Pilar Marí, alcaldessa d’Eivissa: «Ara toca refer un equip de govern que estava fracturat»

@D.V./ Llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia, Pilar Marí s’autodefineix com una «política vocacional». Exdelegada del Govern d’Educació, després de dos dècades de militància al Partit Popular, la crisi política que ha sacsejat a l’Ajuntament d’Eivissa l’ha encimbellat del lloc número quatre de la llista electoral fins a l’Alcaldia d’Eivissa. Es reafirma com una persona preocupada per l’exclusió social i assegura que els polítics han de fer «autocrítica» pels seus errors. Marcant perfil centrista i dialogant, l’alcaldessa d’Eivissa parla en aquesta entrevista de tot: la reforma del port, Eivissa Centre, el Cetis, la neteja de la ciutat i, evidentment, sobre com veu això de dependre de Marienna Sánchez-Jáuregui per tenir majoria al consistori.

-Quines són les prioritats que té ara com alcaldessa d ‘Eivissa?
-Garantir les prestacions per evitar l’exclusió social: el pressupost en Benestar social s’ha reforçat i les prestacions son les adequades per la demanda que hi ha. L’altre prioritat es la dinamització econòmica i recuperar llocs de feina. Com es pot fer? Nosaltres vivim del turisme i podem contribuir a l’augment de visitants si tenim una ciutat funcional, pràctica, còmoda, ben cuidada. Aquesta es la nostra millor campanya de promoció i també redunda en un millor funcionament del petit comerç.

També hem de destinar més i millors recursos a l’escola municipal de formació. Hem d’ajudar a la gent que no te feina a que en pugui trobar, perque estar sense feina et pot conduir a l’exclusió social.

-Han detectat un augment de la pobresa a la ciutat?
-Si. Hi ha molta gent que no pareix, però que està patint. Hi ha una realitat més visible, que és la gent que necessita dormir als albergs o que ha de fer ús dels serveis de Càritas; però també hi ha gent que està rebent ajut a través dels serveis socials de l’Ajuntament, i que no s’ajusten al tòpic de l’indigent. Crec que la millor política social és crear feina. S’ha d’actuar en diversos fronts: generar feina, formar a la gent per accedir a la feina, i oferir atenció social.

«El futur del Martell depèn d’una altra reunió amb Autoritat Portuària» 

 -Parlem de projectes que aviat s’inicien. Un és la reforma de Vara de Rey. Començaran les obres segons les previsions?
-Estan contractades les obres de canalitzacions i les cates arqueològiques, però no es poden fer al mateix temps perquè l’expedient no està acabat. A l’octubre s’iniciarem les obres de sanejament i canalitzacions. Quan això acabi, l’òptim seria començar amb la primera fase del projecte, però no sé si es podrà iniciar abans o després de l’estiu de 2014.

-La peatonalització de Vara de Rey suprimirà 200 places d’aparcament. Autoritat Portuària ha proposat construir un parquing soterrat al Martell, una obra bastant complicada. Quina solució prefereix l’Ajuntament?
-Fa poc es va celebrar una reunió amb l’Autoritat Portuària en la que es va tractar fer compatible la construcció d’un aparcament aprofitant les obres de la primera fase de remodelació del port. Hem demanat reunir-nos amb la oposició per consensuar una postura unànime de l’Ajuntament en aquest tema. Hi han idees diverses però tots coincidim en que l’important és recuperar el Martell per a la gent d’Eivissa, que pugui passejar i gaudir del port. Per altra banda, és necessari aparcar, sobretot pels vesins. S’ha de consensuar una postura en la que sigui compatible l’aparcament soterrat amb l’àrea d’oci. Caldrà una altra reunió.

-Un altre problema és el de la rehabilitació de sa Penya. La sensació és que tot evoluciona amb molta lentitud i que la promesa d’una rehabilitació del barri es retarda. En quin punt ens situem actualment?
-És un problema social perque s’han de reubicar les famílies. A dia d’avui, queden 10 famílies. Les expropiacions s’han posat en marxa, moltes families han acceptat les indemnitzacions i estan reubicades, però queden 10 families amb boixos. S’està mirant de quina manera se’ls pot ajudar

-Hi ha algun calendari que pugui donar una esperança de futur als vesins?
-No hi ha calendari, però s’ha de fer i amb caràcter immediat. L’haurem de fixar.

«No anar al Cetis perjudica a tots els ciutadans»

-Un altre conflicte en punt mort: Eivissa Centre. Tenim un bloc de Santa Margarida ruïnós, l’antiga delegació de Govern en el mateix estat i sa Graduada infrautilitzada. Una àrea morta al mateix cor de Vila. Quina fulla de ruta té l’Ajuntament?
-La fulla de ruta l’hem de revisar. Ara mateix el primer és liquidar Itusa i deprès fer el mateix amb Imvisa, que són deficitàries i comporten un gran perjudici per l’Ajuntament. En el cas dels jutjats, s’ha de rependre el tema amb el ministeri de Justícia, perque s’ha fet una permuta que s’ha formalitzat però encara no s’ha recepcionat. Pel que fa al bloc de Santa Margarida, hi ha una dona que es nega a abandonar l’edifici, i l’Ibavi està fent gestions per vendre els terrenys i buscar-li una sortida a aquesta persona. Després, l’edifici s’esbucarà. Hi ha molts fronts oberts però s’ha de fer feina. Allò s’ha convertit en una mena de zona zero, amb els edificis abandonats

-Ja que parlem d’Eivissa Centre. Fa més d’un any que veig una pintada a la façana de Sa Graduada. Tant costa netejar-la? Perque recordo que l’anterior pintada, que era sobre el poble saharauí, va aguantar dos anys…
-Això ho llevarem. La darrera pintada la vam llevar fa nou mesos, i als pocs dies van tornar a pintar. Però és igual, s’ha de tornar a netejar. Té raó. I l’edifici de la delegació del Govern està fatal però és propietat del ministeri de Justícia. I l’edifici de sa Graduada també és del ministeri, però la utilitzem nosaltres. Sí, s’ha de fer net, però ajudaria que la gent no pintés ni tampoc tirés papers a terra. S’ha de fer campanyes de sensibilització, que la gent prengui consciència que ha de col·laborar.

-El tema de la brutor és una constant a la ciutat. Tant difícil és que Vila estigui neta?
-Necessitem una nova contracta. Hi ha molt personal però la maquinària no és adequada. Cal nova maquinària, més moderna i efectiva, que ens permeti llevar els xiclets aferrats a terra, per exemple. Esperem que la nova contracta es pugui portar a concurs i licitar el més aviat possible perque volem que vagi a objectius acomplerts, a resultats. Eivissa ha d’estar neta i l’empresa concessionària ha de posar els mitjans oportuns i necessaris, per això, una contracta per objectius és la millor opció.

-Parlem del Cetis. De quina manera les darreres decisions judicials perjudiquen als ciutadans d’Eivissa? Com es pot sortir de l’actual embut?
-És molt complicat perque hi ha dos administracions [Ajuntament d’Eivissa i Consell Insular] i tots dos defensen interessos diferents en funció dels seus propis tècnics, i no hi ha més remei que sigui un tercer qui arbitri.

Ara, la ciutat té una estació d’autobusos acabada, que podria estar funcionant, però com que no pot entrar en funcionament estem donant un mal servei als clients, els usuaris s’esperen al carrer sota el sol, es generen problemes de circulació, contaminació, remors, els autobusos col·lapsen la zona i perjudiquen als comerciants. Si hagués una zona blava a Isidor Macabich i s’augmentés la mobilitat de la zona i si les voreres estiguessin lliures, s’ajudaria als comerciants, als vesins. Jo només veig avantatges. Per tant, el que volem és que el Cetis s’obri quan abans millor, però si hi ha una situació cautelar i hem de respectar la decisió del jutge.

«No anàvem tots a una, no estàvem cohesionats»

-El més sorprenent del ‘cas Marienna’ ha estat veure com una alcaldessa i el tinent d’alcalde s’atacaven mútuament als mitjans de comunicació. Com s’ha arribat a aquest punt d’una fractura tant greu a l’interior de l’equip de govern?
-Crec que aquests darrer episodi ha set el detonant. La crisi ha tingut una gestió que ha evidenciat que algunes coses no funcionaven. Ja havíem tingut casos puntuals de situacions incòmodes en el si de l’equip de govern. Jo no sabria dir a què es deuen aquestes divergències, havien moltes causes. És cert que aquest equip ni estava cohesionat, ni anàvem tots a una, i la situació s’havia deteriorat.

-Ha hagut un problema de lideratge? De no saber treballar en equip?
-És possible. No m’agrada parlar pels altres, però a Marienna li costava treballar amb un equip que no havia triat. En política, alguns dels regidors els tries tu, altres t’han vingut de fora, i Mairenna en alguns confiava més, en altres menys… I tot s’havia convertit en una situació crispada i greu. Però ja dic que no m’agrada parlar pels altres.

-Aquest equip trencat es pot refer?
-Jo crec que sí, que ho farem. Tenim il·lusió i amb ganes de que això no torni a passar. Tot s’ha de fer en equip. S’ha de donar confiança per rebre-la. Jo tinc confiança en tot l’equip.

-Li treu la son que Marienna es converteixi en un element fora de control i la deixi en minoria?
-No em treu la son. Ho vaig estar parlant amb ella, precisament, i em va comentar que volia prendre’s uns dies de descans, agafar distància, pensar-s’ho i després parlar amb el president del partit, en Vicent Serra. La meva opinió és que quan es dimiteix, s’ha de dimitir del tot. Si tanques una porta, l’has de tancar del tot. I la vida dona moltes voltes i mai saps el que et depara. I el millor, ara, és tancar una etapa i començar una altre.

«Els ciutadans tenen raó quan critiquen als polítics»

-Vostè va estudiar Ciències Polítiques i Sociologia. Ni a Eivissa ni al PP abunden polítics que hagin estudiat Polítiques, i la majoria d’estudiants de Polítiques i Sociologia tendeixen més al centre-esquerra.
-Jo volia estudiar Dret perquè som una persona molt idealista però amb els peus en terra, i identificava el Dret amb la defensa de causes justes. La política ja m’interessava de ben petita i d’adolescent vaig decidir-me a estudiar Ciències Polítiques. En aquells anys només es podia estudiar a Madrid, i a casa meva em van donar suport. Estic a la política per pura vocació.

-Quan va decidir entrar al PP?
-Vaig entrar al PP fa 20 anys, quan jo tenia 27. Treballava a La Caixa i encara no tenia clar el meu futur professional. Vaig contactar amb gent del PP i em van oferir treballar a la seu com a secretaria tècnica, i allí vaig començar.

-Amb quins valors identifica al PP?
-Amb la llibertat de les persones. Tots els partits respecten la llibertat, però potser el PP és el partit que més confia en la llibertat individual. Una vegada s’han garantit els drets i el benestar material, s’ha de donar marge a la persona i crec que el PP és qui encarna millor aquest esperit.

-Les enquestes afirmen que els ciutadans tenen una opinió sobre vostès, els polítics, devastadora. Que els veuen com un problema i no com una solució. Entén que la gent estigui desencantada amb els polítics? En què creu que s’han equivocat?
-Entenc perfectament que la gent estigui desencantada. Autocrítica? Molta. No tot és responsabilitat nostra, però sí que en tenim molta perquè som els qui hem de prendre decisions. Crec que si un s’equivoca, ha de rectificar. I que si els partits ens volem regenerar des de dins pot ser dur, perquè a voltes afecta a persones que coneixes, però s’ha d’actuar amb contundència. La gent està farta de sentir com uns s’ataquen als altres però ningú admeti que s’ha equivocat.

En la gestió política ha d’haver-hi debat i s’ha de ser constructiu. En molts aspectes, tots els partits volem el mateix, els que ens diferencia és la manera d’assolir aquests objectius i de triar les solucions. Crec que la política ha de ser més propera i els polítics hem de donar exemple i ser els primers en fer-ho bé, i posar un poc més d’ètica a la política.