Joan Veny, escriptor del mes d’agost a la Biblioteca Municipal

@Noudiari/ Joan Veny i Clar és l’ escriptor del mes d’agost a la Biblioteca Municipal d’Eivissa, amb motiu del 85è aniversari del seu naixement.

Joan Veny i Clar (Campos, Mallorca, 22 d’agost de 1932) va estudiar a les universitats de Barcelona, Lovaina i Poitiers, i es doctorà en filologia romànica el 1956, amb una tesi sobre els paral·lelismes lèxics en els dialectes catalans, publicada a la Revista de Filología Española en 1958-60.

Catedràtic d’institut, professor adjunt de lingüística romànica (des del 1955) i catedràtic de dialectologia catalana (1983, i a partir del 2002, catedràtic emèrit) a la Universitat de Barcelona, ha pres part en nombrosos congressos i ha publicat articles sobre lingüística catalana —especialment sobre dialectologia i etimologia— a la Revue de Linguistique Romane, el Boletim de Filologia, Orbis, Estudis Romànics, etc., a més de diverses miscel·lànies i volums col·lectius. Ha publicat l’edició del Regiment de preservació de pestilència de Jacme d’Agramont (1971) i les obres Els parlars (1978), Estudis de geolingüística catalana (1978) i Introducció a la dialectologia catalana (1986).

Cal destacar la seua tasca en l’edició de l’Atles lingüístic del domini català (des del 2001), iniciat per Antoni M. Badia i Margarit, el qüestionari del qual publicà el 1993 (amb Badia i Margarit i Lídia Pons, amb qui el 1998 publicà Etnotextos del català oriental, que conté materials inèdits recollits en les enquestes de l’Atles), i també l’Atlas linguarum Europae, en curs de publicació des del 1983 i el Léxico de los marineros peninsulares (1985-89). Altres obres són: Dialectologia filològica. Transfusió lèxica. Llengua escrita i dialectalismes (1993), La lliçó lingüística de Maria Antònia Salvà (1995), Francesc de B. Moll: ciència i humanitat (1995), Onomàstica i dialectologia (1996), Aproximació al dialecte eivissenc (1999), Llengua històrica i llengua estàndard (2001), Contacte i contrast de llengües i dialectes (2006), Escrits lingüístics mallorquins (2007) i Petit atles lingüístic del domini català (2008).

El 1978 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans, adscrit a la Secció Filològica, de la qual fou vicepresident del 1992 al 1998. El 1982 fou nomenat director de la secció de llengua de l’Institut d’Estudis Andorrans. Ha estat president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1994-2000) i del Consell Supervisor del TERMCAT (1990-2015). El 2013 fou nomenat membre d’honor de la Societat de Lingüística Romànica. El 1997 rebé el premi Josep Maria Llompart de l’Obra Cultural Balear i el mateix any li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. L’any 2004 rebé el premi de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Medalla Màrius Torres de l’IEC, el 2012 el premi Pompeu Fabra, el 2013 la Medalla de la Xarxa Vives d’Universitats i el 2015 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. L’any 2016 rebé el doctorat honoris causa per la Universitat de les Illes Balears.