Opinión: ‘Mentir sobre Guardiola’, por Ferrán Moreno

@Noudiari/ D’un temps ençà, hi ha periodistes, o millor dit  “opinadors”, que sembla que pensen que forma part de la  seua feina insultar gratuïtament, faltar a la veritat o  mentir descaradament. Ho estam veient aquests dies amb els  escrits de diversos col·laboradors de la premsa quan han  volgut comentar (o, directament, criticar i denigrar) el  fet que Pep Guardiola fos l’encarregat de llegir el  manifest de la Diada que varen convocar fa uns dies a  Barcelona diverses entitats sobiranistes. Sobre el contingut en si del manifest s’han dit moltes  coses, algunes tan fora de lloc que cauen per elles mateixes. Una part important de les crítiques, però, s’han  centrat en el moment que el manifest afirma que l’Estat  espanyol pateix dèficits democràtics que el converteixen en  un Estat autoritari.

Que Espanya és un Estat autoritari no  és cap invenció, especialment quan estam veient les  maniobres que fa per eliminar els polítics catalans  escollits democràticament per mantenir uns determinats  ideals (amb menció especial per una fiscalia que ho  “afina”, actuant políticament i no judicialment), quan ara sabem que treballa a l’ombra per enfonsar la sanitat  catalana (només la catalana?, jo diria que tota la sanitat  pública), quan es dedica a retallar l’estat del benestar  dels ciutadans, quan redueix dràsticament les inversions  (aquí els habitants de les Illes Balears sempre ens  emportam la pitjor part).

I tot això és una realitat  incontestable, per molt que des de la caverna mediàtica  espanyola, i des del propi Gobierno, s’hagin volgut  repartir pinces pel nas per tapar la ferum fètida i rància  de l’immobilisme provincià amanit de corrupció.  A més a més, el què resulta intolerable de totes totes  és que es titlli de “tesis fascista” una aspiració legítima  i democràtica, amagant-la sota el capciós i absurd  embolcall de “nacionalismo étnico exacerbado”.

Qualsevol  que opini públicament, abans de ni tan sols esmentar el  procés català, hauria de conèixer-lo ni que fos un poquet.  Sovint el què es desprèn dels escrits que es publiquen és  un odi exagerat cap a Catalunya (i tot el què es digui  català), probablement com a conseqüència del tribut que han  de satisfer molts a “qui paga a la capital del Reino” per  seguir essent considerats afins i poder seguir publicant (i  cobrant). I, sobretot, aquests escrits demostren un profund  desconeixement tant de la voluntat de molts catalans (la  majoria? No ho sabem, i només hi ha una manera de saber-ho)  com del procés en si mateix. I la ignorància és agosarada,  però té les cames massa curtes.

I, ja per acabar, només un apunt, però molt important.  Josep Guardiola, a banda de les seues consideracions  personals que evidentment podria tenir lliurement, no va  deixar d’anar a les convocatòries de la selecció espanyola  de futbol senzillament perquè la llei no li ho permetia. En  concret, la Llei 10/90, en el seu article 47.1 diu,  exactament que “Es obligación de los deportistas federados  asistir a las convocatorias de las selecciones deportivas  nacionales para la participación en competiciones de  caràcter internacional, o para la preparación de las  mismas”.

Seguidament, l’article 76,f estableix que es  considerarà falta molt greu “La falta de asistencia no  justificada a las convocatorias de las selecciones  deportivas nacionales” i l’article 79.1 estableix que “1.  Las sanciones susceptibles de aplicación por la comisión de  infracciones deportivas correspondientes seran las  siguientes: a) Inhabilitación, suspensión o privación de  licencia federativa, con carácter temporal o definitiva…”  És a dir, que la voluntarietat de Guardiola per anar amb la  selecció espanyola (“nadie le obligó a ello”, repeteixen  com un mantra) és, senzillament, mentida… o ignorància.

Ferran Moreno Castillon