Eivissa acull el tercer acte de celebració dels 30 Anys de la Llei de normalització lingüística

@Noudiari/ El Consell d’Eivissa ha acollit avui el tercer acte de celebració dels 30 Anys de la Llei de normalització lingüística, organitzat per la direcció general de Política Lingüística, i on s’han pogut sentir les ponències de Noèlia Marín, Joan Melià i Montserrat Montés, moderades per Isidor Marí. Els tres ponents han exposat la visió del text legal des de diferents perspectives.

Noèlia Marín, membre del Col·legi d’Advocats, ha aportat la visió jurídica, de la qual ha assegurat que des de la Comissió de normalització lingüística del Col·legi d’Advocats s’ha començat a treballar per incloure el català en la documentació oficial, però que «està tot per fer». Marín ha apuntat que l’ús gairebé nul del català en l’àmbit jurídic es deu a què les competències en matèria jurídica no estan transferides, sinó que depenen directament del Ministeri de Justícia. Això provoca que els jutges que arriben a les Illes saben que serà una època de pas i no s’hi posa esforç en aprendre la llengua del territori, constatant que el poder judicial obvia el català en el seu exercici.

Joan Melià, exdirector general de Política Lingüística ha fet l’anàlisi de com s’usa la llengua a l’administració, apuntant que, des de la seva entrada en vigor l’any 1986, la Llei de normalització lingüística ha passat un procés ondulant dins d’aquest àmbit. No obstant això, assegura també que és on més s’ha avançat perquè es partia de zero, i que el principal problema d’aquesta aplicació de la Llei dins de l’Administració han estat els límits on s’ha volgut arribar.

Montserrat Montés, de l’Institut d’Estudis Eivissencs, ha analitzat la Llei des del punt de vista social. En aquest àmbit, la ponent ha assegurat que el català ens serveix com a llengua de cohesió social, especialment amb les persones que arriben de fora de les Illes. També ha apuntat que s’ha avançat molt en àmbits com l’educació, la toponímia, les institucions, etc. Però que s’està duent a terme com a contrapartida un procés de llatinització, i que es relega el català als àmbits formals, sense ser emprat com a llengua de carrer.

Després de les ponències s’ha fet un debat sobre l’ús de la llengua en els àmbits que s’han analitzat. La consellera de Transparència, Cultura i Esports ha clausurat la jornada, assegurant que «la llengua catalana no és un problema, és una oportunitat i una riquesa que cal defensar i sobretot fer-la nostra, en tots els seus àmbits. La taula rodona d’avui ha estat un clar exemple d’aquesta diversitat d’àmbits, des del jurídic a l’administratiu, passant per la societat civil».