Pagesa filant fotografiada pel marquès de Santa María del Villar. Revista Luna y Sol, 1952
Diego Quiroga y Losada (Madrid 1880, Sant Sebastià 1976) va fer ús del títol que heretà de sa mare, marquès de Santa María del Villar, per signar les seues fotos, passió a què dedica tota la vida. En podeu llegir més dades biogràfiques a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. També podeu admirar una bona mostra de les seues fotografies a Eivissa.Ibiza. L’illa d’un temps, editat per Martin Davies. Intentarem en aquest article mostrar-ne de diferents.
Va visitar la nostra illa diverses ocasions, els anys trenta i també, almenys, a la darreria dels quaranta; alguns dels seus reportatges no només eren fotogràfics sinó que aporten dades d’interès per fer la petita història de la nostra illa de meitat del segle passat.
Quiroga va col·laborar en diverses publicacions de Madrid com ABC (sobretot abans de la Guerra Civil) i la menys coneguda revista Luna y Sol, que va treure el primer número l’any 1944. D’aquesta revista he aconseguit dos exemplars en què apareix Eivissa. El primer és un amplíssim reportatge al número especial de Nadal de 1952 titulat «Ibiza la isla blanca», seguint el feliç «lema» creat per Santiago Rusiñol (a qui cita) l’any 1913.
L’autor es fixa (com en molts dels seus reportatges d’altres llocs) en la roba tradicional eivissenca, tant de feina com de festa, de la qual publica deu fotos. Alguna d’aquestes aparegué posteriorment en altres publicacions. És el cas d’aquesta d’una pagesa amb una gerra davant una bella sénia, de la qual deu anys després Joan Castelló va fer la coberta de l’edició de 1962 de la versió francesa de la seua guia Ibiza et Formentera. Index pour le voyageur.
En el text d’aquest primer article, el marquès de Sant María del Villar es desfà en lloances cap als diversos atractius que considera que ofereix la nostra illa. En uns moments d’incertesa com els actuals, les seues paraules ens poden fer reflexionar sobre el passat i sobre el futur d’Eivissa, que «reclama la atención en todos los órdenes, desde el excursionista aficionado a la arqueología, que tendrá el mayor y más espléndido campo para sus estudios, al músico, al arquitecto, al aficionado a la pesca marítima, al paisajista (que, a buen seguro, no sabrá qué hacer de tanto como se le presentará para transportar a sus lienzos o a las tablas) o al vulgar aficionado al excursionismo terrestre o marítimo».
L’abril de 1957 el mateix autor publicà també a Luna i Sol un nou reportatge, de la sèrie Turismo por España, de títol «Floración de los almendros en Mallorca e Ibiza».
En aquest article, compartit amb Mallorca, Diego Quiroga es deixa endur pel paisatge de l’Eivissa primaveral:
«Por el campo ibicenco, por la payesía, contemplamos como los almendros exornan esas construcciones de puro sabor de Ibiza, típicas y clásicas, así como los templos de Jesús, San Jorge, San José, Santa Eulalia, San Agustín, San Miguel, Portus Magnus, rodeados de flores de almendros sobre los que se alzan las almenas, campaniles, espadañas y torres».
Li recomanaren que assistís a una processó en una de les parròquies de fora Vila i ens deixa aquest bell testimoni de la de Sant Miquel.
Salut per a tothom!
Joan-Albert Ribas
