humor s’hagi de prendre amb molta cautela, perquè la llibertat d’expressió està flaquejant de mala manera.

Ara és a punt de sortir una sentència del Tribunal Suprem que estic segur que també pareixerà un acudit. La llàstima, l’esperpent, és que l’”acudit” pot mantenir en presó durant anys una sèrie de persones que no varen fer res més que traduir en fets les decisions democràtiques de la gent. 

Per Bernat Joan i Marí

11 Respuestas a A ritme d’acudit, per Bernat Joan i Marí

  1. Graco Responder

    8 octubre, 2019 en 12:50

  2. Graco Responder

    8 octubre, 2019 en 12:52

  3. Bernat Joan Responder

    8 octubre, 2019 en 19:10

    Ja ho deia en Lluís-Vicent Aracil: “L’Espagne c’est, bien entendu, une région de la France”. Mai millor dit. Gràcies per l’acudit, benvolgut Graco.

  4. Robustiano Cipotón Responder

    8 octubre, 2019 en 20:20

    Tengo que reconocer que el chiste del catalán tacaño con el grupo me hubiera hecho gracia si no fuera por la intención del mensaje que realmente se esconde detrás de lo sugerido a través de tal ironía: ¿un independentista catalán exaltado/radicalizado? ¿un independentista que utiliza la política como excusa para su sed de violencia? Imposible. El independentismo es un estado de pureza, una especie de nirvana al que nosotros, los “sucios espanyols” y “mursianus bruts” estamos muy lejos de llegar. Creo que he resumido muy bien lo que esconde detrás el independentismo catalán.

  5. OriolLledoners Responder

    9 octubre, 2019 en 5:49

    Amb els cops d’estat no es juga! Amb la malversació de fons públics no es juga! Amb la manipulació no es juga! Amb explosius tampoc es juga! Quina Europa més repressiva Bernat? I si ens ajuntem amb els àrabs que també es volen separar i volen crear un nou estat? Tenim tanta història en comú amb ells!

  6. Bernat Joan Responder

    9 octubre, 2019 en 10:01

    A veure, Robustiano (o com et diguis), no continuïs amb això de l’etnicisme. L’independentisme català és ple de gent amb orígens a d’altres indrets. L’últim acte independentista d’Eivissa el varen liderar un nascut a Jaén, un nascut a Huelva i un altre nascut en no sé quin altre lloc d’Andalusia. Tots “murcianos” (en la teua terminologia)! El gloriós Primer d’Octubre vaig dinar amb una colla de peruanes que havien anat a votar Sí a la independència de Catalunya a un col·legi de l’Hospitalet de Llobregat, on el 90% dels votants eren “forasters”.
    OriolLledoners (quin mal gust, amic!), l’espai natural de la Nació Catalana (Eivissa i les Balears incloses) és Europa. Pens que només una Europa Federal podrà donar una via de sortida al conflicte nacional entre Catalunya i Espanya. Tota la resta és manipulació pura.

    • A caray Responder

      10 octubre, 2019 en 2:11

      Bona nit Bernat. Ud. empieza a tomar una deriva diferente a la que venia siendo habitual durante mucho tiempo. Eso del “gloriós Primer d´Octubre”, me suena mucho a retoricas de Corea del Norte, por poner una comparación o ¿por que no? ese glorioso 18 de Julio, a esa deriva me refiero. Una deriva totalitaria y excluyente del que no piensa como Ustedes. Otra cosa, no incluya en esa “Nació Catalana” a Ibiza, por favor, que aqui no rascan votos(legales)ni rezando 1000 Aves Marias (los catolicos), ni invocando a Manco Capac, Mama Ocllo, Mahoma y demas deidades que habitan el Orbe mundial. Por otro lado no creo que Europa termine siendo Federal y Ud. lo sabe bien, demasiados intereses( Norte-Sur)y los dirigentes europeos ya lo dejaron claro, el “conflicto” Cataluña-resto del Estado español, es un problema interno que se tiene que solucionar dentro del Estado, un Estado que es democratico como el que mas del mundo. No es conflicto entre dos paises o pais-colonia en el que tengan que intervenir organismos internacionales (lease la ONU). Salut i bona nit Bernat.

    • Robustiano Cipotón Responder

      11 octubre, 2019 en 18:27

      Creo que las conclusiones de mi breve y escueto análisis no iban enfocado a un etnicismo si bien guarda estrecha relación con él en su origen. Hasta el racismo y la xenofobia evoluciona y ahora la superioridad y el nirvana se alcanza simplemente abrazando los dogmas y demás estructuras ideológicas establecidas por el independentismo. Ahora puede pertenecer a esa “raza” perfecta cualquier persona de cualquier origen étnico.

      Respecto a lo de Robustiano y la necesaria coletilla de ‘como quiera llamarme’ debo aclarar que me hago llamar así en honor a mi abuelo, originario de Ronda (Málaga) de donde cuentan que nació un personaje gracioso a la vez que curioso. Cuentan que Robustiano Cipotón era un cachondo de Ronda que deseaba verrionda, eficaz y pertinaz la conducta del cojón.

      Robustiano, fiel hermano (así le decían), rogaba en catalán, como cuando decía: Salut i força al canut, como en Barcelona se desea así como en Gerona y Tarragona para el quilé, el magué, y el calibre del mamut. Como el pijo de Archidona,¡cosa bona¡, pide al cielo para usted su compadre emocionado y a follar aficionado, Cela, Camilo José (de la Real Academia Española, que contra lo que se dice, mea sola)

  7. Brubaker Responder

    9 octubre, 2019 en 11:38

    Si la sentencia es dura,propos-ho una vaga general indefinida fins que algú de Europa o de l´estat espanyol vulgui negocià politicament es conflicte català.

    • OriolLledoners Responder

      9 octubre, 2019 en 16:16

      Sí, proposo des de la meva garjola una vaga de fam o una quemà a lo bonzo! Amb el vist i plau del senyor Jesucrist

    • A caray Responder

      10 octubre, 2019 en 1:32

      ¿y si es blanda? digamos que por cuenta de 15 años, son 10 ¿que va a proponer? ¿una mini huelga? Por mi pueden hacer las huelgas que quieran, ya veremos de donde van a sacar el dinero para mantener a toda la tribu.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *