@Noudiari/ El Consell Insular d’Eivissa ha expressat el seu profund condol per la inesperada i prematura mort del poeta eivissenc Manel Marí, que suposa una «enorme i irreparable pèrdua» per a les lletres eivissenques i per a la poesia en llengua catalana.
Des del Consell d’Eivissa recorden que tot i la seva joventut, l’obra de Marí és, sense dubte, una de les «més valuoses de la lírica en català de les últimes dècades, i la seua veu la més reconeixible dels escriptors eivissencs». Una prova són els premis que ha obtingut en vida, alguns d’ells d’un enorme prestigi, com poden ser el Premi Miquel Àngel Riera de poesia l’any 1998, el Premi Mallorca de Creació Literària l’any 2005, el Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover l’any 2007, o el Premi València de poesia que atorga la Institució Alfons el Magnànim, l’any 2016.
Foto: Miguel Lorenzo
Autor de llibres imprescindibles com ‘Poemes en gris’, ‘Patrimoni dels dies’, ‘Deshàbitat’, ‘No pas jo’, ‘El tàlem’ o ‘Tavernàries’, Manel Marí sempre va reconèixer el mestratge de Marià Villangómez, a més de la influència d’autors com Màrius Torres, Blai Bonet, Maria Mercè Marçal, Bertolt Brecht o Omar Khayyam.
«En moltes ocasions, no valorem de manera justa el talent que tenim més proper. El fet que en Manel Marí fos una persona tan propera i modesta ha fet que, a vegades, no valorem en la justa mesura la seua enorme talla com a poeta i el valor de la seua lírica», ha explicat el conseller insular de Cultura, Educació, Patrimoni, Esports i Joventut, David Ribas, qui considera que la mort de Marí és una «irreparable i dolorosa pèrdua per la cultura d’Eivissa i, per extensió, per tota la cultura en llengua catalana».
Des del Consell Insular d’Eivissa s’han afegit a aquest dol i han transmès una abraçada molt afectuosa a la seva família. A més, aprofiten per convidar a tota la ciutadania eivissenca a que s’acosti als versos d’en Manel Marí, perquè els seus llibres són motiu d’orgull i patrimoni comú de tots els eivissencs.
«Jo sóc la veu que han fet la veu d’uns altres
desteixint balbucejos, remors i altres consignes,
i si em tremola el llavi com li tremola el llavi a uns altres
es per hacer admès l’eco d’un esperit diable
que ha corsecat el coll amb tanta i tanta cendra»
