Cinisme periodístico-judicial, per Bernat Joan i Marí - Noudiari.es | Noudiari.es

Cinisme periodístico-judicial, per Bernat Joan i Marí

Bernat Joan i Marí / Aquests dies m’ha vengut i revengut sovent a la memòria una conversa que vaig tenir amb en Rafa Díaz Usubiaga, exdirigent del sindicat basc LAB, en un restaurant d’Estrasburg, al voltant de la seua situació com a mediador per la fi d’ETA.

Bernat Joan i Marí.

Record que li comentava que patia per tots aquells que es posaven per enmig (tan necessàriament) perquè finalment el grup armat deixàs les armes i s’obrís un nou període al País Basc.

Hi havia molta gent interessada en el fet que ETA no deixàs les armes. Una part eren partidaris del que ells anomenaven “lluita armada” i volien la independència d’Euskadi.

Però també n’hi havia molts al cantó espanyol, que veien que sense ETA no hi hauria cap excusa per no plantejar en termes democràtics el conflicte polític entre Euskadi i Espanya. “Sense armes es pot parlar de tot”, deien llavors des de Madrid, hipòcritament (com s’ha demostrat després a bastament).

Si sense armes es pot parlar de tot, li deia a l’amic Usubiaga, a vosaltres us faran pagar car el fet que hàgiu aconseguit que deixin de disparar.

Si sense armes es pot parlar de tot, li deia a l’amic Usubiaga, a vosaltres us faran pagar car el fet que hàgiu aconseguit que deixin de disparar. Ho veia tan clar com vaig veure el 17 d’agost de fa tres anys que des de les Espanyes no aturarien fins posar a la presó els que havien gestionat la qüestió dels atemptats islamistes a Barcelona.

Arran de la fi de l’activitat armada d’ETA, Arnaldo Otegi, Rafa D. Usubiaga i tres persones més anaren a la presó per pertinença a banda armada. N’Otegi i n’Usubiaga varen ser condemnats a sis anys, que varen complir íntegrament. Naturalment, el sistema judicial no acaba a Espanya, i varen portar el seu cas a Estrasburg. Estrasburg ha dictaminat que no varen tenir un judici just i que, per tant, varen ser condemnats injustament. Finalment, el Tribunal Suprem espanyol no ha tengut més remei que acceptar-ho i anular la seua condemna. N’Otegi ja es podrà presentar a les eleccions a la presidència d’Euskadi, quan n’hi torni a haver.

La jutgessa que va condemnar Otegi i companyia va prevaricar: sabia perfectament que els condemnava injustament

Aquests fets haurien de ser notícia important als diaris. Estrasburg, una vegada més, condemna la justícia espanyola. La jutgessa que va condemnar Otegi i companyia va prevaricar: sabia perfectament que els condemnava injustament. Però a ella el Suprem no li’n demanarà comptes. És dels seus. Posa Espanya per davant de la Justícia, especialment quan Espanya i Justícia xoquen (cosa que ocorre tot sovent). Però els diaris callen. O ens mostren titular antològics, com aquest de La Voz de Galicia: “El dirigente de Bildu Arnaldo Otegi aprovechó la falta de imparcialidad de una jueza y logró el apoyo del Tribunal de Estrasburgo para que anularan su condena por el caso Bateragune”. Fa falta dir res més?

16 Respuestas a Cinisme periodístico-judicial, per Bernat Joan i Marí

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *