Massa cotxes, massa botigues, massa restaurants, massa…, per Toni Roca

Massa cotxes -i ara els maleïts patins i les bicicletes sobre s’Alamera, Déu meu, Déu meu…-,  i massa enrenou  i soroll, massa alteració de ritme de vida, massa de tot  per a una ciutat petita, almenys la seva  part central tradicional i clàssica on  es descarreguen les crítiques ferotges i més ara que estam en plena època electoral. I la problemàtica, que afecta de forma principal la Marina, és objecte de tots els desitjos, de totes les maniobres en l’objecte de captar l’interès de l’Ajuntament de Vila i, d’altra banda, fer un cop d’ull als potencials electors, aquesta gent que són els que amb el seu vot decideixen.

La ciutat és complicada perquè  un excés de botigues, centres comercials, bars  d’una manera quasi salvatge ocupen -i la cosa  continua- una àrea original, un camp d’acció sempre limitat i sever . A principi del setanta, i d’això fa mes de quaranta anys, Vila naufragava enmig d’un mar de cotxes i camions que tot ho devorava. Ja llavors la multiplicació de botigues, de restaurants era manifesta.

Aquells dies era necessari tallar aquella explosió circulatòria. No es va fer absolutament res. Darrerament, governs del PP i del PSOE,  la conversió en zona per a vianants de places i carrers fou motiu d’alegria i satisfacció. La ciutat respirava,  el vilero recuperava la seva ciutat de sempre. Ara, però, la queixa és dels comerciants. Demanden, és un error, s’equivoquen, obrir el trànsit perquè es pugui circular per alguns carrers ara tallats. No, aquest no és ni el camí ni la solució. Tot és un problema d’excés. Vila, massa cotxes, massa botigues, massa de tot.