Memòries d’un poeta emèrit, per Toni Roca
En aquells dies, quan el port d’Eivissa es transformà, contemplava el nou espectacle amb escepticisme i prevenció. D’aquell clàssic port agradable i dolç, no en quedava res de res. Un ‘nou’ port que semblava Miami, Niça o qualsevol indret de l’anomenada Costa Blava francesa. Eren, són, intercambiables.
El port necessitava renovació, no destrucció. Però… Ara amb el tema dels taxis la cosa es complica. Taxis al port?, no gràcies. I quan dic (quan escric) no, vol dir no, com aquell -ara president dels Govern d’Espanya- que deia no és no. I mai perfectament tot el contrari. Permetre l’accés a la zona portuària d’uns quants que si legalment poden circular no resol el problema, l’empitjora, podria dir i sense cap mena de dubte. Els primers dies d’autorització s’organitzà la cerimònia de la confusió.
I els taxistes, tots els taxistes del món , envaïren l’escenari de forma i manera dramàtica, quasi cruel. Tot aquell professional del volant entrà estrepitosament en àrees prohibides per la llei. Invasió indiscriminada com si allò fos una república bananera -i Eivissa va camí de ser-ho, i molt aviat- sense llei ni ordre. D’immediat la autoritat municipal i la portuària -autoritat perillosa i dictatorial ara i sempre- actuaren segons marquen les normatives o les ordenances, no ho sé amb precisió, que la burocràcia/burrocràcia em perd i em fa pervers sense límits. Els taxistes consideraren actitud i davallà de ostensiblement l’entrada de vehicles al port. Només uns quants i legalment controlats, comptabilitzats. Però no. Però tampoc no és aquesta, en opinió personal i no transferible, la solució. Cap taxi al port de Vila. Cap.
Ojala este señor no se encuentre nunca en la necesidad de tener que utilizar un taxi en una zona que no se les permite el paso ojala!
Sr. Roca, jo prefereix semblar-nos a un port com Cannes o altres de la Costa Blava francesa que als ports vells del Marroc o Algèria. Amb tot el respecte a aquells ports milenaris. Hem de protegir l’arquitectura patrimoni si, i d’altres coses. Pero això no vol dir que els veïns del Port hagin de viure pitjor que fa 50 o 100 anys.
Per altra banda, Miami? en què es sembla el port d’Eivissa a Miami? Jo he estat allà i no te res a veure. Sembla que vostè confon gent amb infraestructures.
El ‘Ubi Sunt’ no te cabida en aquest cas. Es el millor port de Ibiza que he vist en els casi 40 anys de vida que tenc. Donar-se un passeig aquí es un gust a l’altura de poques ciutats en el món.