@Noudiari / “Una Constitució és un contracte de drets de la ciutadania, que els diferents poders i institucions han de garantir. Igual que la democràcia evoluciona i ha evolucionat, ho han de fer les Constitucions”, ha assenyalat avui, Joan Ribas, número 3 de la llista de MÉS al Congrés, amb motiu del dia de la Constitució.
El candidat també ha fet referència a la «gran hipocresia» plantejada pel bipartidisme, que ha parlat de la Constitució «com un text intocable», quan «no varen tardar a modificar-la per salvar els bancs o com un text que és garantia de convivència, quan actualment sembla el contrari». La formació ecosobiranista defensa processos constituents, «des de baix, des dels territoris, així com feim feina des de MÉS”, ha afirmat Ribas.
“Volem blindar els drets socials, educació, salut, serveis socials, pressupostàriament, i això implica millorar el nostre sistema de finançament per deixar de ser ciutadans/nes de quarta categoria d’Espanya” ha conclòs el candidat.
Cal recordar que avui se celebra el 37è aniversari de la Constitució de 1978, i que aquesta es va elaborar durant la transició política del franquisme a la democràcia, «en una correlació de forces difícil per al bàndol demòcrata i progressista».
«El resultat ha estat l’esgotament d’un temps en què la Constitució ha deixat de ser la carta de drets, el contracte social entre les institucions i la ciutadania, i s’ha romput a dos nivells: pel que fa a drets de les persones (tant amb el no-desplegament de drets com el treball o l’habitatge, especialment amb la modificació de l’article 135 per part de PP i PSOE el 2010, i pel que fa a drets dels pobles el TC s’ha convertit en una arma política i partidista contra les decisions que prenen els territoris, com s’ha vist a Catalunya».
¿Y de verdad se creen ellos mismos lo que dicen? Lo de Maria Vicenta también es para hacérselo mirar, menudos socios del PSOE en Vila
Oleeeee. Hablo Seneca
En el mundo hay, han habido y habran todo tipo de sectas repetidoras de todo tipo de mantras. Los sectarios cantarines cansinos históricos no por pesados logran que tal o cual hueco mantra acabe por ser cierto.
La foto de la «noticia» lleva por título ¿ la soledad del tenderete ?
El «tenderete solo» y las ramas secas de las palmeras pidiendo a gritos que las poden.
Si estos nos van solucionar algo, lo tenemos claro.
Doncs jo cada dia soc més fan del Joan Ribas, quan més l’ataqui Podem més el recolçaré, aquells que criticàvem la «casta» tenen la mateixa supèrbia que el PSOE en els seus millors moments.
Antes sí y ahora no? no lo entiendo