La feina de crític de cinema és sovint gratificant, però a voltes et menges algun marró, i en aquesta ocasió es deia ‘Infiltrados en Miami’, una combinació d’humor poc intel·ligent, guió desafortunat i acció sense sentit que passa per ser la segona part de ‘Vaya Patrulla’, cinta que agraeixo no haver vist.
I és que quan el més agradable que recordes d’una peli és una cançó de la seva banda sonora, (Gloria Estefan & Miami Sound Machine – Conga) apaga y vámonos! Una cosa és que al 1984 n’Eddie Murphy ho petés amb ‘Superdetective en Hollywood’ i una altra de ben diferent que més de tres dècades després a algú se li acudeixi fer un matxembrat entre això i ‘Torrente’ i gastar-se 40 milions de dòlars en una ‘cosa’ que es mereixeria passar directament a Tele5 i encara gràcies.
De fet, a la sala sols érem tres ànimes la tarda de l’estrena i el que va despertar més admiració (o atac de feromones, com vulgueu!) va ser l’escena en que la nòvia del prota surt justeta de roba mig mostrant un incipient pitram que incitava, com l’escena en si, a pràctiques més pecaminoses, pròpies d’una foscor més íntima i, a ser possible, en un mínim de parella i un màxim de trio. Això sí, de figures de colors variats.
INFILTRADOS EN MIAMI
Títol Original: Ride Along 2
Gènere: Acció, Comèdia
Nacionalitat: USA
Director: Tim Story
Guió: Phil Hay, Matt Manfredi
Repertori: Ice Cube, Glen Powell, Ken Jeong, Olivia Munn, Kevin Hart, Nadine Velazquez, Tyrese Gibson,Benjamin Bratt,…
