@Noudiari / Al voltant d’una seixantena de persones han pogut visitar aquest dissabte Can Toni d’en Jaume Negre, la finca que el GEN té en custòdia per 25 anys (2011-2036) en arribar a un acord amb els seus propietaris. La visita guiada, que està inclosa dins les Jornades Gastronòmiques, organitzades pel Consell d’Eivissa, la Fundació de Promoció Turística i la Pimeef Restauració, ha permès conèixer de prop els treballs per a la recuperació dels usos tradicionals de la finca, la qual feia dècades que estava abandonada, així com alguns dels seus elements etnogràfics relacionats amb la vida diària i el treball de la gent del camp.
Les línies de treball que s’estan portant a terme a Can Toni d’en Jaume Negre estan estructurades sobre tres pilars: el foment de la biodiversitat; l’agricultura ecològica i les bones pràctiques ambientals, amb prioritat a la feina amb les races autòctones i les varietats locals; l’educació ambiental i la formació professional. El director insular de Turisme, Vicent Torres Ferrer, ha manifestat «el reconeixement del Consell d’Eivissa al treball que porta a terme el GEN-GOB en aquesta finca», en un projecte de recuperació de varietats vegetals, races autòctones i elements patrimonials que «és digne d’admiració».
El coordinador dels treballs de recuperació a Can Toni, Marià Marí, ha destacat que «els visitants també han pogut conèixer iniciatives de vital importància pel que fa a la gestió de l’aigua, com són la construcció de dos aljubs, element que s’ha fet servir tradicionalment per recollir aigua de pluja i emmagatzemar-la, sobretot en una època en què l’aigua és un bé tan preuat com escàs».
El casament, les parets de pedra seca, el banc amb les 20 varietats de figuera eivissenca i la gallina eivissenca, entre d’altres, han set alguns dels elements tractats durant la visita. A banda de gaudir d’un entorn únic, atès que la finca se situa en una zona de gran valor paisatgístic de Sant Llorenç de Balàfia, els visitants han pogut imaginar com era la vida al camp d’Eivissa a mitjan segle XX.
Paral·lelament, els més petits han conegut de prop el nucli zoològic i de reproducció de tortuga mediterrània (Testudo Hermanni Hermanni ), una espècie, que segons ha afirmat Agnès Vidal, educadora ambiental del GEN a la finca, «es troba pràcticament extingida a Eivissa des de fa prop de 80 anys i està actualment inclosa al Catàleg d’Espècies amenaçades de les Illes Balears». També han pogut tastar sabors del camp, a través d’un joc en el qual, amb els ulls tapats, han de ser capaços de reconèixer mel, oli o pinyons.
La visita ha acabat amb una degustació de productes eivissencs, amb coques, cocarrois, olives, bunyols i flaons.
La recuperació de finca esmentada pel Gen em pareix una experiència extraordinaria en el coneixament de la història eivissenca dels pagesos que varen dur tot el pes de la economia d¨Eivissa fins a l¨arribada del segle XX. Els que hem viscut aquell temps sentim una anyorança de tot el que hem perdut: una terra que mos donava tot el que necessitavem sempre i quan sapiguessem aprofitar el que la natura mos posava al nostre abast.L¨aigua era el factor més important i s¨havia d¨administrar amb cura i es guardava amb cisternes, aljups,safarexos, charcas i tot el que tenien a l¨abast-Natura i persona formaven u n ensemblatge que beneficiava a tots els elements, animals i plantes que necessitaven per viure.En un temps determinat les persones sembraven els queviures amb l¨ajunda de animals com mules, cavalls que llauraven els camps y enterraven ses llavors, En aquest cas posem el blat.Passava el temps y amb la collida donava aliment a les persones, es clar, a les perdius, guatl.leres, tortes, coloms salvatges, teulats, terroles etc.y de les llavors de plantes salvatges que creixien amb em blat ws¨alimentaven ses caderneres, els verderols, els garrafons els llinquers que posaven música al camp i que gairebé cada casa en guardava un dins una gàbia com ara es fa amb els canaris. Una vegada que la gent ha deixat de sembrar tot aquest món ha desaparegut o està a punt de desapareixer. En aquest temps no s¨emprava es DDT ni insectissides cosa que ho feia sa natura. Animals com les ratapinyades, les orenelles, les papemosques, els beiarols, els mirlos etc s¨encarregaven de fer-ho.CAra hi ha uns homes que perteneixen al Ministeri del Medi Ambient pensen que no deixant fer cases al camp recuperaran aquests animals ¡Com estan d¨equivocats!