@Noudiari/ L’escriptora del mes de desembre a la Biblioteca Municipal d’Eivissa (Can Ventosa) és Maria Antònia Oliver amb motiu del 70 aniversari del seu naixement. Maria Antònia Oliver neix a Manacor el 1946. Ben jove ja va descobrir la seua vocació literària, que la va portar a fer les seues primeres passes, primer en castellà, però després de seguir un curs de català amb n’Aina Moll, ja sempre va escriure en català, tret d’alguns articles en castellà quan encara no hi havia diaris en la llengua pròpia de les Illes.
Amb 23 anys irrompi dins la narrativa catalana amb una obra que l’escriptor Llorenç Villalonga, en la presentació pública que va fer l’abril de 1971, qualificà de petita obra mestra. Era la novel·la ‘Cròniques d’un migestiu’, publicada a Barcelona el 1970, on es traslladà a viure aquells mateixos anys, quan va conèixer a l’escriptor Jaume Fuster. Fins a la prematura mort d’ell varen compartir vida i literatura.
Un cop a Barcelona, Oliver participarà dels moviments literaris més avantguardistes i, amb els escriptors de l’època i de la seua mateixa edat conformarà la ‘Generació literària dels setanta’. Les arrels d’algunes de les seues obres, com ara ‘Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà’ (1972), i sobretot ‘El vaixell d’Ìràs i no Tornaràs’ (1976) tindran el substrat de les rondalles mallorquines.
Tot i que no deixarà mai d’estar en contacte amb la seua Mallorca natal, serà a Barcelona on publicarà la major part de la seua obra, i on desenvoluparà gran part de les seues col·laboracions literàries.
Va ser responsable de l’àmbit de producció literària del Congrés de Cultura Catalana celebrat a Barcelona l’any 1977. A Barcelona es dedicà a la traducció (la seua versió de Moby Dick obtingué el 1985 el Premi de la Traducció al català de la Generalitat de Catalunya), va fer guions per a la televisió i treballà per al Circuït Català de TVE, en els programes ‘Signes’ i ‘Cinc cèntims de cultura’.
També ha conreat el teatre, amb obres com ‘Negroni de ginebra’. En el camp audiovisual, ha treballat en guions cinematogràfics i per a la televisió i la ràdio.
El 1995 publicà ‘Amor de cans’ (premi Llorenç Villalonga de Ciutat de Palma). L’any 1997 li varen haver de trasplantar el cor. Aquesta operació va iniciar un llarg període de silenci que es va prolongar per mor de la mort, l’any 1998, del seu company Jaume Fuster. El 2007 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 2016, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Durant el mes de desembre es podrà consultar tota la seva obra a la Biblioteca Municipal de Can Ventosa. També s’ha editat un punt de llibre.
