Memòries d’un poeta emèrit de Toni Roca
Després de l’espectacle -obscè, pornògraf, immoral- del Nadal amb totes les conseqüències més immediates i pròpies de l’interès, un dels pocs casos que mereixen despertar la passió ens ha de portar inevitablement a la gran motivació de les minves de gener.
Les minves o les calmes d’aquest mes ara entrant són reduccions del nivell de la mar, que es produeixen en aquesta època de l’any per causa de l’existència d’altes pressions atmosfèriques. I, a més a més, per si vostè bon lector ho ignorava -espero que no- el fenomen esmentat sol comportar una mar molt plena, sovint en aparença.
I una minva del seu nivell pot sumar de l’ordre de 20 a 40 centímetres. O aproximadament. El meu consell -pobre consell- és viure l’emoció de les minves a la platja de Talamanca. Talamanca, tal vegada per la seva situació, emproada al sud, el primer lloc de l’illa que rep de matinada el bes del sol, té la virtut principal, intransferible a l’hora de recrear a la perfecció el clima, l’atmosfera que defineixen i quantifiquen la qualitat puríssima de les minves, tot un mite -però realitat també-, tota una llegenda que a les illes floreix a flor de pell, a flor de flor si el benvolgut lector m’ho permet.
Clar perfil de l’hivern, superada la lluminosa perfecció de la tardor, entre la primavera, llunyana encara, vigila rere una temperatura que goig i només goig mereix. Sí, el gener i les seves minves. Perfecte.
Gracias Toni, por tu bonito relato.