-Jo de petit tenia amics imaginaris.
-Quina sort, a mi no em varen deixar tenir Facebook fins als 16.
-Vull vendre tota la meua col·lecció de llibres d’autoajuda. Són exemplars molt valuosos però per ser tu te’ls deixaria a bon preu.
-Digue’m malpensat, però crec que t’has adonat que eren un frau.
-No, vas molt errat. Sense anar mes lluny, el de “Com passar dels gurús i guanyar diners” m’ha resultat especialment inspirador.
-Cambrer, posa’m la penúltima.
-No, aquesta serà l’última perquè ja tancam.
-És una manera de parlar, home. No em diguis que mai havies sentit aquesta expressió.
-M’ho han dit catorze vegades aquesta nit. I totes has sét tu.
-Només per canviar la nòmina de banc, contractar dues targetes, domiciliar tots els rebuts i obrir un pla de pensions m’han regalat un joc de paelles.
-Supós que t’hauràs assessora’t bé, mira que aquestes ofertes poden ser molt enganyoses.
-I tant que me n’he assessorat, i tothom m’ha dit que les paelles són collonudes.
-Tu sempre em tractes de carcamal, però he fet un test molt exhaustiu i diu que semblo una persona de 30 anys.
-Perdona que ho dubti.
-Idò aquí ho posa ben clar: «TIENE USTED UNA MENTALIDAD PROPIA DE LA EDAD MEDIA». Que me’n dius ara, eh?
-Avui he fet un ridícul espantós.
-Què t’ha passat?
-He estat insultant a tothom que em creuava pel carrer fins que me n’he adonat que havia sortit de casa sense el cotxe.
-A mi em passa això i em mor de la vergonya.
-Per ser feliç segueix el teu instint i no facis ni cas d’allò que altres et diguin.
-Seguiré el teu savi consell, Gran Mestre.
-Ho veus? Ja estàs començant a cagar-la.
