Madrid se’n va?, per Bernat Joan

Bernat Joan i Marí / Les imatges més recents de la crisi provocada per la pandèmia farien les delícies de Berlanga, si encara fos viu i se’n pogués aprofitar: revolta als barris pihos de Madrid, i, de rebot, a diverses capitals espanyoles. En temps de pandèmia i de distància social, determinada gent es manifesta sense problemes. La policia, en comptes de repartir-los llenya, els saluda i els posa, pràcticament, una estora vermella perquè puguin practicar la “democràcia”. Encara algun piho se’ls encara dient-los per què no se’n van a “mantener el orden constitucional” a Catalunya. En fi, tot un espectacle.

A twitter s’hi diverteixen: si els voleu disperar, diuen, no els envieu antiavalots; enviau-los inspectors d’Hisenda.

Més que manifestacions per determinades llibertats, tota la parafernàlia les mostra com a manifestacions estrictament nacionalistes (porten la bandera d’Espanya fins i tot a les mascaretes!). Ja se sap que una i altra cosa no sempre quadren. Alguns mitjans internacionals (remarcablement, el liberal The Guardian) contraposen “l’ira de Madrid” amb “la prudència de Catalunya”. L’advocat Gonzalo Boye avisava, en un article publicat fa uns dies a El Nacional, del perill de colp d’estat (no d’un colp d’estat tradicional, amb militars i tancs i tot això, sinó d’un colp d’estat “suau”, amb alteració de l’ordre constitucional i amb conculcació de drets democràtics). I Vicent Partal recorda (dilluns 18 de maig) a Vilaweb un article de l’any 2001 de Pasqual Maragall, publicat a El País i titulat “Madrid se va” (on el futur president de la Generalitat de Catalunya especulava sobre l’oposició Madrid-Espanya).

Podria ser que, quan a les elits extractives ja no els quedi res per extreure, optin per independitzar Madrid d’Espanya. Ja veurem llavors quina cara se’ns quedarà, a tots els altres.