Deixem-ho anar: ‘Pel setembre, tot és mal d’entendre’. Per Andreu Coll.

@Noudiari/ Important avinguda de Vila, col·lapsada per un ciclista. Un ciclista va ser l’involuntari   protagonista d’un curiós incident a l’avinguda d’Espanya d’Eivissa, el qual va provocar un   col·lapse de trànsit considerable a una de les artèries principals de la ciutat. Tot va començar   quan B.I.C., nascut a Eivissa, va arribar a un semàfor en vermell i es va aturar, tot esperant que   el senyal lluminós canviés a verd. En tractar-se d’una hora punta, la insòlita actitud del ciclista   va suscitar immediatament l’atenció de nombrosos conductors així com de vianants que   transitaven per la vorera pròxima. Molts van ser els qui no van dubtar a atracar-se al ciclista a   preguntar-li els motius de la seua inusual conducta. Tampoc van faltar els qui van demanar fer-  se una foto amb ell, alguns armats amb el corresponent pal  per a «selfis». L’aglomeració de   gent va provocar un important embús de trànsit, motiu pel qual va ser necessària la presència   de la policia local. Gairebé de manera simultània van aparèixer diversos professionals de   mitjans de comunicació  -inclosa una unitat mòbil- a fi d’interessar-se per les raons que havien   induït el ciclista aturar-se davant d’un semàfor en vermell. Algun periodista li va preguntar si es   tractava d’una crida d’atenció relacionada amb alguna reivindicació política o ecològica. El   ciclista va respondre que no, i que l’únic motiu de la seua conducta es devia  a que en certa   ocasió havia llegit al codi de circulació que tots els vehicles, incloses les bicicletes, tenien   l’obligació d’aturar-se als semàfors en vermell. Tot i que B.I.C. va expressar que no volia cap   tipus de protagonisme, no va poder evitar ser alçat sobre les espatlles d’un fornit ciutadà i   passejat per un bon tram de l’avinguda entre els aplaudiments i els crits de «bravo, bravo» de   la gent, a la vegada que alguns vesins llençaven flors des dels balcons. Només al cap de mitja   hora es va poder restablir la normalitat a l’avinguda. En propers dies, es té previst un acte   d’homenatge al ciclista a l’Ajuntament d’Eivissa,  on se l’imposarà la medalla al mèrit viari.

Mòbils i dret a la informació

Segons recents enquestes un percentatge notable de la població   diu sentir-se molesta per haver de suportar converses alienes de mòbil a llocs públics com ara   al transport públic, restaurants, sales d’espera d’hospitals, etc., especialment quan el contingut   d’aquestes converses tenen un contingut íntim i personal -relacions sentimentals,  malalties,   bronques amb superiors i companys de feina, etc. A causa d’això, no han faltat iniciatives   encaminades a restringir l’ús d’aquestos dispositius en determinats àmbits  -tot s’ha de dir,   amb molt poc èxit. No obstant això, sembla que no tothom comparteix la mateixa incomoditat,   com ho demostra una iniciativa legislativa popular posada en marxa recentment. Sembla que,   inspirats per la cultura de les telesèries, cada vegada més ciutadans consideren una gran   injustícia no poder seguir bé el fil de les converses o bé perdre’s el desenllaç de les històries   que es conten, moltes de les quals reuneixen els requisits d’autèntics «culebrons». Per tal   motiu demanen que, en aquestos casos, sigui legal obligar a la persona que parla a activar el   altaveu del mòbil a fi de poder sentir el que diu l’altre interlocutor. A més, si es tracta d’una   història de la qual encara no es coneix el desenllaç, se li podrà demanar que creï un grup de   whatsapp  -al qual tendran dret a integrar-se totes les persones que sentin la conversa-  a fi de   poder obtenir informació de com va transcórrer l’extirpació de vesícula de la cunyada, si a   XXXXX l’han fet fora de la feina o si XXXXX ha acabat fent les paus amb la seua sogra. Això   també implicarà el dret de tots els integrants de grup a aportar les opinions i recomanacions   que creguin oportuns. Un dels promotors de la llei ha estat prou clar: «Els tafaners també som   persones. A més, cada vegada més gent comparteix l’opinió que la intimitat està molt   sobrevalorada».

Universos paral·lels i servei postal 

Des de fa dècades alguns físics teòrics especulen sobre la   possibilitat que l’univers en el qual vivim no sigui l’únic, obrint així la porta a l’existència   d’universos paral·lels. Fins ara aquesta teoria només s’havia expressat en forma d’equacions,   però sembla que les coses podrien canviar gràcies a la ment brillant d’A.T.M., un jove eivissenc   recentment graduat en Físiques. Aquest jove, el qual realitza nombroses comandes de llibres   sobre la seua especialitat per Internet, s’ha adonat d’un curiós fenomen. Mai aconsegueix   rebre els llibres a casa seua, sinó que invariablement ha d’acudir a l’oficina postal després de   trobar-se sempre un avís a la bústia diguent: «Per no trobar-se al seu domicili a les XX:XX   hores…»  Allò que li crida més l’atenció a A.T.M. és que ell passa el 90% del temps a casa seua   ja que es troba a l’atur -com la immensa majoria dels llicenciats en Físiques.  Per si fos poc, el   jove es veu obligat a continuar vivint amb els seus pares, cosa que fa encara més improbable   no trobar mai ningú a casa. A fi de descartar qualsevol altra possibilitat, ha efectuat una revisió   del telèfon de l’escala i del timbre de la porta per comprovar el seu correcte funcionament.   Fins i tot ell i els seus pares s’han realitzat una audiometria, la qual ha donat uns resultats   normals en tots tres casos. A causa de tot això A.T.M., fidel al seu instint científic, creu que és   possible que s’hagi topat amb una prova real de l’existència dels universos paral·lels. «No es   pot descartar que, tot i que el carter i nosaltres visquem a un mateix univers temporal, en el   moment que ell ve a portar-me els paquets estiguem en universos espacials diferents i per això   pensa que no hi ha ningú a casa nostra. De tota manera -afegeix el jove- resulta sorprenent   que la bústia sí es trobi, en canvi, al mateix univers dimensional que el carter, perquè aquest   mai ha tengut problemes per deixar-me el resguard on diu que passi a retirar el paquet per   l’oficina de correus».  En qualsevol cas, A.T.M. es troba molt il·lusionat per aquesta possible   prova sobre els universos paral·lels i no descarta emprar-la com a base per a la seua tesi   doctoral. Com sol passar quan sorgeixen novetats en aquest món, ja han sortit detractors de la   hipòtesi. En aquest sentit, altres físics teòrics han volgut recordar que A.T.M. viu a un àtic   sense ascensor i que els llibres que encarrega són força voluminosos. No obstant això el jove   ha manifestat: «Ja se sap que a l’àmbit de la ciència hi ha molts envejosos».