Bernat Joan i Marí / He escrit diverses vegades sobre la situació (molt preocupant, certament) dels cristians a Egipte, a Síria i a d’altres indrets de l’Orient mitjà. Allà on s’ha anat establint una majoria musulmana, per regla general, els cristians s’hi troben amb nombrosos problemes. Fins i tot si la majoria és jazidita, tot i que, en aquest cas, solen poder respirar una mica més.
Allò que encara no havia trobat (ni tan sols a les notícies periodístiques) havia set que hi hagués cristians que fossin molestats per això, avui, a la nostra part del món. I ara llegesc que a Torredembarra (al costat d’Altafulla, comarca del Tarragonès) s’ha produït una agressió contra un ciutadà de la localitat per mor de la seua condició de cristià. Tres jóvens li arrancaren una creu que duia penjada al coll, l’espentejaren i l’insultaren greument.
Tres jóvens li arrancaren una creu que duia penjada al coll, l’espentejaren i l’insultaren greument.
L’especificitat del cas és que tant l’agredit com els agressors eren marroquins. L’home que va patir l’agressió era un marroquí que, vivint a Torredembarra, s’havia fet cristià. Ho podríem considerar un element d’integració socionacional, un element re-ligiós (en sentit estricte del terme). Els agressors també eren marroquins, però -ho deduesc, perquè tampoc no he llegit cap conclusió fefaent al respecte- devien ser musulmans. I no devien trobar bé que l’altre hagués optat pel cristianisme.
Es tracta, si la cosa ha anat així, d’un cas d’intolerància totalment inacceptable, que hauria de ser corregit. I s’haurà de posar atenció en no repetir situacions com aquestes, en ares de la llibertat religiosa i, al cap i a la fi, de la llibertat individual de tenir (i mantenir) les creences amb les quals s’identifiqui. Independentment d’on hagi nascut. Independentment d’altres condicionaments personals.
