@Noudiari/ Quan només queden dos dies de campanya electoral, Artur Parrón reflexiona sobre el fet que «els grans temes polítics que afecten la vida dels ciutadans s’han quedat fora dels debats o simulacres de debats». En una campanya que ha estat més televisiva que mai, els quatre candidats ‘estrella’, «gairebé els únics que surten als informatius i programes d’entreteniment, han insultat, han desqualificat, han apel·lat a la seva experiència o a la novetat, fins i tot ens han mostrat les seves habilitats en coses molt diverses que res tenen a veure amb la política, però no han exposat amb claredat quines són les seves propostes ni com pensen aconseguir els seus objectius», segons Parrón.
Només Alberto Garzón «ha parlat sobre la propietat dels grans monopolis i oligopolis. Només ell ha senyalat la necessitat de comptar amb una banca pública o de nacionalitzar aquelles empreses que el PP i el PSOE privatitzaren i mal veneren, a canvi de les ‘portes giratòries’ als seus consells d’administració, ni s’han atrevit a qüestionar l’origen i el pagament del deute».
Segons Parrón, Alberto Garzón «és l’únic que presenta una proposta quantificada de creació de llocs de feina i que ha apostat clarament per una política de pau i per la sortida de l’OTAN. Tots aquests temes han quedat fora del debat d’una manera intencionada».
Per a Artur Parrón, «això no és una casualitat sinó un fet clarament intencionat promogut pels poders econòmics i els grans mitjans de comunicació que han preferit el show mediàtic o la teletienda abans que el debat serè de les diferents alternatives».
A les Illes, segons el candidat, «el panorama també ha estat molt semblant del que ha passat al conjunt de l’Estat. Amb poques i honroses excepcions, la presència mediàtica dels partits més ‘importants’ ha estat aclaparadora i s’ha marginat la nostra força política». Per últim, Artur Parrón, ha manifestat que fins a l’últim minut de campanya continuarà esforçant-se «per transmetre les propostes d’Unitat Popular-Esquerra Unida a tota la gent que es pugui arribar, amb el contacte directe amb les persones, encara que no compti amb recursos mediàtics».
