@Noudiari/ La XIII edició de les Jornades de Cultura Popular de les Pitiüses giren entorn de l’aigua i el seu aprofitament, amb el consegüent protagonisme dels dos espais més emblemàtics d’Eivissa per a mostrar-ho: es Broll de Buscastell i el riu de Santa Eulària.
Programa
Les jornades comencen a les vuit i mitja de la tarda d’aquest divendres amb la conferència ‘La cultura de l’aigua’, a càrrec de la historiadora Rosa Vallès a Can Ventosa, on es pronunciaran totes les ponències a la mateixa hora; al dia següent, serà el torn de Joan Prats amb ‘Anecdotari de l’aigua de Sant Rafel que bevíem els de Vila; divendres de la setmana que ve Felip Cirer Costa oferirà la conferència ‘Es Broll de Buscastell’, un paratge a on al dia següent es farà una excursió divulgativa, mentre que a la tarda a Can Ventosa tornen les xarrades amb ‘La gestió de l’aigua’; divendres 12 d’abril la conferència d’Ana Mezquida versarà sobre el riu de Santa Eulària, mentre que dissabte 13, darrer dia de les jornades, Vicent Marí ‘Palermet’ donarà una lliçó sobre els oficis relacionats amb l’aprofitament dels recursos hídrics.
A la presentació, la consellera de Cultura, Pepita Costa, ha agraït la participació a tots els col·laboradors (Federació de Colles de Ball i Cultura Popular, Consell de Formentera, Ajuntament de Vila, Institut d’Estudis Eivissencs i Institut d’Estudis Baleàrics), així com “la bona feina que la Federació realitza any darrera any, amb l’objectiu d’impulsar i recollir el nostre folklore i que, a més, dedica tres caps de setmana a un tema concret dedicat a sa nostra cultura”. Costa ha explicat que a les jornades es presentarà el llibre que recull les ponències de l’anterior edició, dedicada als camins, i ha destacat la importància que “la feina que realitzen els ponents quedi escrita per a profunditzar en la història, cultura i patrimoni d’Eivissa”.
D’altra banda, la presidenta de la Federació de Colles, Maria Marí, ha explicat que la decisió de que les jornades tractin el tema de l’aigua i els seus usos es deu a que “aquesta és un bé escàs a l’illa i antigament era font de riquesa i es tractava com a tal”.
Enhorabuena por el libro y por su análisis. Con muchísimo gusto haré por conocer el debate que se presiente interesante.
El agua dulce en Santa Eulalia es un debate que merece este y otros muchos debates afortunados.
Supongo que de Sargamassa se hablará porque el acueducto, BIC de primera importancia, restaurado por la posición favorable de la señora Costa, afortunadamente – recogía agua muy limpia,cristalina de la acequia que 500 metros antes de donde manaba, hasta su desembocadura en el mar, en Punta Arabí, y hoy llamado de formas diversas .Cerca de la isla dén Marcus, . para que se distribuyera por las aguas del mediterráneo donde barcos fenicios , púnicos , romanos, árabes y posteriores la recogían en ánforas y hacían uso de ese fuente de riqueza insusituible que es el agua dulce . Agua que en Santa Eulalia, era la más pura y en la que existe el único río de Baleares y acequias subterráneas ,cuya pureza es y fue inestimable y le concedieron unas expansiones comerciales que merecen une estudio en profundidad.
Lástima que ahora esté en Madrid y no pueda acudir a esas jornadas que desde aquí apoyo.
Gracias a la señora Costa por su participación, lo que dará a la presentación un carácter serio y responsable
Mª Jesús G.Ojosnegros