Ferrer Guasch escriu sobre pintors eivissencs (Revista Balear, 1967), per Joan-Albert Ribas - Noudiari.es | Noudiari.es

Ferrer Guasch escriu sobre pintors eivissencs (Revista Balear, 1967), per Joan-Albert Ribas

Portada del núm. 6 de la Revista Balear, primer trimestre de 1967.

La Revista Balear va ser una publicació trimestral editada per la Diputació Provincial de Balears i que va aparèixer entre 1966 i 1977. La dirigí el mallorquí Gaspar Sabater (1914 – 1987), mestre primer (feina per la qual fou depurat) i més endavant periodista i crític d’art. Al llarg de la prop d’una dotzena d’anys que aparegué hi trobam la col·laboració d’autors eivissencs com Isidor Macabich (que hi escrigué sobre Santa Maria d’Eivissa), Marià Villangómez (sobre esglésies rurals i l’Eivissa antiga), Fajarnés Cardona (que fa una antologia de proses d’autors eivissencs) i Cosme Vidal Juan, que hi redactava l’apartat referent a Eivissa i Formentera de la secció “Correo de las islas”. 



En el número 6 d’aquesta Revista Balear, corresponent al primer trimestre de 1967, Vicent Ferrer Guasch (1917 -2008) reflexiona sobre la pintura eivissenca. Les deu fotos que il·lustren l’article són, segurament, de Josep Maria Subirà, que apareix als crèdits com a col·laborador d’aquest exemplar.

Sobre Vicent Ferrer Guasch es publicà l’any 2018 una obra clau en la comprensió de la vida i per tant, també, de l’obra del pintor: La llum essencial. Ferrer Guasch, pintor, una vida en quadres, obra de Iolanda Bonet amb pròleg de Francesc Parcerisas (coeditada per Finis Africae i l’Institut d’Estudis Baleàrics), que us recoman per la qualitat dels textos, de la tria gràfica d’obra del pintor i per l’acurada edició. 

Escena de carrer d’Antoni Marí Ribas Portmany.

Inicia Ferrer Guasch l’article retrocedint en la història de la pintura eivissenca des del que ell considera el pioner i el seu mestre, Narcís Puget, al qual qualifica com a pintor de “retina prodigiosa”; comenta després l’obra de Tarrés (“el descobridor i fidel intèrpret de sa Penya”) i de Tur de Montis (“el nostre retratista per excel·lència”); Antoni Marí Ribas Portmany és el “gran dibuixant”, i del fill del mestre Puget, l’aquarel·lista Narcís Puget Riquer, comenta que “pinta l’aquarel·la amb una grandiositat poc freqüent en aquesta tècnica”.

Parla però, sobretot, dels que ell anomena “els joves”, entre els quals comenta l’obra de Vicent Calbet de qui destaca que “amb un sentit dramàtic del color aconsegueix, especialment a les seues ceres, pintures de gran riquesa de color usant acords greus molt grats al pintors”. 

Bodegó a l’estudi. Obra de Josep Marí.

D’un jove Josep Marí, que encara no n’havia fet vint, diu que “amb un bon dibuix i un sentit innat per al color ha assolit obres que ens apunten les seues qualitats de pintor”. 

Tur Costa introdueix, algunes vegades, la plasticitat de l’escriptura a l’obra.

Rafel Tur Costa és per a Ferrer Guasch “un pintor d’un entusiasme extraordinari, lluita i treballa aconseguint obres d’una indubtable força i expressivitat. De Pere Guasch Matutes i Paco Riera desitja que siguin els continuadors de l’obra dels pintors citats anteriorment…

Eivissa, oli de Pomar

Antoni Pomar, seguint Ferrer Guasch, “té un sentit joiós de la vida que sap transmetre a les seues obres. Dominador de l’ofici, Pomar s’obre a tots els vents i camins, a totes les inquietuds i sense perdre la seua empremta de pintor ens dona pintures plenes de gràcia i agilitat”.

Racó de Dalt Vila, oli de Ferrer Guasch

També parla, breument, de la seua pròpia obra: “Lluit, i no sempre amb fortuna, per portar a la tela els nostres blancs immaculats, la nostra meravellosa llum i l’esquematisme geomètric de les nostres cases”.

El que fa molta enveja i produeix nostàlgia ben entesa és el següent paràgraf , en el qual explica el moment artístic de Vila a meitat dels anys seixanta:

“A Eivissa, hi ha, actualment, un gran ambient pictòric. Especialment durant l’estiu les exposicions se succeeixen sense interrupció i obres de totes les tendències i de pintors de tots els països s’ofereixen al nostre públic que, a força de veure, ha assolit una educació artística admirable i fa que a poques ciutats com la nostra es “visqui” tant la pintura”. 

Joan-Albert Ribas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *