Durant els darrers estius, el GEN-GOB ha denunciat la incidència de determinats impactes sobre el medi marí, és el cas del fondeig d’embarcacions sobre les praderies de Posidonia oceanica; de la contaminació generada per les estacions depuradores d’aigües residuals, que molt sovint i mitjançant emissaris submarins, aboquen aigües insuficientment depurades o sense depuració a la mar; o la contaminació provocada pels plàstics, fàcilment observable a moltes de les nostre platges i cales, a torrents o sobre el llit submarí.
Aquests impactes tenen un factor comú molt important, l’efecte acumulatiu produït pels milers de persones que incideixen sobre els ecosistemes i que dificulten, quan no impossibiliten, la seua regeneració.
Però avui es tractarà un altre impacte. I es que a l’actualitat, els paisatges que ham marcat la nostra identitat cultural durant segles, l’arquitectura lligada a la pedra seca, en forma de parets de tota mena, de pous i fonts, forns de calç, etc. estan desapareixent acceleradament, estan sent substituïts per altres paisatges que, malauradament, comporten obstacles visuals i el trencament amb els paisatges tradicionals.
Sovent per ignorància, es destrueixen murs de pedra antics per a la fabricació d’un fornell per fer una torrada o la paella d’un dia festiu, aquest fet s’ha pogut observar, per exemple, als voltants del jaciment fenici de sa Caleta. En altres ocasions, s’han realitzat rebaixos i s’ha donat forma a la pedra per crear escultures, erosionant la roca, se’n troben exemples a sa Pedrera (cala d’Hort), a sa Punta de ses Portes (Parc natural de ses Salines, a Eivissa), etc.
El que esdevé a continuació sembla un impacte menor i, fins i tot, per a molta gent representa un embelliment del paisatge natural, ens referim a la construcció de munts de pedres.
Efectivament, durant els darrers anys s’ha pogut observar aquesta moda creixent, la d’utilitzar els còdols i les pedres que es troben a determinats indrets per generar obres de diferents formes i dimensions. En tenim bona mostra a diferents indrets de Pitiüses, com es Trucadors, a Formentera.
Aquests impactes serien menors i fàcilment reconduibles si es tractàs d’actuacions aïllades, però aquest no és el cas a hores d’ara. Aquells fets puntuals que podien semblar curiositats fa alguns anys, han esdevingut un costum massiu que provoca un efecte erosiu molt important, una pèrdua dels valors paisatgístics dels nostres paratges naturals i una amenaça important per a gran quantitat d’espècies que troben el seu hàbitat, precisament, sota les escasses condicions ambientals favorables que generen aquestes pedres a la natura. I es que a la vora de la mar, amb les dures condicions dominants: vents forts i carregats de sal, temperatures extremes, etc. són poques les espècies que poden subsistir. A indrets com aquets, es Trucadors n’és un bon exemple, és molt difícil la subsistència d’una planta o d’un animal. És aquí on una pedra, un còdol, tenen la seua funció: retenir humitat i facilitar la llum necessària per a l’arrelament d’una planta, per facilitar la presencia de petits animalons que menjaren excrements d’ocells marins i incorporaran, poc a poc, nutrients a la terra.
Quan un costum esdevé multitudinari és molt difícil d’aturar. Les pedres es troben arreu, i tothom, tard o d’hora, pot tenir la temptació de convertir-se en un modelador de paisatges per uns instants. Per això, reconduir una situació com aquesta esdevé un repte important per a la societat. Fa falta molta informació, tant pública, via mitjans de comunicació, xarxes socials, etc. com, també, d’informació, mitjançant la sensibilització de la societat i la senyalització i el control sobre els indrets més utilitzats per a aquesta pràctica. És imprescindible informar a la societat, resident i visitant, dels efectes negatius que aquests fets comporten.
Ara tots tenim un repte important, administracions, empreses, organitzacions, etc. la de sensibilitzar a la societat per eradicar les inèrcies que estan erosionant la nostra identitat ambiental i cultural. Entre tots hem de ser capaços d’aturar processos erosius com aquests.
Amb aquesta finalitat, el proper dissabte, 17 de novembre, es realitzarà una jornada de voluntariat ambiental, de sensibilització i de retirada de munts de pedra a Formentera, a la zona d’es Trucadors, a l’interior del Parc natural de ses Salines.
GEN-GOB EIVISSA
