‘Alguns aclariments sobre les bases dels Premis Vuit d’Agost 2017’, per David Ribas

@Noudiari/ Sobre les bases publicades dels Premis Vuit d’Agost, m’agradaria aclarir en primer lloc que que la decisió de vincular l’autor amb l’illa d’Eivissa per naixement o per residència no és cap mesura discriminatòria, sinó inclosa en les bases amb l’única finalitat de fomentar la investigació i la creació entre la ciutadania de la nostra illa.

Al mateix temps, hem de recordar que aquest punt ja existia des de fa alguns anys a les bases de les categories de Pintura i Artesania del Fang, i des de l’any passat també en les de Fotografia Amateur. Les causes eren i són ben simples, es comparteixi o no el seu esperit: es tracta de premis destinats a incentivar i premiar els nous talents artístics de l’illa, molts d’ells formats als tallers i a les escoles de l’illa, i, per tant, es volia evitar un desembarcament de professionals arribats d’altres indrets que poguessin copar els premis.

Està clar que obrir els premis a la lliure concurrència competitiva, independentment de la procedència dels autors, incentiva més l’esforç i la qualitat dels treballs, però implica òbviament també que se’n puguin presentar des de qualsevol indret de l’Estat espanyol, de la Unió Europea o, fins i tot, del món, i que, per tant, hi hagin de competir. El matís està únicament en l’enfocament que es vulgui donar als premis per part d’una institució pública, el Consell d’Eivissa, que, s’ha de recordar també, representa exclusivament la ciutadania d’aquesta illa: Es vol premiar qualsevol creació artística i estudi sobre la nostra terra, independentment de la seua procedència, o es vol premiar les creacions artístiques i els estudis sobre la nostra terra fets per gent de la nostra terra? No és una qüestió de legalitat sinó de finalitat. Tant un criteri com l’altre són perfectament vàlids i legítims, i es convoquen certàmens locals amb un o altre arreu de l’Estat espanyol i de fora.

Emperò està clar que ningú no es plantejaria dubtar que a les bases d’unes ajudes als estudis o d’unes subvencions públiques convocades pel Consell d’Eivissa o per un ajuntament de l’illa no es demanàs una vinculació amb aquest territori o amb el respectiu municipi de la persona sol·licitant. Aquí la finalitat està ben clara i definida.

Es tracta de premis destinats a incentivar i premiar els nous talents artístics de l’illa, molts d’ells formats als tallers i a les escoles de l’illa, i, per tant, es volia evitar un desembarcament de professionals arribats d’altres indrets que poguessin copar els premis

Un altre debat és la qüestió temporal de vinculació al territori. És cert que establir un criteri de tres anys de residència entre els no nascuts a l’illa potser pugui semblar aleatori, encara que s’ha fixat amb la finalitat de definir aquesta residència amb un cert grau de coneixement i d’integració en la realitat de l’illa, i a fi de limitar-ne la participació a persones que no tenguin aquest afany.

El primer Premi Vuit d’Agost a crear-se fou el d’Investigació, l’any 1997, aleshores centrat en la investigació històrica, amb la finalitat de promoure l’estudi de diferents aspectes del nostre passat. Aquesta categoria posteriorment es va obrir a tots els camps i disciplines de la investigació. Des de la seua creació, el Premi Vuit d’Agost d’Investigació no s’ha convocat en tres ocasions (2009, 2011 i 2012), ha quedat desert tres vegades més (2004, 2010 i 2013) i resulta que la gran majoria dels treballs presentats estan relacionats amb la investigació històrica, des dels seus diferents vessants. A més, s’ha de ressenyar arran del que s’ha dit per part d’algunes persones, que d’entre tots els autors guanyadors de les successives edicions, des del seu inici, trobam solament dues persones que no són originàries de l’illa d’Eivissa.

Més endavant es crearen les categories de Pintura i d’Artesania del Fang, la primera de les quals va néixer amb la finalitat d’incentivar la creació pictòrica entre la gent jove de l’illa. Amb el temps, però, la qualitat de les obres presentades i, sobretot, la participació havien anat decaient fins arribar a plantejar-se la seua desaparició. D’aquí que enguany aquesta categoria s’obri a la participació de persones de totes les edats. Tot això, seguint el suggeriment dels membres del jurat d’edicions anteriors, d’aquí el canvi d’enfocament, perquè els premis s’han d’anar adaptant a la realitat del moment.

Les darreres categories creades, la de Fotografia Amateur (2016) i la de Disseny Gràfic (2017) busquen reconèixer la creativitat en dos camps artístics en expansió, gràcies al desenvolupament i la democratització de les noves tecnologies.

Com veim, idò, amb el temps s’han anat creant noves categories, però també s’ha anat complicant la tramitació administrativa i reduint-se el personal de l’administració. Precisament aquesta complicació administrativa ens ha obligat enguany a fusionar els diferents expedients de cada una de les cinc categories en unes bases reguladores generals conjuntes, per tant, amb uns criteris generals també unitaris. Això no significa, com s’ha dit anteriorment, que el criteri escollit sigui el millor (tampoc pensam que el pitjor), ni tampoc que sigui inamovible per a edicions futures. Simplement s’ha buscat la solució que s’ha cregut més adient, sobre la base de la realitat actual d’aquesta administració, intentant sempre mantenir-nos fidels a l’esperit amb el qual varen crear-se aquestos premis.

El dilema ha estat obrir o no la participació a persones d’arreu de l’Estat espanyol, o, fins i tot, de la resta de la UE o del món, per què no? Arran d’aquesta qüestió se’ns n’han platejat moltes altres: Quina és la finalitat d’una institució pública local com el Consell d’Eivissa? Tenim mitjans humans i tècnics per donar entrada i valorar l’arribada de treballs de procedència diversa en uns premis amb una gratificació prou motivadora, especialment en algunes categories? Hem de delimitar unes categories i les altres no? La investigació i la creació artística no són equiparables en aquest sentit? Hem de delimitar la presentació de treballs de recerca a unes llengües i d’altres no?… Com veis, les qüestions que se’ns poden plantejat són molt diverses, com també les respostes i només depèn de la finalitat que vulguem donar als premis.

David Ribas i Ribas
Conseller d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut Consell d’Eivissa