Eivissa, paradís de pintors i escultors, 1957 (Jaume Ballesté, Blanco y Negro), per Joan-Albert Ribas | Noudiari.es

Eivissa, paradís de pintors i escultors, 1957 (Jaume Ballesté, Blanco y Negro), per Joan-Albert Ribas

Jaume Ballesté, que a l’article anterior ens oferia una descripció de l’Eivissa del final dels cinquanta, s’havia centrat un any abans a descriure la vida artística de l’illa també per a la revista Blanco y Negro. En aquest article fa la crònica del Saló Internacional de l’Art de la Societat Cultural Ebusus de 1957. Hi comenta l’obra d’alguns dels artistes participants. 

Malauradament les nou reproduccions fotogràfiques que acompanyen l’article “Ibiza, paraíso de pintores y escultores” són en blanc i negre (no així altra part de la revista), per la qual cosa es perden molts dels matisos que aporten la llum i el color a les obres pictòriques.

Hi ha noms reconeguts de l’art creat a Eivissa durant els anys cinquanta. Diu Batallé: “Ya es sabido que Ibiza es hoy el paraíso de los plásticos de todo el mundo [artistes, és clar, no era una premonició…], tanto figurativos como abstractos”. Així fa un grup “de los ingleses” entre els quals destaca “el veterano Leslie Grimes [Chestey 1897 – Londres 1983], pintor de retratos y paisajes afincado en Ibiza (…) que hace un arte ilustrativo que ha llevado a Ibiza a millares de ingleses”. Fixau-vos-hi: l’art era promoció i reclam per a l’Eivissa de fa més de seixanta anys.

Encara que nasqué a Moscou el 1897, cita dins del grup dels francesos Voldemar Boberman, que morí a Eivissa el 1987, de qui diu: “cultiva éste una pintura de primeras intenciones, directa, sumaria y encantadora”. Un detall de la seua obra il·lustra la primera imatge d’aquest article.

“Bahía de Ibiza”, d’Antoni Pomar. Comenta Ballesté conjuntament, de manera succinta, les pintures de Josep Manuel Chico Prats (Barcelona 1916 – 2006) i d’Antoni Pomar (Eivissa, 1927-2017), dels quals diu que són “impresionistas que producen un arte digno y atractivo”.

Hi apareixen, així mateix, noms menys coneguts per al gran públic, com l’escultor alemany Hans Krause, “que ha encontrado en la madera de sabina, singular árbol ibicenco, el material más idóneo con las extrañas y refinadas formas, que le han ganado renombre universal en los círculos más exigentes del arte nuevo”. O von Plesen, Orloff i Sailamaa, dels quals reproduïm la imatge que il·lustra el comentari del crític d’Art.

Portinatx interpretat pel baró Victor von Plesen, de qui diu Batallé que “el cuadro que reproducimos, una maravillosa vista de la cala de Portinatx, en el extremo norte de la isla, es una delicia de color y de dicción”.
“Playa”, de Charles Orloff, nascut a Nova York el 1896 i que va morir a Sant Carles; en comenta Ballesté que “crea en Ibiza una pintura ingenuista que vende a muy altos precios en su país”.
“Tres barcas”, del finlandès Ilkka Sailamaa, del qual comenta Ballesté que condensa con singular personalidad en cuatro trazos y colores muy eficaces los parajes más sobrios del litoral isleño”.
“Plaza del mercado en Ibiza”. Acaba amb els majors elogis cap a Antoni Marí Ribas, Portmany (Eivissa, 1906 – 1974), que “presentó tres dibujos sensacionales que, sin más que el negro de la tinta china y el blanco del papel, contienen todo el color y toda la cegadora luz de Ibiza. (…) “Estrella de este salón, merece un capítulo aparte, que nos proponemos dedicarle otro día”.

I així ho va fer el periodista, que redactà, sense més esperar, un article monogràfic de títol “Antonio Marí Ribas” al número següent de Blanco y Negro.

Joan-Albert Ribas

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *