Paraula de Ferru: I bufarà el vent…, per Ferran Moreno Castillon

Falta cada dia una mica menys per fer canvis, per fer caure tòtems i palaus d’ivori, per fer reals els anhels amb llibertat i seguir fent camí amb dignitat. Aviat el poble, tot el poble, traurà la granera del lloc on és guardada i granarà la immundícia, la corrupció, la injustícia i la insolidaritat. I ho farà tot el poble, tot unit sense distincions perquè tots voldrem un món millor on la tirania d’uns pocs no ofegui el destí i els somnis de moltíssims.

Passarà, perquè ha de passar, quan tots plegats siguem capaços de veure la realitat que ens envolta i no la que ens volen fer veure els que no volen que veiem.

Passarà quan siguem capaços de pensar i raonar nosaltres amb nosaltres, sense dictats superiors ni directrius preestablertes dels que no volen que pensem i raonem.

Passarà quan sapiguem que la nostra dignitat, la de tots i cadascú de nosaltres, no es pot ni comprar ni trepitjar ni anorrear per molts esforços que facin els que ens volen prendre la nostra dignitat com a poble i com a individu.

I tot això que passarà és només la conseqüència dels fets que ens envolten i que ens amaguen amb invencions, fal·làcies, tergiversacions i manipulacions tots aquells personatges i grups, tètrics, venjatius i, sobretot, egocentristes i egoistes que han fet del robatori, l’espoli i l’estafa el seu modus de viure, l’stauts quo actual.

És possible que encara ara ningú es pregunti què passa amb la trama Gurtel? És possible que ningú s’escandalitzi per saber que un tal M. Rajoy ha percebut, indiciàriament, sobresous de diner negre? És possible que encara ara, vista la gravetat dels sobresous, encara no s’hagi pogut esbrinar clarament qui és aquest tal M. Rajoy? És possible que en un estat en què els grans estafadors corruptes campen tranquils pel carrer, hi hagi presos i preses polítics i càrrecs legítims exiliats? És possible que hi hagi un estat que vulgui anorrear l’educació en favor de la ignorància? És possible que hi hagi un lloc civilitzat on es pugi agredir impunement a persones pacífiques que demanen llibertat? És possible que aquells que a les urnes no aconsegueixen legítimament la representació d’un poble la puguin assolir per la força de lleis il·legítimes?

Massa qüestions -i més que en queden al pap- que han començat a obrir els ulls de la gent, de tots. Poc a poc veiem, pensam, raonam i cridam, pacíficament la majoria, cercant respostes i esbrinant els camins que ens han de dur al canvi, real i social, que ens permeti sortir del fang i foragitar les sangoneres que ens volen dirigir cap-cots i desesmats.

Resulta que ara, avui, comencem a tenir consciència de què, junts, som un exèrcit invencible, tossut i amarat de fermesa. I això els fa por, molta por als hereus del feixisme i als instal·lats en l’status quo aquí i a europa, aquesta europa insolidària i asocial, i, en general, al món, perquè saben -ho han sabut sempre- que el poble, unit, és imparable i no el poden vèncer amb la força i la violència.

Preguntem-nos per què, qüestionem les decisions dels que no volen donar explicacions, raonem, sols o acompanyats, tot allò que ens preocupi o sobti, sortim al carrer i trobamnos amb els vesins, amb els amics, amb la gent i parlem, cridem junts i comencem a caminar perquè si naltros ens movem, el vent bufarà i farà neteja, quedarem nus i amb l’horitzó net. Fem-ho, movem-nos i així, el vent bufarà…!

Per Ferran Moreno Castillon, Ferru.