Guillem, per Bernat Joan i Marí | Noudiari.es

Guillem, per Bernat Joan i Marí

Bernat Joan i Marí.

He llegit d’una tirada la novel·la-reportatge Guillem, obra de l’escriptora Núria Cadenas. El llibre narra l’assassinat del jove Guillem Agulló, a mans d’un grup neonazi, a Montanejos, comarca de l’Alt Millars, País Valencià, a principis dels norantes del segle passat. L’obra està construïda de forma fragmentària i cal·lidoscòpica, donant veu a diferents persones que varen tenir alguna cosa a veure amb el cas (fins i tot, a alguns que s’ho miraren tot des de fora).

Els fets són els següents: un grup de neonazis varen acorralar en Guillem Agulló, a qui tenien catalogat com a catalanista i d’esquerres (totes dues coses eren veritat), i el varen apunyalar fins a la mort. No va ser el grup feixista qui va rebre les primeres conseqüències d’aquest acte, sinó els amics d’en Guillem, que varen passar la nit a comissaria, interrogats per la policia, mentre els assassins eren tranquil·lament al carrer.

La policia tenia les seues simpaties, fins al punt que es feren atestats en què es referien a en Guillem i els seus companys com a “grup radical”, “skins violents”, etc, mentre en parlar dels neonazis sempre eren “un grup de jóvens”. Determinada premsa va contribuir també a generar aquest estat d’opinió. Notablement el diari Las Provincias, que sempre va fer servir aquest tipus de llenguatge. S’hi remarca la secció “El Cabinista”, que apuntava on havien d’anar a pegar pedregades, pallisses o apunyalaments els grups d’extrema dreta. Tot impunement.

El judici va ser esperpèntic. Es va arribar a dir que en Guillem havia atacat, ell tot solet, el grup de mitja dotzena de neonazis i que un d’aquests, per defensar-se, havia tret un ganivet que, amb el seu impuls, en Guillem s’havia clavat al cor. Jutges i advocats varen fer tot el possible per presentar en Guillem com a agressor i els seus assassins com a agredits. L’autora del llibre diu que li va causar un dolor extraordinari, el judici. Tan gran es veia la injustícia! Fins i tot hi varen portar un testimoni protegit. Protegit contra els feixistes? No! Protegit contra els companys i la família d’en Guillem! Una testimoni que va dir que havia sentit que dins l’autobús deien que en Guillem Agulló podia dur un puny americà per agredir l’altra colla. En base a això, el tribunal va trobar que havia set poc menys que un cas d’autodefensa.

Parlant-ne amb l’autora, li deia que el seu llibre testimoni constitueix un element molt valuós per entendre el comportament actual de la cúpula del sistema judicial espanyol. L’arbitrarietat, fins i tot la il·legalitat, sempre és consentida si és per “la unitat d’Espanya”. Tota la resta queda fora de programa. És igual el que digui la llei. O quins siguin els fets que s’estan jutjant. Guillem parla molt del que va ocórrer fa dues dècades i mitja. Però també parlar molt del que està passant ara. Hi apareixen totes les paradoxes que es poden fer per aquest fanatisme inexplicable: com que s’omplissin de pintades la casa de l’al·lot assassinat, o d’amenaces els seus pares (només perquè reclamaven justícia). Un únic condemnat pel cas va passar a la presó menys temps del que ja hi porten en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart. I tota la resta no varen arribar a posar ni un peu dins la presó. Crec que amb això ja està tot dit.

Bernat Joan i Marí

2 Respuestas a Guillem, per Bernat Joan i Marí

  1. Brubaker Responder

    13 febrero, 2020 en 23:25

    Un cas més de sa “justicia” feixiste espanyola,quin fàstic i quina rabia fa tota aquesta merda..

  2. Moltíssem es més que molt Responder

    14 febrero, 2020 en 20:30

    I den Rodrigo Lanza que en pensa sr.Bernat Joan? Era també feixista o mes bé de moviments d’ultra esquerra? Sap lo que li dic?..Tant dolents son uns, com es altres o no?, i n’Stalin, també era feixista?
    Que sa justicia no es lo justa que hauria de ser està clar ,però es lo que tenim, es que la faci que la pagui, sigui des “seus” o des altres, o no?

    Ada Colau, va considerar que Rodrigo Lanza, condemnat per deixar tetraplègic un guàrdia urbà d’una pedrada durant un desallotjament a una casa ocupa i condemnat aquest divendres per homicidi imprudent era “víctima de la corrupció policial”.

    Colau, a través del seu twitter, va donar credibilitat a principis de 2015 a les tesis del documental ‘Ciutat morta’, que presentava Lanza com una víctima d’un muntatge policial. Colau també va felicitar la productora del documental que l’exculpava per haver obtingut el premi al millor llargmetratge al Festival de Alcances de Cádiz en una altra piulada.
    A finals de 2017 es va demanar a l’alcaldessa Ada Colau que donés explicacions pel suport econòmic que el consistori va donar a “l’agressor antisistema Rodrigo Lanza, concedint subvencions que sumen un total de 54.000 euros a l’entitat Iridia que dóna suport als radicals”.
    Arran d’aquell cas, es va produir el documental ‘Ciutat morta’, que presentava a Rodrigo Lanza com a víctima d’un muntatge policial per aquells fets. Després de l’emissió del documental l’any 2015, Lanza va rebre el suport de polítics, va concedir entrevistes a diversos mitjans i algunes organitzacions humanitàries van presentar el seu cas com una injustícia.
    Cinc anys després de sortir de presó, Lanza va tornar a estar al focus mediàtic, aquest cop, per haver matat a un home de 52 anys, Víctor Láinez.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *