El 13 de setembre passat vaig impartir la meva primera classe a segon de batxillerat d’aquest curs acabat de començar. Abans d’iniciar l’activitat lectiva, per arribar a la porta de l’aula, vaig passar per un passadís humà que havien fet els alumnes amb aplaudiments, com quan un equip de futbol rep el campió de lliga al camp propi.
Aquests alumnes m’havien tingut el curs passat de primer de batxillerat i era la seva manera de dar-me la benvinguda. No em puc imaginar una rebuda millor.
El juliol passat vaig presentar-me a les oposicions amb la programació que havia posat en pràctica amb els alumnes que ara m’han aplaudit. Paradoxalment, al tribunal no li va agradar la meva programació. Exposats els fets, treguin vostès les conclusions que vulguin.
Per Jaume Vidal Forteza
