Imparcialitat tribunalícia, per Bernat Joan

Bernat Joan i Marí / Vaig pensar que m’hauria d’asseure davant una colla de senyors que no parlen la meua llengua, que no coneixen la meua illa, que no tenen cap noció de la nostra cultura, que viuen a més de cinc-cents quilòmetres de casa i per als quals som poc menys que enemics i que, inevitablement, em condemnarien per haver cantat unes cançons. I vaig decidir agafar transport i anar-me’n lluny, on uns altres jutges més imparcials (que tampoc no parlen la meua llengua, que tampoc no coneixen la meua cultura, però que almanco no hi són hostils) em deixarien viure en llibertat.

Ho diu, en una piulada una mica més curta, en Valtòny, en Josep Miquel Arenas, el raper de sa Pobla, Mallorca, que viu exiliat a Brussel·les des de fa un parell d’anys. En Valtònyc decideix partir cap a l’exili, per unes cançons cantades en l’adolescència, perquè pensa que els jutges espanyols no seran imparcials.

En Valtònyc decideix partir cap a l’exili, per unes cançons cantades en l’adolescència, perquè pensa que els jutges espanyols no seran imparcials.

Amnistia Internacional, Human Rights Watch, el Comissionat dels Drets Humans de l’ONU, etc, etc, etc, han dubtat de la imparcialitat de la Justícia en els judicis netament polítics que han tengut lloc a partir de l’any 2017. El Tribunal d’Estrasburg va dir que Puigdemont, Comín, Ponsatí i Junqueras eren eurodiputats, quan la Junta Electoral Central espanyola deia que no. Junqueras, malgrat el Tribunal d’Estrasburg, continua a la presó. I no a l’escó del Parlament, on hauria de ser.

El tribunal que va jutjar els líders polítics catalans era format íntegrament per unionistes espanyols, és a dir, per persones d’una ideologia hostil a la de les persones jutjades. Comentant-ho amb experts que fan el seguiment de la CELROM, vaig posar de manifest que tots els jutges i fiscals eren hispanoparlants, i tots els acusats catalanoparlants. Voleu més parcialitat, en la composició d’un tribunal? Als oficials del Consell d’Europa amb qui ho vaig comentar no els va fer falta ni una sola informació més, per tenir una perspectiva clara de com havia anat el judici.

Per això no puc entendre que ERC no voti en contra del suplicatori a Laura Borràs, cap de files de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats.

Per això no puc entendre que ERC no voti en contra del suplicatori a Laura Borràs, cap de files de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats. No ho podria entendre encara que Laura Borràs fos més corrupta que Al Capone, Totto Riïna, Salvatore Maranzano, Lucky Luciano, Frank Costello, Joseph Ferrara i tots els altres caps de la màfia junts. Perquè saben que no tendrà un judici just. Que el judici serà almanco tan injust com el que varen patir Junqueras, Romeva i companyia. Que els qui la jutjaran seran, ideològicament, com els jutges que haurien fet tancar en Valtònyc. En aquest cas, trob totalment irrellevant si Borràs va fer irregularitats o no quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. No m’interessa. És molt més greu que els qui la jutjaran siguin tots unionistes espanyols, tots monàrquics, tots castellanoparlants, tots hispanocèntrics, que no el que hagi pogut fer la diputada catalana.