@Noudiari/ L’Institut d’Estudis Eivissencs ha publicat Els lligams del carnisser, de Joan Cardona Torres, una obra composta per dotze relats curts, quatre dels quals foren guardonats amb el Premi Baladre 2014 sota el títol El vencill del carnisser.
L’obra s’ambienta al Sant Antoni de la segona meitat del segle XX; allí arriben artistes, intel·lectuals i famosos d’aquella època. Juntament amb certs burgesos i escapats d’arreu d’Europa que han sobreviscut a les grans guerres es crea una colònia peculiar amb personatges considerats com a estrafolaris per les famílies de vilatans, que viuen tot seguint uns costums arcaics. I els forasters, al seu torn, se senten atrets pels sistemes de vida dels nadius. Tant uns com els altres tenen històries per contar i per callar.
Personatges plens de curiositat mútua
A partir d’aquesta curiositat mútua es va establint una relació que permetrà als arribats de fora apropar-se a les vivències dels habitants del poble; mentre que aquests descobriran un món que, tot i donar-los guanys, els incomoda perquè els indueix a abandonar una identitat que estimen com a irrenunciable.
En un joc entre la realitat i la ficció, es van descobrint els personatges: la perruquera frustrada, l’anglesa que ha perdut el cor durant la guerra, l’avi cacic, el suís perseguit per un malson, el carnisser que ha medrat entre entrebancs, l’harpia catalana… Mentre, es mou un rerefons d’esdeveniments com ara la visita de la Kelly, la construcció d’un espigó, la innovació del televisor i del biscúter, l’arribada d’un investigador a la recerca de les petjades d’un expressionista alemany o l’assolament del turisme de masses. Les coordenades de temps (a vegades marcades per referents musicals) van de 1955 fins a 2012. Durant aquests anys es va desdibuixant el poble i la narració és cada vegada més nostàlgica.
Un escriptor portmanyí i premiat
Joan Cardona Torres va néixer a Sant Antoni de Portmany el 1948 i ha estat professor als instituts Severo Ochoa d’Esplugues del Llobregat (Barcelona) i Isidor Macabich d’Eivissa. El 1997 li va ser atorgat el Premi Ciutat d’Eivissa de Narrativa Infantil i Juvenil. El 2014 va rebre el Premi Baladre de l’Institut d’Estudis Eivissencs per part del text que obri aquesta publicació. Les narracions precedents a les d’aquest recull foren bàsicament destinades a un públic jove. És autor de La carpeta de l’Infant Renart (1995) amb il·lustracions a càrrec de l’Escola Infantart d’Anneliese Witt, obra que el 1999 va ser publicada en alemany sota el títol Die Mappe des jungen Renart.
El 1997 va publicar la primera edició de El bloc del bogamarí, obra reeditada el 2002 per l’Institut d’Estudis Eivissencs. El 1998, El quadern de bitàcola del Sigurd II, amb il·lustracions de Pedro Asensio. A càrrec de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Consorci per al Foment de la Llengua catalana i la Projecció exterior de la Cultura de les Illes Balears, durant els anys 2005, 2006 i 2007 va publicar els relats curts: “El Barruguet de can Rotes”, “La gafa Mossegueta”, “Discoteca, discoteca, discoteca” i “El pareo de llunes”. El 2009, amb il·lustracions de Pilarín Bayés i texts a càrrec seu, l’Editorial Mediterrània de Barcelona va publicar la Petita història de l’Institut d’Estudis Eivissencs.
