La paraula estaria deriva del verb estar , del llatí STARE, que al seu origen tenia l’ús d’estar dret, estar-se ferm, estar immòbil. Trobam documentat el verb estar en català des dels primers textos catalans, com les Homilies d’Organyà, del segle XII.
El primer sentit d’estaria és el de permanència en un lloc, però Joan Coromines hi afegeix un matís que consideram important, la insinuació que tira a allargar-se massa, no acabar-se promptament.
La paraula estaria té també un ús nàutic que ens serveix de guia per trobar sentit a l’expressió de què avui parlam: fa referència al temps d’excés que passa una embarcació dins un port, generalment per falta de càrrega;. També Coromines cita al tom III del seu Diccionari etimològic i complementari, una completa explicació d’aquest ús dins el vocaburari de la navegació de transports que resumim : L’estaria és la detenció que fa en qualsevol port una embarcació, la despesa que hi causa; a les pòlisses de nòlits se solen pactar alguns dies per carregar i descarregar, aquestos dies es diuen estaries o demores nàutiques, entre les quals es diferencien les regulars i les irregulars,; les regulars en ordinàries i extraordinàries i aquestes darreres s’anomenen també sobrestaries, per a les quals se sol convenir un tant diari.
Fer estaries com a expressió col·loquial la trobam documentada a les obres de l’escriptor gironí Joaquim Ruyra (1858-1939), que passà llargs períodes a la Costa Brava i que reprodueix en algunes de les seues obres fidelment la parla dels pescadors i els pagesos de la zona, als diàlegs dels quals apareix sovent l’article salat (es,sa) que encara avui s’hi fa servir. No oblidem, per altra banda, que d’aquella zona provenien una part dels repobladors de les nostres illes del segle XIII. Així Ruyra explica que ‘fer estaries’ és perdre el temps, cançonejar, l’ús que té actualment a les nostres illes. Aquesta expressió és ben viva en la nostra parla: ‘Deixa de fer estaries i ajuda’m, que tenc molta feina’ podem sentir que diu un pare al seu fill que no fa res de profit o senzillament no fa res.
També Artur Pérez Cabrero parla d’estaria a Ibiza. Guía del turista, publicat l’any 1909 a Barcelona. És un llibre que se cita amb freqüència en aquesta secció perquè ens serveix de referència per conèixer el català a Eivissa a la primeria del segle XX; la tradueix al castellà demoras.
M´ha semblat molt interessant l´explicació. Aquesta paraula em recorda a la meva güela, que sempre ens deia «no faceu estaries» i ara soc jo qui ho diu als meus fills 🙂