‘Europa Viable’, per Bernat Joan i Marí

Des que tenc ús de raó política, he defensat que Europa hauria d’avançar cada vegada més cap a la seua unitat i que els Països Catalans haurien d’avançar (també) cap a la seua unitat i cap a la seua independència. Alguna vegada se m’ha retret que el projecte de reforçar la Unió Europea i el projecte independentista són contradictoris. Res més lluny de la realitat. Si l’independentisme democràtic troba tantes traves és precisament perquè Europa encara no es troba prou consolidada com a projecte polític.

Des del meu punt de vista, el gran problema d’Europa, actualment, és que la sobirania continua recaiguent en els diferents estats membres. Europa, per tant, no constitueix cap unitat, sinó un club d’estats. Per això ha estat tan fàcil, tan estúpidament fàcil, el Brèxit. Si Europa tengués més consistència, la qüestió ni tan sols hauria arribat a ser plantejada. Som absolutament partidari que els estats transfereixin la seua sobirania a la Unió Europea i que, en conseqüència, l’esmentada UE passi a convertir-se en els Estats Units d’Europa. Quan Europa realment estigui unida, quan el somni dels Estats Units d’Europa es faci realitat, la porta perquè Escòcia, Euskadi, Gal·les o els Països Catalans hi tenguin presència directa estarà definitivament oberta.

És justament la feblesa d’Europa, és el fet que els estats mantenen la sobirania, és el provincianisme estatalista, el nacionalisme dominant allò que impedeix la independència de les nacions sense estat. Per tant, pens que hem de treballar per reforçar Europa precisament perquè tothom pugui tenir un lloquet, còmodament, sota la capa del sol.

Per començar, crec que es podrien fer coses senzilles però efectives. Per exemple, hi ha un percentatge de ciutadans de la Unió Europea que portam un passaport a la butxaca que no ens convenç i que no identifica la nacionalitat que nosaltres consideram nostra. Quants europeus ens trobam en aquesta situació? Dos milions i mig de catalans? Mig milió de bascos? Dos milions d’escocesos? (Vegeu que som prudent i que ho pos en forma interrogativa; no ho sé, ningú no ens ho ha preguntat directament i no ho hem pogut expressar de manera fefaent). Si els nacionalistes d’estat són tan europeistes com solen preconitzar, supòs que no tendrien cap inconvenient a esquivar aquest problema i donar-li una solució que satisfés tothom. Seria tan fàcil com establir un passaport europeu. Així, tots ens hi sentiríem identificats i no el sentiríem com una imposició ni com un signe d’abús i de violació dels nostres desigs. I quedaríem tots contents. Potser començant per aquestes petites coses, podríem anar fent camí. I de passada aniríem fent una Europa viable.

BERNAT JOAN I MARÍ