El jutge cortina (de fum), per Bernat Joan i Marí

Bernat Joan i Marí / Fora del Principat, ha passat bastant desapercebut el judici pels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. I no és perquè el judici no pogués despertar una forta atenció mediàtica, tenint en compte la dimensió de l’atemptat i el focus que va provocar en el seu moment. I, sobretot, tenint en compte tot allò que hom podia pensar sobre les seues implicacions, tenint en compte el moment històric que vivia Catalunya.

A l’opinió pública li interessava saber, entenc, per exemple, si l’imam de Ripoll, el famós Abdelbaki es Satty, va morir o no a l’explosió de les cases d’Alcanar (l’explosió que va reduir l’ambició projecte de carregar-se la Sagrada Família, atemptar al Camp Nou i enderrocar la Torre Eiffel), la relació d’Es Satty amb els serveis secrets espanyols i què se’n sabia i què no (del futur atemptat) des d’instàncies policials (molt elevades, per cert). Això és el que un servidor de tots vostès pensava que descobriria aquest judici.

Però no. Ara ja no en tenim cap dubte. Al capdavant del tribunal hi ha un jutge, Félix Alfonso Guevara, que diuen que és molt competent. I potser precisament per això no se sabrà res del que s’hauria de saber a partir del judici. Potser és aquesta, precisament, molt precisament, la seua missió. Per això, els mitjans de comunicació han focalitzat la “informació” sobre el judici en el fet que Guevara és un mal educat, que està com una regadora, que insulta els advocats, se n’enfot de les víctimes, crida i esgaripa, tira informes determinants als fems, es passa les formes (i sovent la llei) pels folres i continua tenint cotxe oficial després de setanta-dos (72!!!!!!!) queixes formals fetes per part de diferents xofers (fuma al cotxe, el fa servir per coses que no tenen res amb la feina, insulta els conductors…).

Perquè no sapiguem mai que s’ha fet de l’imam de Ripoll (no és significatiu que l’informe que qüestionava la prova d’ADN anàs directament a la paperera? Hi ha una manera més clara de dir-nos que és viu i que no va morir a Alcanar?), perquè no sapiguem mai que se’n sabia des de la cúpula policial de l’atemptat en marxa, perquè quedin més ombres que llums sobre l’atemptat, a l’Audiència Nacional han posat al capdavant del tribunal un jutge estrafolari que ha fet que es parlàs de la seua mala educació i no es parlàs dels fets.

Un jutge que ha esdevingut una cortina de fum per impedir indagar en l’origen real dels atemptats del 17 d’agost, que ha fet bàsicament la tasca de despistar l’atenció dels mitjans de comunicació (i de la gent en general). Paradoxalment, emperò, amb tanta barroeria, han esvaït els dubtes sobre tot plegat. Fins i tot per als més incrèduls.