GxF aposta per normalitzar els usos lingüístics en tots els àmbits de la funció pública

@Noudiari/  GentxFormentera ha manifestat avui el seu descacord respecte de la decisió del Govern de les Illes Balears del passat mes d’agost que eximeix els metges, infermerers i infermeres i d’altres professionals amb titulacions de grau superior, dels coneixements de la llengua catalana previstos en la normativa autonòmica per a l’ocupació de places del Servei de Salut de les Illes Balears.

«La nostra formació és conscient de les dificultats que comporta la cobertura de les places en l’àmbit de la Sanitat pública a les nostres illes, especialment agreujada pel fort increment d’usuaris del Servei de Salut als mesos d’estiu. Però el deure per part dels poders públics de complir amb la llei, i exigir els direrents nivells de coneixement del català previstos per a les diferents categories laborals de la funció pública no pot ser, una vegada més, objecte de dispensa», han assenyalat.

Segons han explicat des de GxF, les exempcions previstes en la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació del català en l’àmbit de la funció pública «no poden contravenir els drets dels pacients i els usuaris del servei de salut a rebre una atenció adequada tant pel que fa a la salut com pel que fa als seus drets lingüístics».

Per això, GentxFormentera anima a impulsar programes de treball transversal entre la Conselleria de Salut i la Conselleria de Cultura, que tenguin per objecte facilitar i accelerar el coneixement reglamentari del català per part de tots els professionals de la salut a les Illes Balears.

En aquesta darrera línea de col·laboració per a un plena normalització de la llengua, el Consell Insular de Formentera, a través del seu Servei d’Assessorament Lingüístic, porta quatre anys, mitjançant un conveni amb l’hospital, impartint cursos especialitzats per al personal sanitari en les seves pròpies instal·lacions i amb uns horaris adaptats a les seves necessitats laborals.

«La nostra responsabilitat política és materialitza en el deure envers tota la ciutadania de la nostra comunitat, i de cap manera podem vacil·lar en el dret col·lectiu o individual, recollit en la legislació, d’emprar la llengua catalana en la comunicació amb els organismes de la Comunitat que ofereixen assitència sanitària. Això implica mostrar la convincent fermesa perquè es normalitzi el dret que tenim els ciutadans de les Illes Balears d’expressar-nos de forma normal en català en l’àmbit sanitari, i en tots, i de ser correspostos en la mateixa llengua, en un àmbit en què la possibilitat d’usar-la sigui evident, sense que suposi cap mena de tensió, dilació ni prejudici», indiquen.

Altrament, si no s’expressàs ni s’encaminàs la legislació a tal efecte, feim responsables incomprensiblement el mateix personal sanitari de no poder atendre en català la ciutadania que ho desitja.

Des de GxF apunten que s’ha de seguir avançant, a través d’una legislació positiva que respecti els drets lingüístics de tots els membres de la nostra comunitat, «i invertir amb esforç i voluntat decidica per assolir-los».