@Noudiari / La formació ecosobiranista ha denunciat que amb l’excusa de la crisi la política de retallades ha «atemptat» directament contra la sanitat pública i el dret a l’assistència sanitària. «A nivell macro, amb unes polítiques de dèficit que no han permès destinar-hi els diners suficients per cobrir les necessitats. A nivell micro, amb retallades de personal -més de 1.300 sanitaris en el cas de Balears-, copagaments -des d’ortopèdies a les medicines dels pensionistes-, o un increment de les llistes d’espera insuportable».
Les Illes Balears estan a la coa pel que fa al finançament de serveis públics bàsics, «i el cas de la sanitat és paradigmàtic», es lamenta el candidat al Congrés dels Diputats, Antoni Verger. La CAIB, explica el candidat, «només pot destinar 1.275 euros a sanitat per habitant i any, mentre la mitjana espanyola és de 100 euros més».
Segons Més, a Astúries la inversió és de 1.714 € per habitant, a Cantàbria 1.530 €, a Extremadura 1.464 €. En aquest sentit, Verger ha fet referència a un Informe de la “Fundación BBVA” sobre la prestació dels serveis públics a l’Estat espanyol, aquestes diferències tan abismals en inversió per habitant, a causa del sistema de finançament autonòmic, segons l’informe “són incompatibles amb la igualtat d’oportunitats entre els espanyols”. “Què han fet els grans partits? I els nostres representants de PP i PSOE, els diputats i senadors balears tots aquests anys? Perquè ho han permès?”, es demana el cap de llista.
Joan Ribas, candidat de MÉS a Eivissa, assenyala de forma contundent que “el PP, amb les seves retallades, ha afavorit el negoci de la sanitat privada en detriment de la pública”. També assegura que el finançament ha agreujat aquesta situació, ja que, “a part del dèficit de finançament estructural, on tenim menys capacitat de despesa que altres comunitats, arrossegam un deute històric des del moment en què se’ns va transferir una sanitat mal dotada”. Per això, diu, mai no basta el pressupost de l’IBSALUT. I afegeix que “fins que no es millori el finançament, mai no bastarà”.
Ribas recorda la gestió del PP de Bauzá, qui pel candidat eivissenc “no sols no va tenir en compte això, sinó que va ser l’alumne més aplicat de Montoro a l’hora de fer retallades. Només pel que fa a personal sanitari entre 2012 i 2015 varen acomiadar a 1.350 persones”. Restituir tot aquest personal, pels candidats al Congrés per MÉS, «és clau» per reduir les llistes d’espera, que s’han incrementat dràsticament en els darrers anys amb les retallades.
El cap de llista, Antoni Verger ha remarcat que “si les Illes són una comunitat amb una sanitat pública infrafinançada, Menorca, Eivissa i Formentera se’n duen la pitjor part”. No pot ser que no hi hagi una residència per als familiars de malalts d’aquestes illes ingressats a Son Espases, o que encara no sigui una realitat el servei de radioteràpia a Eivissa, o que molts serveis mèdics o d’infermeria estiguin tan infradotats a Can Misses, provocant de vegades viatges innecessaris a Mallorca.
Per tot el que s’ha exposat anteriorment des de MÉS es manifesta que millorar el finançament és condició necessària per gaudir d’una sanitat pública digna. Només així deixaríem de ser ciutadanes i ciutadans de quarta categoria en aquesta matèria en relació a la resta de l’estat. I només amb representació al Congrés dels Diputats d’una força no estatal com MÉS podem aspirar a què a Madrid sàpiguen que hi ha un problema a Balears i que s’ha d’arreglar.
Entre les propostes de MÉS per les eleccions generals, es poden destacar:
La derogació de les normes i decrets que afavoreixen la privatització de la sanitat pública i blindar des del punt de vista constitucional i pressupostari la sanitat (tal i com plantejam també per educació i serveis socials).
Introduir mecanismes de transparència i traçabilitat en la gestió sanitària.
Ampliar la cartera de serveis d’atenció bucodental, oftàlmica i teràpies alternatives
Accés als programes de fecundació assistida a dones soles i parelles d’un mateix sexe. Afavorir els parts a domicili.
Que l’estat traspassi a la CAIB la competència per establir els cupos de residents, de tal manera que no manquin especialistes a les nostres Illes de determinades especialitats.
