@Noudiari/ El Govern de les Illes Balears ha constituït avui, amb els governs de Còrsega i Sardenya, “un front comú per tenir una veu conjunta davant el Comitè de les Regions en la negociació dels fons europeus, fonamentalment per aconseguir un major reconeixement de la insularitat i una fiscalitat específica per als territoris insulars perifèrics”.
Així ho ha explicat Francina Armengol durant l’acte d’obertura de la Cimera de la Mediterrània, que ha comptat amb la presència del president de la Regió Autònoma de Sardenya, Francesco Pigliaru, i el president del Consell Executiu de Còrsega, Gilles Simeoni.
La presidenta de les Illes Balears ha assegurat que “si som diferents del continent, necessitam ser tractats de manera diferent per part dels nostres estats i per part de la Unió Europea. A vegades cal recordar l’evident: som territoris insulars, rodejats de mar, sense moltes de les possibilitats de què disposen els territoris continentals. Si no aconseguim que els nostres propis estats i la Unió Europea ens tractin de forma diferenciada, no aconseguirem que els nostres ciutadans estiguin en igualtat de condicions amb la resta”. Armengol ha assegurat que “si els nostres respectius estats ens comprenguessin i ens donessin un major suport seria molt més fàcil que les institucions europees també ho fessin”.
Armengol ha destacat que “ens interessa la creació d’un Fons d’Insularitat Europeu per a cada un dels tres territoris insulars. Un fons totalment independent i complementari al sistema de finançament regional, que ens permeti donar una resposta a aquelles inversions necessàries en matèria de transport, infraestructures, telecomunicacions, energia o medi ambient. Aquest fons especial dedicat a la posada en marxa d’una política a favor de les illes permetrà igualment finançar els intercanvis i les cooperacions entre els diferents territoris insulars”.
La cap de l’Executiu autonòmic ha reclamat que “la UE ha d’assegurar a totes les illes perifèriques mesures de compensació equiparables a les ultraperifèriques. Perquè reclamam un tracte just per a tots els territoris insulars, independent de la distància efectiva que ens separi del continent”. “Per tot això” –ha recalcat la presidenta balear– “cal involucrar més les institucions i òrgans europeus que ja s’han pronunciat sobre la necessitat de compensar adequadament el desavantatge insular”.
Simeoni, per la seva part, ha recordat que “ja hi ha una feina feta amb Sardenya i celebram que les Iles Balears s’hi sumin perquè tots els ciutadans d’aquestes regions se senten profundament mediterranis, per llengua, cultura i relació amb el món. Per tant, aquest procés de col·laboració es reforça”. El president sard també ha ressaltat el concepte de Mediterrània occidental com a “pol estratègic per equilibrar amb la conca riberenca del sud”.
Per la seva banda, Pigliaru ha destacat temes concrets relacionats amb la insularitat, com ara el transport, on calen “solucions normatives”. I també ha fet esment a “millores d’infraestructures del sector energètic”. D’altra banda, respecte a la promoció dels territoris insulars, ha dit que “cal una millora de les connexions network per equilibrar la competitivitat respecte a altres territoris”.
El vicepresident i conseller d’Innovació, Recerca i Turisme, Gabriel Barceló, ha presentat l’estudi «Les illes de la Mediterrània i l’estratègia Europa 2020”, encomanat al Centre Balears Europa. El vicepresident ha explicat que “el document posa de manifest que les illes mediterrànies s’estan allunyant de la mitjana europea i de la mitjana dels seus estats en relació amb els indicadors de creixement intel·ligent, creixement inclusiu i creixement sostenible –els eixos de l’Estratègia Europa 2020–, i planteja la necessitat d’impulsar polítiques públiques per compensar els efectes de la insularitat i per garantir la cohesió territorial, econòmica i social d’aquestes illes”.
Els territoris analitzats en aquest estudi són, a més de les Illes Balears, Còrsega, Sardenya, Sicília, Malta, Xipre i les illes gregues. Barceló ha recordat que la normativa comunitària impedeix actualment la cooperació transfronterera de regions que es trobin separades per una distància superior als 150 km de frontera marítima, cosa que limita molt les possibilitats de les Illes Balears de participar en programes de cooperació amb altres territoris que donen accés a fons europeus. El vicepresident ha afirmat que «estam doblement penalitzats: patim els sobrecosts derivats de la insularitat i no podem optar a totes les vies de finançament europees. Davant d’això, hem de desenvolupar estratègies polítiques que ens permetin superar els obstacles i les limitacions de la normativa europea».
A la cimera hi participen també la consellera de Presidència, Pilar Costa, la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, i el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons.
