Paraula de Ferru: Poder es pot, per Ferran Moreno Castillon

Constituïda la Mesa del Parlament de Catalunya i el Parlament en sí mateix sense sorpreses i dins de la normalitat de l’anomalia política que viu i es viu a Catalunya, cal constatar que l’unionisme ha tornat a ser derrotat per la inequívoca voluntat del poble català.

El flamant President del Parlament de Catalunya ha mostrat, un cop més -i ja en son moltes- la voluntat de diàleg en tots els àmbits. La resposta del gobierno ha estat no impugnar la constitució de la Mesa, com si el fet de respectar el resultat de les eleccions del 21D fos una concessió graciosa i no una obligació democràtica.

Espanya, el seu gobierno i tots els que li riuen les gràcies, segueixen anant pel mal camí, pel camí de la supèrbia, de la barroeria, d la imposició i del càstig. Catalunya vol diàleg i espanya vol agenollar-nos a garrotades.

En la sessió d’investidura del President de la Generalitat es veurà clarament la intenció de cada un dels actors principals en aquesta auca. I molt em temo que no hi haurà cap variació.

Jurídicament, no hi ha cap impediment per una investidura telemàtica. No sé si cal recordar que som al segle XXI -tot i que la espanya del gobierno sembla més aviat del segle XIX- i que hi ha prou mitjans tècnics que permeten la comunicació a distància, amb imatge a temps real. I, que jo sàpiga, no hi ha cap llei que prohibeixi explícitament una investidura telemàtica.

Llavors, on rau el problema? Doncs rau en la interpretació interessada, abusiva i il·legítima que fan els unionistes del Reglament del Parlament de Catalunya, perquè, si bé és cert que el Reglament no preveu expressament una investidura d’aquestes característiques, tampoc la prohibeix explícitament.

En dret, la interpretació dels textos legals es fa seguint unes pautes quasi ancestrals que es resumeixen en, definitiva, en donar sentit al text seguint les seves pròpies paraules i posant-lo en connexió amb el context social i, sobretot, actual, en que es viu. Això és el què, si més no, diu el Codi Civil espanyol en el seu article 3.1.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en el seu article 67,2 estableix que “El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d’entre els seus membres…”. Per la seva banda, l’article 4,3 de la Llei de la Presidència de la Generalitat de Catalunya estableix que “El candidat o candidata proposat presenta davant el Ple el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la cambra. Després d’un debat sobre el programa presentat, es procedeix a la votació…”. Alhora, l’article 146 del Reglament del Parlament de Catalunya estableix que

“1. La sessió d’investidura del president de la Generalitat comença amb la lectura, feta per un dels secretaris, de la resolució del president del Parlament en què proposa un candidat a la presidència. A continuació, el candidat presenta, sense limitació de temps, el programa de govern i sol·licita la confiança del Ple. Llevat que el president del Parlament consideri oportú de suspendre la sessió durant un temps no superior a les vint-i-quatre hores, hi intervé després un representant de cada grup parlamentari, durant trenta minuts cadascun d’ells.

2. El candidat pot fer ús de la paraula tantes vegades com ho demani. Quan respon individualment a un dels diputats que han intervingut, aquest té dret a una rèplica d’un temps igual a l’emprat pel candidat. Si el candidat respon d’una manera global als representants dels grups, cadascun d’aquests només té dret a una rèplica, d’un temps igual a l’emprat pel candidat.

3. Si la resposta a una rèplica comporta que algun grup contrarepliqui, aquest disposa d’un torn únic, no superior als cinc minuts”.

Com és fàcil observar, en cap dels textos citats es fa menció a la presència física del candidat en el debat d’investidura. O, el que és el mateix, el debat d’investidura es pot realitzar amb totes les garanties emprant mitjans tècnics que permetin que la imatge autentificada -mitjans que, afortunadament, en la Catalunya del segle XXi ja existeixen- del candidat aparegui davant dels diputats reunits en el Parlament, en temps real.

Poder, es pot fer. La investidura telemàtica no està prohibida enlloc i, de fet, seria donar compliment al dret de tot ciutadà a participar plenament de la vida política (article 23 de la constitució). Però per això cal voluntat política i, ara per ara, el gobierno espanyol no en te ni gens ni ica. I de retruc, la justícia espanyola, obertament sotmesa com està al gobierno, tampoc. Però poder, es pot.

Per Ferran Moreno Castillon, “Ferru”.