L’Institut d’Estudis Eivissencs concedeix les Beques d’Investigació a Irene Tetteh i Neus Marí

NouDiari / L’Institut d’Estudis Eivissencs ha concedit les Beques d’Investigació, convocades per primera vegada en febrer de 2020, als projectes de les filòlogues Irene Tetteh Morcilo i Neus Marí Planells, orientats a l’estudi de la toponímia i microtoponímia de la costa del municipi de Santa Eulària des Riu i de les parròquies de Sant Josep i Sant Agustí, respectivament, segons informen en un comunicat.

L’IEE «pretén dinamitzar i impulsar els projectes d’investigació relacionats amb les illes Pitiüses i ha optat, en aquesta primera convocatòria, per finançar projectes destinats a l’estudi de la toponímia de la costa eivissenca».

Les investigadores continuaran la feina iniciada per Enric Ribes i Marí, doctor en filologia catalana per la Universitat de València, president de la Comissió d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans i, des de juliol de 2020, membre numerari de la Secció Filològica de l’IEC, qui dirigirà els projectes d’Irene Tetteh i de Neus Marí.

Irene Tetteh és graduada en Filologia Catalana (Universitat de Barcelona, 2014), assessora lingüística, professora de català i traductora del polonès. L’objectiu del seu projecte d’investigació és recollir la toponímia de la costa del terme municipal de Santa Eulària “a partir del testimoni fonamental dels seus habitants i bons coneixedors de la zona i la toponímia tradicional (…) a fi que en quedi constància, i fer-ho abans que la fesomia litoral canviï més encara i que perdem la memòria del que tenim”.

Neus Marí és llicenciada en Filologia Catalana (Universitat de Barcelona, 2009) i ha continuat la seua formació en els àmbits de la pedagogia i de l’arxivística, realitzant les pràctiques a l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera. En el seu estudi de la toponímia costanera de Sant Agustí des Vedrà i Sant Josep de sa Talaia, “parlar amb els pescadors i gent de la mar, juntament amb els pagesos i propietaris antics dels terrenys (…), serà la clau d’aquesta recerca. D’aquesta manera, el compendi final de noms podrà contribuir a fixar i normalitzar el seu ús, evitant-ne així la pèrdua o la substitució”, assenyala la investigadora.